L'alternativa sueca

“És com si els experts de Pepsi plantegessin la reconversió de la Coca-cola”, va afirmar Joan Coscubiela, portaveu de l'Esquerra Plural, després d'assistir a una reunió del Pacte de Toledo amb la ministra de Treball per tractar el tema del coeficient de sostenibilitat de les pensions just una setmana després de la constitució del comitè d'experts. El diputat català feia referència al fet que els membres del comitè, “en la seva immensa majoria”, provenen del sector bancari i assegurador.

Fa vint anys que banca i asseguradores venen plans privats d'estalvi amb vista a la jubilació amb l'argument que “d'aquí a vint anys les pensions seran més baixes que les actuals perquè el sistema actual de la Seguretat Social és insostenible”. Una apel·lació a la por de no cobrar la pensió que no ha tingut resultats gaire positius, ja que les famílies espanyoles tot just dediquen un 3% de la seva renda a plans i assegurances de pensions, segons va explicar dimecres María Aranzazu del Valle, secretària general de la patronat d'asseguradores Unespa, en la III Trobada del Sector d'Assegurances, que organitza l'IESE. El patrimoni invertit en plans de pensions del sistema individual de l'Estat espanyol és de 52.620 milions d'euros, segons un informe de VDOS Stochastics, i la major quota de mercat és del BBVA, amb 9.378 milions, seguit de Banco Santander (7.443 milions), Caixa Bank (7.122 milions), Mapfre (3.820 milions) i Aviva (3.620 milions).

L'encàrrec del govern d'un informe sobre el futur de les pensions coincideix amb la publicació d'un document del Grup Consultiu de Reflexió sobre Polítiques Públiques, patrocinat per Unespa i del qual forma part l'exsecretari general de CCOO, José María Fidalgo, que proposa implantar progressivament el sistema de “comptes nocionals”, basat com l'actual en el mètode de repartiment, i que s'aplica a Suècia. Amb aquest sistema, a cada individu, en el moment d'incorporar-se al mercat de treball, se li obre un compte en què s'anoten les cotitzacions socials que realitza durant tota la seva vida activa, al final de la qual cada individu ha acumulat uns drets, equivalents en termes quantitatius a la suma de les seves aportacions més les actualitzacions. La pensió anual que finalment acaba cobrant és el resultat de dividir el valor quantitatiu dels drets adquirits entre l'esperança de vida que té en el moment de jubilar-se.

“Si arribada l'edat de jubilació legal mínima (en el cas que aquesta edat estigui fixada per llei) considera que la renda a què s'ha arribat és suficient, llavors es jubilarà. En cas contrari, intentarà allargar la seva permanència en el mercat de treball fins que arribi a la renda desitjada”, assenyala aquest grup. Pel que fa a la revaloració de les pensions, a Suècia no es fa en funció de l'IPC, sinó d'índexs “reals”, que tenen en compte l'evolució del nivell general de preus i de la productivitat, “un mètode d'actualització més just, ja que permet a la població jubilada participar dels beneficis que es deriven dels increments de productivitat que es generen en la societat”.

El grup patrocinat per la patronal asseguradora també avisa dels perills de contractar segons quin tipus de producte financer en el sector privat per procurar-se una pensió complementària.“Resulta en certa manera paradoxal -es diu al document- que l'expansió recent de les formes d'estalvi connectades amb la jubilació aparegui associada amb la generalització dels fons de pensions individuals en la modalitat de contribució definida. En aquesta modalitat d'estalvi el risc financer l'assumeix íntegrament el prenedor del fons, cosa que l'obliga a enfrontar-se a un procés de presa de decisions complexes per a les quals, en la majoria dels casos, falten les competències suficients.”I hi afegeix que en aquesta modalitat d'estalvi, tal com s'ha generalitzat a l'Estat espanyol, els costos d'administració del fons són independents dels resultats financers que s'obtenen de la gestió dels capitals, amb el resultat que “el prenedor del fons no obté garanties suficients per operar amb una relació cost-benefici òptima per als seus interessos, en funció del seu perfil de risc”. Sobre aquest tipus de plans, recorden que en els últims deu anys, en termes reals, els inversors han perdut gairebé la quarta part del seu patrimoni, tot i que a terminis més llargs el resultat és positiu.