L’expansió de l’educació catalana (1544-1943)

Carles Pi Sunyer, enginyer i economista, va subratllar, el 1929, la complexitat del sistema educatiu català, amb, aleshores, cinc universitats i tres mil escoles (L’Econòmic, 30-4-2011). Ara: aquesta complexitat es pot traduir en una qualitat que seria l’explicació de l’expansió de l’educació catalana.

En els anys de la primera reinvenció de la societat catalana, la primera fita havia estat la Universitat de Gandia, posada en funcionament el 1544 per Francesc de Borja. Va ser la primera de les moltes universitats jesuïtes del món. La segona fita va ser la creació -a Roma- de l’escola gratuïta, l’Escola Pia, inventada el 1597 per Josep de Calassanç. Els escolapis, després, han arribat a tenir escoles en quatre continents. La tercera fita, l’inici de l’ensenyança Lestonac, promoguda el 1650 a Barcelona pel Consell de Cent.

Amb la segona reinvenció, la complexitat augmenta. En un tractat del 1838 que es pot llegir a Google Books, l’economista Laureà Figuerola (sí, el futur inventor de la pesseta) presenta quatre sistemes educatius per a les criatures de 6 a 13 anys: l’ensenyament individual, l’ensenyament simultani, l’ensenyament mutu i l’ensenyament mixt. I, vuit matèries: instrucció moral, lectura, escriptura, aritmètica, gramàtica, dibuix lineal, agrimesura i geografia i història.

Després, l’educació catalana s’instal·la a les Amèriques. A la República argentina, Joan Bialet Massé promou la llei 1420 (del 1884), que fixa, per primera vegada al món, l’educació pública obligatòria i gratuïta per a tot un país. A Montevideo, a la República Oriental de l’Uruguai, Enriqueta Compte i Riqué funda, el 1892, el primer Jardí d’Infància de l’Amèrica Llatina. El 1911, comencen les classes de la New York City Modern School o Ferrer Center. I, de la Modern School de Perth, a Austràlia. Una escola de la Dreta de l’Eixample de Barcelona arriba a les antípodes. (Ah! el 2019, a Shandong, a la Xina, fabriquen unes Portable Building Modern School Prefabricated a uns preus de 30 a 300 dòlars/ m²).

En la segona meitat del XIX, es funden a Catalunya ordes religioses dedicades a l’ensenyament i la formació professional dels sectors amb menys patrimoni i menys ingressos. Són els claretians, les claretianes, les vedrunes, els del Pare Manyanet. En el segle XXI, les seves escoles estan presents als cinc continents.

Entre el 1936 i el 1939, es fa un esforç extraordinari per escolaritzar tota la població infantil catalana. Seguint les pautes de l’escola nova, amb coeducació, laica, inclusiva del Comitè de l’Escola Nova Unificada. A més, hi ha el projecte d’engegar una sisena universitat: la Universitat Radiada de Catalunya, amb un científic, Miquel Masriera, com a secretari, i un altre científic, Emili Mira, com a presentador. I l’invent de les guarderies de guerra de la metgessa Dolors Canals. Les dificultats, però, són enormes, entre altres factors, perquè l’allau de refugiats que fugen del feixisme espanyol ha fet que els quasi 3 milions de la població de Catalunya l’abril del 1936 esdevinguin 4,2 milions el novembre del 1938. Dels 1,2 milions de refugiats, 447.300 són menors de 16 anys.

La tercera reinvenció, l’actual, de la societat i de l’economia catalana és, també, en molt bona part, resultat del motor escolar.