El congrés d'Accid debatrà la comptabilitat de les pimes
Més de mil auditors, comptables, assessors fiscals i empresaris parlaran la setmana vinent de canvis normatius com els d'auditoria, operacions vinculades i terminis de pagament
Sessions sobre les responsabilitats dels experts comptables i fiscals
Millores a introduir en la comptabilitat i la informació financera de les petites i mitjanes empreses serà el tema d'una de les conferències del IV Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, que reunirà més de mil persones en les sessions que hi haurà dijous i divendres de la setmana que ve al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. El ponent de la conferència serà l'auditor Emili Gironella, impulsor del llibre blanc que més de 80 auditors, professors, economistes, directors financers i gent d'empresa estan elaborant per intentar convèncer els legisladors que les normes vigents des de 2008 obliguen les pimes a incrementar significativament la informació de la memòria anual, però que la major part no serveix per a res mentre que a la vegada no s'exigeix l'aportació de dades que informarien sobre la situació real de l'empresa; i que el pla comptable permet una gran subjectivitat a l'hora de fer estimacions. Gironella explica que els treballs van a bon ritme i que a la tardor estarà enllestit el llibre blanc, que editarà Accid, l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció que organitza aquest congrés.
EL PAPER DE L'AUDITOR.
En total, en el Congrés hi haurà sis conferències i trenta sessions, com la que amb la participació d'una representant de l'Agència Tributària tractarà de les novetats en les obligacions de documentació de les operacions vinculades entre empreses del mateix grup, de les quals aquest exercici n'han quedat excloses com a norma general les empreses que no superen els 10 milions d'euros de xifra de negoci.
Representants de la patronal Pimec i el morosòleg Pere J. Brachfield tractaran dels problemes de l'aplicació de la llei 15/2010, de mesures contra la morositat en operacions comercials, que retalla gradualment els terminis màxims de pagament, fins haver baixat als 60 dies l'any 2013. Una llei que Brachfield troba positiva però que serveix de poc si el creditor no és actiu: “Jo dic -explicava en una entrevista a L'Econòmic- que hi ha un nou tipus de morós a Espanya: el morós consentit. Consentit perquè tot i que les dues parts hagin pactat el pagament als 85 dies legals a partir de la recepció de la mercaderia, a la pràctica se segueix pagant a 120 dies, però el proveïdor no protesta”.
ELS RISCOS D'ASSESSORAR.
Altres sessions es dedicaran a les obligacions dels professionals de col·laborar en matèria de prevenció de blanqueig de capitals, a les novetats en la gestió del circulant o a la valoració de les empreses. Però no tot serà comptabilitat pura i dura: la conferència inaugural anirà a càrrec de Maria del Mar Raventós, que parlarà del model d'èxit de l'empresa familiar que presideix, Codorniu; i KPMG, Colonial i Lactalis Nestlé debatran sobre models de negoci per a la recuperació.