Gran angular

Dignificar el negoci bancari

Els motius que han obligat a reestructurar el sector bancari han estat, entre d'altres: els escàndols de les subprime i Lehman Brothers; les exigències dels tractats successius de Basilea; el meteòric procés de fusió de les caixes d'estalvi; el tancament dels mercats internacionals de capitals i del crèdit; la morositat generada pels excessos immobiliaris; el cost de les guerres del passiu;
la mateixa crisi i els escàndols que han aflorat; tot plegat ha fet prendre mesures de tal abast que el sector quedarà circumscrit a vuit o nou grups

El sector de bancs i caixes d'estalvis ha experimentat enormes canvis en molt poc temps. Fa solament dotze anys que es van produir les grans macrofusions bancàries (BBVA i BSCH). Després n'hi va haver altres de “menors”, com les del Sabadell o Popular, que es van quedar amb Urquijo, Atlàntic, Guipuzcoano, la CAM, i el Pastor. Només queden, de moment, el Banc de València, Bankinter i Banesto. En l'àmbit de les Caixes d'Estalvi, de les 45 que hi havia fa solament un any i mig, només en queden quinze.

Els motius que han obligat a reestructurar el sector bancari han estat, entre d'altres: els escàndols de les subprime i Lehman Brothers; les exigències dels tractats successius de Basilea; el meteòric procés de fusió de les caixes d'estalvi; el tancament dels mercats internacionals de capitals i del crèdit; la morositat generada pels excessos immobiliaris; el cost de les guerres del passiu; la mateixa crisi i els escàndols que han aflorat; tot plegat ha fet prendre mesures de tal abast que el sector quedarà circumscrit a vuit o nou grups.

NOVA ÈPOCA.

La transformació del sector bancari suposarà entrar en una altra època en què les relacions entre la banca, l'empresa i els particulars canviaran substancialment. L'escarment i desconfiança generats per tot el que ha passat exigeixen actuacions noves i contundents entre les quals destaquen: a) més professionalitat, b) més rigor, c) més ètica i, d) eradicació del fet que les entitats financeres es creguin que són el melic del món i que el seu paper se circumscrigui exclusivament a aconseguir més beneficis any rere any, a qualsevol preu.

En el futur, s'hauria de deixar d'oferir productes com swaps, tan complexos que solament entenen els experts i amb dificultats, o els tristament d'actualitat deute subordinat i participacions preferents, tan mal comercialitzats, que els estalviadors s'han sentit enganyats i estafats ja que en molts casos no recuperaran el nominal que van invertir en “productes de total garantia” o recuperar-los a molt llarg termini. Per cert, Algú ha sentit demanar disculpes per tals abusos?

Comissions per usar caixers automàtics; per descomptar un xec o fer transferències; pel manteniment de tot tipus de comptes que, primer, per captar-los, van implorar i van incentivar i, una vegada aconseguits, els apliquen condicions draconianes emparades per la lletra petita. Si el client valorés que a canvi d'aquestes comissions rep una qualitat en el servei, de ben segur que les pagaria igual que paga qualsevol altre bé o servei que li produïx un rendiment o utilitat. Però el que realment percep és que paga uns diners sense contrapartida, alguna, de tal manera que li encareix l'operació de préstec o li reduïx la rendibilitat de la seva inversió.

No fan falta grans canvis ni reinventar el sector bancari. N'hi ha prou que les entitats es dediquin al seu negoci tradicional, tot i que adaptat als nous temps i exigències.

La inobservació d'aquest principi ha estat una de les causes principals dels recents fracassos i de la desaparició de moltes entitats financeres. ¿Era correcta la gestió de l'actiu basat en préstecs a un sector immobiliari que havia embogit? ¿Era la més adequada la gestió de l'estalvi, informant malament i interessadament amb productes que solament beneficiaven les entitats? ¿Era ètic vendre productes “importats” l'abast i el risc dels quals no entenien ni els empleats responsables d'informar-ne? Per què no s'ha informat sobre els productes garantits pel fons de garantia de dipòsits i la diferència amb els exclosos d'aquest fons? Per què no s'han discriminat entre clients amatents a assumir riscos d'aquells que col·locaven tots els seus estalvis pensant en una pròxima jubilació, basant-se en la confiança del que li aconsellava el seu “assessor” bancari? Per què existeix l'abús de la lletra petita en què solament figuren els drets favorables a la banca?

Els bancs necessiten borar, en el seu propi interès i amb urgència, la imatge de usurers i l'afany de beneficis a costa dels seus clients, i eradicar tota actitud prepotent que tant perjudica al client, sempre obligat a complir els pactes, mentre l'entitat actua amb tots els privilegis que imposa la seva posició de força.

El nombre de reclamacions es dispara

Al llarg de l'any 2010 –l'últim informe disponible- es van presentar 47.657 reclamacions en el Servei de Reclamacions del Banc d'Espanya. S'ha produït un fort augment en el nombre de reclamacions rebudes sobre operacions d'actiu —préstecs i crèdits—, que suposen el 49,1% del total i un augment del 46,6% respecte a l'exercici anterior, en relació amb el 19,3 % de les que s'han rebut sobre operacions de passiu —dipòsits—.

El fet més notable de l'informe és la gran incidència de les reclamacions sobre cobertura de riscos de tipus d'interès, que han augmentat un 340,4% respecte a l'exercici anterior. Aquesta classe de reclamacions representen un 40,7% de les reclamacions sobre les d'operacions d'actiu i un 20% del total de les reclamacions de l'any 2010.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.