“El ‘trading' és una via per emprendre, però amb grans avantatges”

a anys que Borja Muñoz i Lorenzo Gianninoni van fer del trading el seu modus vivendi. Inverteixen als mercats i ensenyen a fer-ho. Ara han recollit les seves experiències en un llibre que anima qualsevol persona a buscar una sortida en el trading.

BM: Nosaltres l'entenem com una via per emprendre. Però amb grans avantatges: no té costos fixos, no necessita empleats, la càrrega fiscal és menor... Per a nosaltres és un pla B real i factible.

LG: El primer que necessita és molta informació. Per a nosaltres, l'opció ideal és buscar algú que sàpiga explicar com funciona aquest món, que t'ajudi a entrenar els hàbits necessaris per millorar. És com si vas a veure com treballa un artesà, aprens els seus trucs, el copies i et poses a treballar.A més, en el trading pots fer servir la simulació abans de posar-te a invertir. Per tant, pots començar fins i tot sense arriscar res.

LG: Una persona que comença necessita que algú l'ajudi quan cometi errors. Perquè en cometrà. Necessita algú que l'ajudi a millorar, que li transmeti els hàbits.

BM: La realitat és que no és necessari. Perquè pots saber molt d'economia, però en el trading serà molt important la gestió de les emocions, com afrontes la cobdícia, l'eufòria, la por... I cap carrera o màster t'ho ensenya, això. Per tant, si tens estudis financers millor, però, lamentablement, en el trading no et serviran.

BM: Una persona podria començar a fer trading amb 3.000 o 4.000 euros. Aquest és el mínim. Però encara que en tingués més, hauria de començar amb un compte petit perquè, quan arranques, inevitablement cometràs errors. Per tant, és millor minimitzar el risc de pèrdues al principi.
LG: S'ha de poder sobreviure als errors. Quant més gran és el compte, més grans poden arribar a ser els errors. El dia que salten els esquemes acabes utilitzant tot el diner disponible. Si en tens menys, minimitzes el risc i pots sobreviure als primers errors.

LG: No. no aconsellem a ningú que deixi la seva feina per dedicar-se en exclusiva al trading. El millor seria tenir una feina estable, tranquil·la, que cobreixi les despeses indispensables. Per després tenir temps i arriscar-se en una carrera d'especulador. Perquè el trader és, a tots els efectes, un especulador.

BM: L'ideal és un mercat que s'adapti a la persona. Nosaltres, per exemple, ens fixem en mercats que siguin volàtils i tinguin liquiditat en els nostres horaris. Ara, per exemple, ensenyem a la gent a operar en el Dax alemany.

LG: La dificultat la tenen les persones sense estratègia per operar. Si en tens, pots guanyar en mercats alcistes o baixistes, en les pujades i també en les baixades. La diferència és que tinguem una estratègia i la seguim.