Gran angular

SARA BERBEL

DIRECTORA GENERAL DE BARCELONA ACTIVA I GERENT DE POLÍTICA ECONÒMICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

“La desigualtat cap a la dona és un problema econòmic per a tots”

Hem atès 14.000 persones en l’àrea d’emprenedoria i 9.000 són joves menors de 30 anys
Amb la crisi, les dones són les que han sortit més perjudicades, no només les directives
Més del 60% de les persones que cobren una renda mínima d’inserció són dones
Acabem de destinar 4 milions d’euros a impulsar projectes econòmics a barris i districtes
Barcelona és la cinquena ciutat més escollida a Europa per instal·lar-hi una ‘start up’
Les ‘start ups’, l’economia verda i les TIC són sectors estratègics per a la capital catalana

Sara Berbel diu que destinaran 4 milions d’euros a plans de desenvolupament econòmic en diversos districtes de Barcelona que es traduiran en un centenar de projectes econòmics. També afirma que cal simplificar burocràcia per crear empreses de forma més ràpida.

Com definiria la tasca que fa Barcelona Activa?
Intenta promocionar econòmicament la ciutat i desenvolupar tot el món local. Donem suport a l’emprenedoria, a la pime i a la innovació amb programes de desenvolupament econòmic de districtes on la renda per càpita és menor. Impulsem serveis i diners per promocionar l’economia, incorporant la perspectiva de gènere i la diversitat.
Quina responsabilitat té Barcelona Activa en el boom de les ‘start ups’ que viu la capital catalana?
És un dels èxits de les polítiques que es van començar fa una dècada. És l’èxit de les polítiques a mitjà termini quan Barcelona Activa va iniciar el suport a les persones emprenedores i les start ups. Llavors érem un dels pocs actors que ho fèiem. L’Ajuntament de Barcelona va fer una aposta pel sector de les start ups, la pime i l’emprenedoria i ara estem en el número 9 del top ten i som la cinquena ciutat més escollida a l’àmbit europeu en start ups. Ara hi ha molts agents, també del món privat, que assessoren aquestes iniciatives.
Quin és el principal atractiu de Barcelona per a la inversió estrangera en ‘start ups’?
Barcelona té molta capacitat d’atracció per la qualitat de vida, pel benestar general i perquè és un motor econòmic. Nosaltres assenyalem quins són aquells sectors estratègics que volem impulsar. I el sector de les start ups està molt atent. També volem impulsar el sector de l’economia verda perquè Barcelona pot ser un bon lloc per desenvolupar l’economia verda. Un altre cas és el món de les TIC. L’economia digital ara és bàsica. A Barcelona Activa acabem de crear una línia d’economia digital. Quan llancem aquest missatge gent d’altres llocs del món responen molt bé.
I perquè impulseu aquests dos sectors?
Perquè tenim anàlisis que ens diuen que generen riquesa en sentit ampli. No només en el sentit econòmic, sinó també en ocupació de qualitat, més estable que la mitjana, i salaris millors. També volem impulsar les empreses industrials i els volem donar suport perquè creïn ocupació de qualitat.
Creu que es podria caure en una bombolla en la creació d’‘start ups’?
Barcelona Activa és un exemple de prudència. Si mirem les start ups a l’àmbit mundial n’hi ha més d’un 90% que no sobreviuen als primers cinc anys. Perquè realment hi ha un boom que ràpidament pot esclatar. A la nostra ciutat, en la mesura del possible hi ha actors, com ara som nosaltres, que el que fem és assessorar en aquestes iniciatives per veure que realment tinguin plans de viabilitat i que tinguin èxit. En el nostre cas no tenim aquestes dades de fracàs. L’èxit es reverteix completament perquè han estat assessorades per experts o bé han estat a les nostres incubadores, de manera que durant tres anys han tingut oportunitat de poder-se desenvolupar. De totes maneres, fracassar no vol dir que sigui una derrota definitiva en la vida de ningú. Dels fracassos també s’aprèn molt. Ens preocupa que durant la crisi la gent de més de 45 anys han vist la creació de la seva empresa com una oportunitat d’ubicació en el mercat ja que no trobaven feina. No es poden donar missatges extremadament optimistes dient que tothom triomfarà perquè no necessàriament és així.
El grup dels joves és una de les majors apostes per Barcelona Activa. Quants projectes impulseu anualment amb aquest col·lectiu?
Tenim tota la part d’ocupació, la part de desenvolupament de districtes, d’emprenedoria. El darrer any hem atès més de 14.000 persones en l’àrea d’emprenedoria. Hem atès més de 9.000 joves menors de 30 anys. Aquí també cal afegir-hi la part d’ocupació. Ens costa més d’arribar a gent de més de 45 anys d’edat.
Catalunya és terra d’emprenedors?
Jo crec que sí. Catalunya sempre ha despuntat de les altres parts de l’Estat espanyol tant en emprenedoria tradicional com en emprenedoria social. Tenim molts més centres especials de treball o empreses d’inserció. Les fórmules d’economia social que tenim són el triple de l’Estat.
L’emprenedoria és més una necessitat que una manera de ser?
Durant els anys de la crisi es va incrementar molt el nombre de persones que provenien de l’atur i en canvi ara ha tornat a baixar. Ja torna a estar similar que abans de la crisi. Més o menys el 30% de la gent que emprèn està a l’atur. Però durant l’època de la crisi va arribar a ser més del 50%.
Des de Barcelona Activa es diu que crear una empresa es pot fer en 48 hores.
Com a administració s’ha de fer autocrítica. Perquè si comparem amb Londres, Amsterdam o Nova York estem molt lluny. Però estem avançant molt en la finestreta única. Nosaltres hem creat l’oficina d’atenció a l’empresa, que està a l’edifici Media-Tic, on qualsevol empresa pot venir i allà té opció a tots els tràmits i requisits que necessita. Però no tots els tràmits depenen de nosaltres. Encara hi ha feina a fer.
Una de les crítiques que es fa és que bona part del pressupost del món laboral va adreçat a subsidis en lloc de destinar-lo al foment de l’ocupació tal com passa a Europa.
Aquí també tenim els plans d’ocupació, que en realitat és també una renda que es dona a les persones que fa molt temps que són a l’atur -l’atur estructural–. És veritat que intentem fer promoció econòmica des d’altres òptiques. Ara acabem de destinar 4 milions d’euros a plans de desenvolupament econòmic en diversos districtes de la ciutat. Això és una manera indirecta, en aquest cas en lloc de donar rendes a les persones el que hem fet ha estat demanar que ens fessin propostes de projectes econòmics que la gent tingués al seu barri, al seu districte, i estem molt contents. En total es desenvoluparan més de 100 projectes al llarg de tota la ciutat. Això no és gastar els diners directament en una renda sinó que hi hagi vida en projectes d’ocupació, d’emprenedoria, de comerç. La ciutat començarà a viure a un altre ritme. Insuflarem vida en llocs on tenen més dificultats. També oferim subvencions a les empreses que contractin persones durant un mínim d’un any, que podran rebre fins a 12.000 euros de Barcelona Activa per contractar. Això també és una forma de no donar una renda a una persona sinó d’ajudar que el teixit comercial, sobretot pimes, puguin contractar gent.
Fa poc heu fet unes jornades per buscar oportunitats en l’àmbit social amb entitats del tercer sector. Alguna conclusió interessant?
Tenim una relació molt estreta amb la taula del tercer sector i amb la seva patronal, la Confederació, perquè nosaltres treballem amb ells pel desenvolupament d’aquests projectes. Un dels canvis que està fent Barcelona Activa és que ja no és una administració clàssica que pensa, dissenya i actua sabent tot el que ha de fer sinó que passa a compartir lideratge amb altres entitats o amb el món privat. Estem anant cap a un model publicoprivat sociocomunitari, perquè volem que les entitats del tercer sector també s’hi incorporin. A Trinitat Vella, per exemple, mirem quina és la problemàtica d’aquest barri i a partir d’aquí ajuntem el sector empresarial, l’administració pública i el tercer sector, que allà està fent molt bona feina amb els joves i les persones grans. Llavors els tres agents dissenyem un programa. Amb els tres eixos s’aconsegueix cohesió social.
Enguany Barcelona Activa fa 30 anys. Quin balanç fa?
Hem contribuït a la situació econòmica i també a la igualtat d’oportunitats. Hi ha gent que potser no necessita Barcelona Activa perquè té advocats, gestories, etc. Però hi ha gent que sense quest suport jurídic i econòmic no se’n sortiria. Ara Barcelona Activa s’està territorialitzant, estem anant cap als barris perquè en èpoques de crisi hem d’estar més a prop d’allà on hi ha necessitats ciutadanes.
Les dones directives només representen l’11,8% a Espanya, quan abans de la crisi era del 19,5%. Aquesta dada és força alarmant.
La desigualtat de les dones en el món econòmic és un problema laboral i econòmic. I és un problema greu. A Barcelona les dones cobren un 25% menys que els homes en una mateixa feina. L’observatori de la Cambra de Comerç va fer un estudi fa uns anys que deia que a Catalunya es perdien 799 milions d’euros cada any per no tenir les dones en els llocs on els corresponia. Això era un 1% del producte interior brut. Que vol dir que si tenim dones preparades per ser directives i no ho exerceixen estem perdent talent i diners com a societat. Amb la crisi, les dones són les que han sortit més perjudicades, no només les directives. Perquè són les primeres que surten del mercat laboral. Per això l’atur és més gran entre elles.
Què cal fer, doncs?
Nosaltres, d’entrada el que hem fet és triplicar el pressupost de l’escola de dones. Fins ara es deia Escola de Dones Emprenedores. Ara l’hem canviat, ara és l’Escola de Dones Professionals, Directives i Emprenedores. Hem ampliat el nostre col·lectiu a qualsevol dona de la ciutat que vulgui trencar el sostre de vidre. És a dir, volem que la dona pugui pujar les seves carreres professionals i superar aquest 25% de diferència salarial, que tingui informació sobre el finançament bancari. Les ajudem en programes de finançament, d’acompanyament. També s’ha de dir que hem triplicat els diners i ara destinem prop d’un milió d’euros a aquesta escola.
Es pot buscar culpables en la desigualtat de gènere?
Cal diferenciar dos aspectes. Hem optat per la política de conciliació de la vida personal i laboral coresponsable. És molt important que això no recaigui sobre les dones sinó incentivar els homes també a agafar-se els permisos de paternitat. Jo soc partidària dels permisos obligatoris intransferibles per a homes com hi ha als països nòrdics, que fan que els pares s’incorporin perquè així la penalització és per a tothom, no només per a la dona. Un altre aspecte és que això té una gran part de perjudici, d’estereotip.
Per què passa això?
Doncs ben senzill. Quants fills tenen les dones catalanes? A Barcelona les dones tenen 1,2 fills, la majoria tenim un únic fill. Quantes vegades hem fet mal a l’empresa per causa del nostre descendent? Molt poques vegades. Això vol dir que tens un permís de maternitat que només t’impacta una vegada a la vida. A Barcelona Activa també hem iniciat una política de coresponsabilitat en el món laboral d’incentivar i mostrar com a bones pràctiques aquelles empreses que ho fan. Perquè si no perjudiquem molt les dones, que després cobren pensions molt més baixes.
I pel que fa a la pobresa entre homes i dones?
La pobresa encara continua essent femenina. Més del 60% de les persones que cobren una renda mínima d’inserció són dones. I és perquè elles se senten responsables de les persones amb dependència, de la cura de la família, de la llar, siguin nens o persones grans.

Moviments socials i poesia

Ramon Roca

Doctora en psicologia social i postgraduada en anàlisi i conducció de grups per la UB, Sara Berbel, actual directora general de Barcelona Activa, també ha estat directora general d’Igualtat d’Oportunitats a la Generalitat. El seu interès professional es concreta en investigacions i treballs sobre el desenvolupament de moviments socials i estratègies per als canvis socials. La també gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona diu que la seva passió és la lectura. “Si he de destacar alguna cosa sense la qual no podria viure és la literatura i la poesia”, i hi afegeix que “quan el món es posa molt complicat la poesia em trasllada a altres dimensions.” Els seus poetes favorits són Pere Gimferrer i T.S. Eliot.

“El procés no ha afectat el ritme econòmic de la ciutat”

Ramon Roca
La recuperació econòmica a Barcelona ha estat bona fins al tercer trimestre. La disminució de l’atur, la creació d’ocupació, l’arribada d’inversió estrangera. Creu que la tensió viscuda durant l’octubre pel procés pot suposar un fre a l’estabilitat futura?
Jo diria que s’ha notat en la macroeconomia. En la microeconomia no ho hem observat. A Barcelona Activa hem analitzat si havien marxat empreses del nostre entorn i el cert és que no n’han marxat. Seguim exactament igual que abans. Hi ha un percentatge molt petit que canvien d’ubicació però això sempre es produeix. Tenim molta confiança en el teixit econòmic barceloní. S’acaba de celebrar l’Smart City i hi han vingut més ciutats de tot el món que mai. Vaig tenir moltes reunions amb membres de ciutats de Nova York i Japó i ells pensaven que venien a un lloc perillós. Van quedar parats del rigor, tranquil·litat i alegria que respirava Barcelona. S’ha transmès una imatge que no és la que més agrada al món econòmic. Per saber efectes hem d’esperar una mica més, però jo soc molt optimista amb les nostres possibilitats.
Quin atur hi ha a Barcelona?
A l’octubre estàvem a tocar l’11%. Les dones estan en un 12%. A Catalunya hi ha un 13% i a l’Estat espanyol, un 16%. A Barcelona Activa quant a l’ocupació venen menys persones que durant la crisi. La nostra empresa es contracíclica. Quan hi ha molt atur és quan rebem més visites.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a