Avisos sobre el que ha de venir
En definitiva, venen temps complicats, que no són més que una altra manifestació de la crisi sistèmica que va començar el 2007: la financera, la de deute, la del dopatge creditici i, ara, la de la inflació d’oferta i l’escassedat de subministraments, amanida amb sequeres extremes i rècords de calor. I el pitjor: unes expectatives a la baixa i una incertesa a l’alça. D’aquí sorgirà l’estabilitat que aportarà el nou model, però penso en un escenari de precarietat i de desigualtat com a conseqüència de la concentració de capital
Segur que recorden que al llarg dels mesos de maig i juny vaig comentar en diversos mitjans que aquest estiu, que encara no s’ha acabat, seria una espècie de carpe diem, de viure el moment com si fos l’últim estiu en espera d’una tardor hivern que s’anunciava complicada, dura, tensa. Durant el mes d’agost s’han anat publicant notícies, entrevistes, anuncis -avisos, en definitiva- que poden ser interpretats com a avançaments del que, en termes econòmics, es pot esperar en els pròxims mesos.
Primer avís.
Segon avís.
Tercer avís.
Quart avís.
Cinquè avís.
Sisè avís.
Setè avís.
Vuitè avís.
Novè avís.
Desè avís.
Onzè avís.
Dotzè avís.
Tretzè avís.
Catorzè avís.
Quinzè avís.
Setzè avís.
Dissetè avís.
Divuitè avís.
Dinovè avís.
Vintè avís.
Vint-i-unè avís.
Vint-i-dosè avís.
D’aquí sorgirà l’estabilitat que aportarà el nou model, però penso en un escenari de precarietat i de desigualtat com a conseqüència de la concentració de capital. En resum: penso que venen temps estables, però per a la majoria de la població, no satisfactoris.