Focus

Els orientadors laborals, els grans oblidats del sistema

Bona part dels que acompanyen els aturats per trobar feina estan en situació de precarietat laboral, falta de recursos i inestabilitat

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) té un pla de reforma, històric, basat en la millora de les condicions i l’impuls d’aquest col·lectiu

L’orientació laboral l’ofereix l’administració pública i entitats privades i socials del tercer sector
El pla de transformació del SOC preveu la incorporació aquest any de 230 nous orientadors
El 2023 es van constituir vuit consells territorials i en breu es reconeixeran estratègies territorials
Els serveis públics d’ocupació, en general, i el nostre també, han estat adreçats a fer tràmits

Els orientadors laborals són un col·lectiu professional que se sent maltractat. Una professió poc coneguda i menys reconeguda que malgrat ser considerada un dels puntals clau de l’èxit de les polítiques d’ocupació, té greus problemes de precarietat, inestabilitat estructural i falta de directrius.

Aquests professionals són els que acompanyen les persones en situació d’atur per poder incorporar-se al mercat de treball. La seva feina consisteix a ajudar i identificar les fortaleses competencials de l’aturat, traçar un itinerari formatiu, mostrar-li els recursos disponibles i, a més, ajudar-lo a superar altres obstacles socioeconòmics i socials. La seva tasca és essencial per múltiples raons: són la garantia que la inversió en polítiques actives tingui retorn, limiten les desigualtats socials i ajuden a combatre la taxa d’atur estructural o juvenil.

L’orientació laboral es fa, a més, indispensable en una societat com la catalana, en la qual el gros de la població desocupada és la menys formada i la més vulnerable. I, a més a més, perquè a mesura que es redueix la taxa d’atur, l’orientació laboral pren més valor, perquè els que fa més temps que estan sense feina són els més desafavorits i els que necessiten més acompanyament. Tot plegat, enmig d’un procés de transformació per la digitalització en tots els sectors econòmics que comporta pèrdues d’ocupació, com a mínim a curt termini. I, a més a més, en un moment en què, paradoxalment, hi ha greus problemes per trobar certs perfils professionals.

“L’orientació serveix i ajuda a superar tot això”, deia el sotsdirector d’estadística del SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal), Federico Muñiz, en una trobada sobre la professió. Muñiz explicava que l’ocupabilitat de les persones que participen en accions d’orientació laboral millora entre un 5% i un 20%, i si a més reben una orientació individualitzada amb formació, augmenta entre un 5% i un 10% més. I, com a dada curiosa, si l’orientació la fa o la rep una dona, l’ocupabilitat encara millora més. “No sabem segur per què. Deu ser per l’empatia?”, planteja Muñiz.

Un servei jove

L’orientació laboral és un servei relativament nou. Va començar a agafar forma a finals dels noranta, després del fracàs de molts programes de formació ocupacional en què es va evidenciar que acumular cursos no servia per inserir-se laboralment. Hi ha un cert consens que, 25 anys després, ha estat el gran oblidat per dirigents polítics i aquells que han marcat l’agenda del mercat de treball. “Nosaltres fa molts anys que fem estudis sobre el futur de l’ocupació, particularment l’impacte de l’automatització, etc. Hem treballat amb sindicats, amb universitats, amb empreses i amb molts agents. He de dir, tot i que em sap greu, que en cap d’aquestes múltiples converses s’ha considerat un eix principal del treball, cosa que es pot fer precisament des de l’orientació de l’ocupació”, explicava en una taula rodona sobre orientació laboral la responsable de formació de la Fundació Cotec, Naiara Zubillaga.

Ara com ara, l’orientació laboral l’ofereix l’administració pública a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i entitats privades i socials del tercer sector. Aquestes últimes entitats fa trenta anys que han anat incorporant l’orientació laboral en la seva atenció a col·lectius vulnerables, perquè és una evidència que la inserció laboral és una de les eines bàsiques per a la integració.

Només a Catalunya, hi ha uns 430 orientadors laborals que treballen al SOC, uns 176 de nous que s’han incorporat en un programa d’orientació juvenil i 276 més que el SOC finança (a través dels programes Orienta i del programa Espais de Recerca de Feina) i que són en diverses entitats del sistema d’ocupació.

Ara bé, entitats d’atenció social ofereixen el servei d’inserció laboral, però, curiosament, sota un sistema de finançament a partir de subvencions anuals, res a veure amb el model de concertació que cobreixen altres serveis com ara la sanitat i l’educació.

El funcionament és el següent: la Conferència Sectorial d’Assumptes Laborals, que és l’òrgan de cooperació entre l’administració de l’Estat i les comunitats autònomes en matèria laboral, es reuneix a l’abril i determina per a cada territori l’assignació pressupostària i els condicionants que han de tenir els programes, ordres i convocatòries d’ocupació, etc., des d’on es paga el servei d’orientació externalitzat.

Amb aquest model, les entitats no tenen garanties de continuïtat en el finançament. “Hi ha anys en què no surten les convocatòries; d’altres, surten tard o amb menys pressupost, i aleshores les entitats estem obligades a reduir els equips al mínim, ja que, si no, no surten els números”, expliquen des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector. El sistema té, doncs, un efecte directe sobre les entitats, sobre les condicions laborals dels professionals i sobre l’atenció a les persones usuàries.

Com expliquen des del grup de treball d’inserció laboral de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, fins i tot encara que es renovi el programa, entre que se’n tanca un i comença l’altre hi ha un període de decalatge que, si no s’inclou en els requisits de la nova convocatòria d’ajuts, queda al descobert, la qual cosa acaba escanyant més les entitats.

El problema agafa dimensions dramàtiques, perquè, a més que depenen de si surten o no les subvencions, cada cert temps es canvien els requisits o hi ha un retard a l’hora d’aprovar les assignacions. Llavors es posa tota la pressió sobre els operadors, que han d’anar a correcuita per accedir a la seva principal font d’ingressos, amb la incertesa de si se’ls concedirà o no.

“La manera com s’ha finançat l’externalització del servei d’orientació a les entitats, a cop de subvenció, ha acabat generant un sistema inestable i que comporta precarietat per als professionals”, explica Pau Hortal, vicepresident de la Fundación Ergon, dedicada a l’anàlisi i propostes de millora sobre el mercat laboral, que, a més a més, preocupats per aquest servei, recentment ha publicat un estudi sobre els reptes que planteja l’orientació laboral.

Juan José Torres, director general del SOC, comparteix que és un model ineficient i pervers: “Com que no sabem amb exactitud quants diners rebrem cada any de la Conferència Sectorial ni quins requeriments específics incorporarà respecte a l’any anterior fins que no es produeix, no podem garantir a les entitats si podrem publicar el programa o si hi haurà canvis, amb totes les conseqüències que aquesta indefinició suposa.”

Amb aquest model, les entitats que presten el servei –la gran majoria, de dimensions petites i amb els menors costos possibles– no tenen capacitat per oferir continuïtat laboral als orientadors ni al servei. Així mateix, els resulta molt difícil poder prendre decisions empresarials més enllà de dotze mesos, i les entitats públiques, per una limitació legal, no poden estabilitzar les plantilles de les persones que estan contractades en funció dels programes d’ocupació subvencionats.

Segons l’estudi Una investigación/análisis sobre los retos actuales y futuros de la orietación laboral, fet per la Fundación Ergon, a partir de dades de tot l’Estat, hi ha aproximadament uns 30.000 orientadors laborals (inclou també els educatius), el 70% dels quals treballen en entitats col·laboradores, i la mateixa anàlisi calcula que el 45% estan en situació de precarietat laboral. “I això és conseqüència directa del nefast sistema de subvenció en contraposició amb el sistema de concert”, diu Hortal.

El mateix estudi, elaborat a partir d’enquestes individuals a orientadors laborals, mostra les particularitats d’un professional mitjà en aquest camp. Es tracta d’una dona, major de 50 anys, amb formació universitària, que té més de 10 anys d’experiència professional en l’orientació, que reconeix una vinculació més aviat reduïda en els entorns empresarials, que és contractada per entitats de dimensions reduïdes del món social i amb situació d’inestabilitat laboral. L’estudi mostra que solament el 10% dels orientadors laborals tenen menys de 35 anys.

Segons els experts, aquest sistema dependent de la subvenció anual condemna el sector a mantenir un model de petites entitats que depenen del govern de torn i dels canvis constants de requisits.

Segons dades del sector, es calcula que a tot l’Estat espanyol hi ha 3.000 organitzacions de serveis socials, el 85% de les quals acaben fent polítiques actives. “Probablement, des d’un punt de vista objectiu, amb la meitat d’entitats n’hi hauria prou, i si a més fossin més grans, tindrien més múscul per disposar d’equips més sòlids”, explica Pau Hortal.

I, per si no fos suficient, el col·lectiu en si mateix ho té difícil per poder reivindicar els seus drets. Per una banda, perquè el fet de desenvolupar la seva funció en diferents entorns, com el sector públic (estatal, autonòmic i local) i el social i privat, comporta dispersió i esvaeix el sentit de pertinença a la professió. Per l’altra, perquè no existeix un col·legi professional propi que faci sentir la veu d’aquests professionals i que serveixi d’interlocutor davant els diversos operadors. I, a més a més, perquè, ara com ara, no existeix cap titulació de grau que incorpori tots els marcs conceptuals, coneixements i competències per desenvolupar aquesta funció.

Sense cos específic

En l’àmbit públic, en el qual hi ha menys precarietat laboral, no existeix tampoc un cos específic d’orientació.

El requisit que estableix la funció pública és una titulació superior (habitualment, pedagogs, psicòlegs, etc.), però no s’especifica, òbviament, cap formació concreta. “A la pràctica, s’hi ha accedit des d’entorns formatius, perfils professionals i titulacions diverses, i els coneixements s’adquireixen a través d’aprenentatges formals i informals al llarg de la trajectòria professional”, explica Torres.

Tot plegat evidencia que es tracta d’un servei encara incipient, malgrat que el nombre de professionals pugui ser fins i tot més elevat que en el cas de moltes altres activitats amb més repercussió mediàtica i social.

En part per aquesta falta de formació específica, en part per la inestabilitat i els pocs recursos amb què conviuen, als orientadors se’ls retreu que els falten criteris adaptats a la realitat del mercat. “No disposen de noves eines per readaptar la seva voluntarietat, la seva capacitat o el seu interès per oferir orientació”, hi afegeix Hortal, que considera que, sense tenir un coneixement exhaustiu de les necessitats del món de l’empresa, la tasca que fa l’orientador perd eficiència.

Per José Manuel Carrió, consultor de Deloitte, que ha assessorat organismes i entitats públiques com Barcelona Activa, per tal que l’orientador pugui acompanyar l’aturat fins que trobi feina, ha de tenir eines suficients. “Necessita recursos per poder analitzar de manera detallada el seu entorn, conèixer-lo amb detall, identificar quines són les empreses que tenen pics de producció, per exemple, conèixer aquelles que tenen una determinada demanda i les que estan transformant el seu sistema productiu”, explica.

Així doncs, el procés d’automatització i la incorporació de noves tecnologies com la intel·ligència artificial (IA), que tots els sectors econòmics han anat introduint progressivament, també l’administració, representen un nou repte. I més encara per a unes entitats que prou feina tenen a planejar estratègies amb una previsió d’un any per haver de dedicar inversions a llarg termini i amb un cost elevat com exigeix la tecnologia.

Els experts coincideixen que les dificultats que experimenten els orientadors laborals acaben tenint un efecte en cadena, perquè si els orientadors no poden fer la seva feina, perquè no tenen els coneixements, ni les capacitats ni els recursos que necessiten, els que són demandants dels seus serveis no assoleixen les capacitats que necessiten per poder treballar.

Històricament, els serveis públics d’ocupació, en general, i el nostre no n’és una excepció, han estat més adreçats a fer tràmits que a l’orientació i la col·locació. La percepció que els serveis públics eren més de tramitació que de gestió és fins i tot superior a la realitat. “Perquè han quedat més amagades les tasques d’orientació i, a més, perquè la part d’intermediació, és a dir, el servei de col·locació, era reduïda per una falta d’oferta”, explica Torres.

El cert és que fins ara l’empresa no ha necessitat els serveis públics d’ocupació per trobar candidats i tots dos han viscut més aviat d’esquena l’un de l’altre durant anys.

De fet, els serveis públics d’ocupació tenen un percentatge d’intermediació de l’ocupació molt baix, que està al voltant del 4%, la meitat de la mitjana europea. “Malgrat tots els intents de millora, l’orientador acaba fent més una tasca d’administrador de papers que de gestor de l’orientació”, creu Pau Hortal.

Darrerament, la Unió Europea –a través de la qual es financen certs programes d’ocupació–, l’Organització Internacional del Treball i el Banc d’Espanya han reclamat la necessitat de modificar les estratègies en l’àmbit de les polítiques actives i especialment per millorar l’eficiència dels processos d’orientació professional.

Posar-hi remei

El Servei d’Ocupació de Catalunya va començar a definir, fa tres anys, un ambiciós procés de transformació que té en l’ampliació i la millora de l’orientació laboral una de les seves principals palanques de canvi.

De fet, entre les prioritats del nou SOC, hi ha impulsar el perfil de l’orientador i crear una xarxa de suport per reivindicar aquesta figura i implantar més eines i millors sistemes. Així ho van anunciar a principis d’any el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Empresa, Roger Torrent, que es van referir al projecte com la reforma més ambiciosa de la història del SOC.

Incorporacions

Es preveu la incorporació de 230 nous orientadors, que s’afegirien als 430 que ja hi són. Aquesta contractació, que representa una inversió de 9 milions d’euros, incrementarà, doncs, en un 50% el personal d’orientació actual. La previsió és que el programa es publiqui en passar l’estiu i que es puguin començar a fer noves contractacions entre el tercer i el quart trimestre de l’any.

Per redreçar el rumb arran de la dispersió que hi havia entre el col·lectiu, el SOC, amb el Departament d’Empresa i Treball i amb el Departament d’Educació, i sota el paraigua de l’agència de l’FP, ha definit un model que hauran d’utilitzar les entitats públiques i privades que facin orientació. D’aquesta manera, el sistema disposarà d’una mena de brúixola que l’ajudi a centrar-se i a guanyar homogeneïtat.

La reforma aspira a resoldre també la falta de conceptualització de la professió, i el director del SOC avança que estan definint la creació d’un cos especial d’orientació en la funció pública que permeti especificar la contractació i la formació contínua del personal d’orientació. “Primer hem de marcar les característiques d’aquest cos i, a partir d’aquest moment, és quan podrem pensar a crear un grau universitari de formació específica”, avança el director del SOC.

Adeu a les subvencions

Un altre dels grans canvis que recull el pla de transformació té a veure amb el denigrat sistema de finançament i mira de resoldre-ho a través de la territorialització.

Així doncs, el Departament d’Empresa i Treball ha impulsat l’acord de concertació per desplegar estratègies adaptades als diversos territoris de Catalunya a partir de la creació de consells territorials d’ocupació (un per cada vegueria). Aquests consells, formats pels ens locals, econòmics i socials de cada territori, seran els encarregats d’identificar les necessitats, i de planificar, definir i executar les polítiques d’ocupació de manera que es propiciï un procés de baix a dalt.

Aquestes estratègies incorporaran els programes i actuacions en termes d’ocupació per a períodes de quatre anys. El SOC les validarà i en garantirà el finançament de manera que els assegura estabilitat econòmica, i supera així el sistema actual de finançament per anualitats. “L’estratègia de quatre anys que s’ha acordat territorialment amb tots els agents socials i econòmics queda garantida, fixada i finançada. I, per tant, farem que desaparegui l’ineficient model de subvenció actual”, insisteix el director del SOC, que assegura que aquest canvi de model ha estat possible perquè, finalment, s’ha disposat del marc legal que ho permet. Tot i que així ho preveia la llei del 2015 del sistema d’ocupació, no s’havia implementat fins fa poc.

Així doncs, el SOC assumeix el compromís del pagament de les estratègies, a partir del que concedeixi la Conferència Sectorial, però protegeix el sistema garantint-ne la continuïtat. “Fem de barrera jurídica i de barrera financera. És un model que no existeix a l’Estat i que ha despertat molt d’interès”, hi afegeix Torres.

Al llarg del 2023, ja es van constituir vuit consells territorials arreu de Catalunya i la previsió és que d’aquí a poques setmanes es publiqui la primera ordre de reconeixement d’estratègies, a través de la qual qualsevol territori podrà sol·licitar el seu reconeixement i, a partir d’aquest moment, començar un període de concertació dels agents d’aquell territori i de definició de l’estratègia que es vol tirar endavant. Es preveu que es comencin a aprovar estratègies a la tardor i que el 2025 es comenci a treballar en les primeres.

Torres reconeix que, després d’anys de distanciament entre el teixit productiu i el SOC, en aquest moment es dona la circumstància que hi ha, d’una banda, un servei públic d’ocupació que té una intenció claríssima d’actuar en el mercat, i, de l’altra, una dificultat creixent de tots els sectors econòmics per trobar certs perfils professionals. I és quan tothom es necessita que el contacte flueix més.

Així doncs, i dins del mateix pla de reforma, a partir d’aquest any i de manera progressiva les oficines de treball disposaran d’un nou espai per afavorir aquest contacte entre l’empresa i els serveis públics d’ocupació. La iniciativa, que s’ha batejat com a SOC Empresa, farà una atenció específica al teixit empresarial.

Aquest servei estarà obert als mateixos serveis locals de promoció econòmica, amb personal tècnic qualificat que oferirà suport en els processos de selecció i assessorament en incentius a la contractació, però també suport a l’emprenedoria i a la constitució de cooperatives com una sortida laboral més.

Lligat a aquesta modificació, es vol incentivar les empreses perquè publiquin les seves vacants en una nova plataforma de feina activa, en línia, que hauria de servir per enllaçar oferta i demanda.

Historial únic

D’altra banda, aquest any començarà a implantar-se l’historial ocupacional únic, que recollirà tots els aspectes i esdeveniments relacionats amb la vida laboral de la persona usuària i permetrà compartir-la entre les entitats del sistema d’ocupació, una mena de targeta sanitària electrònica que suposa un gran pas per a la digitalització del servei d’orientació a Catalunya.

Aquest expedient únic i comú permetrà disposar d’un perfil individualitzat de la persona demandant de serveis públics d’ocupació.

Aquesta informació hauria de servir per oferir serveis de col·locació més personalitzats i una orientació professional amb propostes d’adquisició de noves habilitats i competències del treballador.

Famílies desateses
Només a Catalunya, el sector de les instal·lacions té unes necessitats de contractació d’entre 15.000 i 20.000 persones. Però, en canvi, es tracta d’una de les famílies formatives que tenen menys demanda entre l’estudiantat. Toca fer molta tasca d’orientació, en aquest cas educativa, per posar fi al desencaix.

LES FRASES

3.000
organitzacions
de serveis socials hi ha a tot l’Estat espanyol.
1.000
orientadors
laborals hi ha a Catalunya.
45%
dels orientadors
de tot l’Estat estan en situació de precarietat laboral.
57
milions
d’euros és el pressupost que es va destinar el 2023 a programes d’orientació.
El fet de finançar l’externalització del servei d’orientació a cop de subvenció ha acabat generant un sistema inestable
Pau Hortal
Fundación Ergon
Com que no sabem quants diners rebrem de la Conferència Sectorial ni quins requeriments incorporarà, no podem garantir la publicació del programa
Juan José Torres
director general del soc
L’orientació laboral s’haurà de tractar com un sistema sanitari públic, que abasta diversos nivells i camps amb professionals especialitzats
Màrius Martínez
UAB
Fa molts anys que fem estudis sobre el futur de l’ocupació amb molts agents, i en cap cas s’ha tractat des de l’orientació de l’ocupació
Naiara Zubillaga
FUNDACIÓ COTEC
L’orientació serveix i ajuda a millorar l’ocupabilitat entre un 5% i un 20%. I si a més es personalitza, encara millora en un 10%
Federico Muñiz
Sotsdirector d’estadística Sepe

I ara, també als centres de formació professional

Un acord entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departament d’Educació permetrà la incorporació d’orientadors laborals als centres de formació professional de Catalunya.

La iniciativa començarà en uns 40 centres de formació integrada pública que s’autoritzen gràcies al decret d’aquesta tipologia de formació que es va aprovar fa poc.

La idea és anar estenent la iniciativa almenys a la meitat dels centres de formació professional integrada de tot Catalunya. Que arribi a tots, ja dependrà de la capacitat pressupostària futura.

Tal com expliquen des del Servei d’Ocupació, l’objectiu és orientar els estudiants perquè s’encaminin cap a les famílies professionals que tenen més vacants, les que donen molta ocupació i que estan sent molt demandades pel mercat, però que en canvi tenen poca demanda per part dels estudiants.

Aquests orientadors nous hauran d’assumir, a més a més, tasques de coordinació amb les empreses i de coneixement de les necessitats del mercat laboral més proper.

Aquí entra en joc l’altra gran transformació del model en clau de formació professional del Departament d’Educació i del Departament de Treball, que ha estat tradicionalment dirigit al que la comunitat i les famílies demanen i no pas al que requereix el mercat. Aquesta orientació és fruit d’una reflexió més àmplia sobre si l’administració és l’ens que ha de potenciar la formació professional d’aquelles especialitats que ofereixen una oportunitat real de treball més alta.

Per treballar en aquesta línia, per primer cop s’ha publicat un informe quadriennal que té com a objectiu orientar la planificació dels serveis bàsics del sistema FPCat. L’informe general de prospectiva “ha de permetre incrementar la competitivitat del teixit productiu, millorar la qualificació de les persones i generar més i millor ocupació”, diu l’estudi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.