EDITORIAL
El sector exterior ajuda l'ocupació
Les darreres dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) presentades dijous permeten veure, com a mínim, el got mig ple, en la creació d'ocupació, perquè les xifres conviden si més no a observar un canvi de tendència en la disminució de l'atur. És cert que l'OIT també ha advertit aquesta mateixa setmana que la taxa d'atur a l'Estat espanyol es mantindrà per sobre del 21,4% fins al 2019. Davant d'aquest panorama més estadístic, L'Econòmic ha fet un exercici pràctic per veure les característiques principals d'algunes empreses, de diversos sectors, que en els darrers mesos ja estan contractant treballadors. D'entrada una dada positiva: les empreses consultades han signat contractes amb treballadors que fins ara buscaven feina. Però també és cert que la contractació es fa amb el fre de mà posat perquè els responsables de recursos humans no es volen agafar els dits davant les incerteses existents. Però si hi ha un fet determinant a l'hora d'incrementar la plantilla és que es produeix, bàsicament, en aquelles empreses que tenen una llarga tradició en l'exportació o un clar compromís per la internacionalització. Aquest increment de plantilla també s'observa en les empreses estrangeres que obren filials o fàbriques a Catalunya i, en darrera instància, en les firmes del sector turístic, perquè continua superant rècords d'arribades de visitants estrangers. Catalunya ja representa el 25,9% del turisme estranger que aterra a l'Estat espanyol. Si seguim analitzant el que ens diuen les empreses, trobem que el perfil de les noves ofertes exigeixen molta qualificació i especialització. Una altra cosa que hem copsat en les opinions de les empreses consultades és que sovint hi ha demanda de perfils que no es troben en el mercat laboral i s'han d'anar a buscar a l'estranger. És el cas dels enginyers industrials, experts en TIC o soldadors. La recuperació existeix, però la crisi també.
L'últim cartutx del BCE
El BCE ha posat en marxa la màquina de fabricar diners per comprar cada mes 60.000 milions d'euros de deute públic i privat, l'única eina que li quedava per intentar capgirar la caiguda de preus i fer pujar la inflació cap al seu objectiu del 2%, ja que els tipus d'interès no poden baixar més. La inflació es crea amb més creixement econòmic, i s'espera que aquest vingui perquè la bilionada (el banc emissor s'ha compromès a destinar a aquest objectiu almenys 1,14 bilions d'euros) que anirà a parar a mans dels que venguin deute servirà per invertir en l'economia productiva i obrir l'aixeta del crèdit a les empreses i als consumidors. És molt esperar, perquè les incerteses sobre l'economia no propicien que les entitats financeres s'aboquin a prestar ni que les empreses s'arrisquin a fer inversions. Tenim el precedent que el mateix BCE va posar a disposició dels bancs 400.000 euros perquè els dediquessin a reactivar el crèdit i en van sobrar la meitat.
El que sí que és clar és que el cost del deute públic s'abaratirà i la menor rendibilitat dels bons impulsarà els inversors a tornar a la renda fixa, amb el perill que es formin noves bombolles borsàries. També és clar que amb la debilitació de l'euro, que des de començament d'any ha perdut un 6% de valor en relació amb el dòlar, s'afavoreix el sector exportador de la zona euro.