Carles Pi Sunyer, un dels economistes-polítics més destacats de l'Europa del segle XX, va calcular el valor del comerç exterior català a finals del primer terç del segle XIX, just abans de la introducció de les màquines de vapor i del que se n'ha dit Revolució Industrial. I just després de la Revolució de Maig de 1810 al Riu de la Plata, i del reguitzell de revolucions liberals a Amèrica, que es traduïren en la creació d'una vintena de noves repúbliques independents. En aquells moments, els pobles de Catalunya exportaven: especialment, vi (blanc i negre), aiguardent, bales de paper (d'estrassa, i altres) i, també, caixes de sabó, bales de taps de suro, rajols (i peces de ceràmica), cordes (i cordes de guitarra), baguls de llibres, anxoves i tonyina, oli (i olives), cebes i alls, faves.

Les xifres que presenta són les del valor absolut en termes monetaris del conjunt d'aquest comerç exterior: la suma d'exportacions i importacions. Més, especialment, les xifres del valor monetari per habitant, o per càpita. Aquest càlcul és l'únic que permet comparar, per exemple, el comerç exterior de la Gran Bretanya o dels Estats Units i el comerç exterior de Suècia o Catalunya (donada la gran diferència de volum de la població total britànica o nord-americana i la població total sueca o catalana). L'objectiu de Pi Sunyer (que fou, el 1931, el primer director general de Comerç del primer govern de la II República espanyola) era, justament, descobrir la importància relativa del comerç exterior català modern, que és com subratllar la importància relativa de l'economia catalana en la cruïlla històrica de 1830.

Les estadístiques de comerç exterior –d'exportacions i importacions- d'aquell moment històric eren pobres i, a més, el contraban era, en aquells temps, molt important. Ho segueix essent, actualment, de forma més sofisticada, amb altres noms (droga, armes, marques, art).

Les xifres que recull i presenta Pi Sunyer són, fins i tot vist en perspectiva, molt rellevants. Al 1829, la primer potència comercial del món era la Gran Bretanya (i Irlanda) amb una xifra de 360 rals per habitant. La segona, els Estats Units, amb 240 rals per habitant. La tercera, els Països Baixos, amb 239 rals per habitant. La quarta: el regne de Württemberg, l'actual land alemany de Baden-Württemberg, amb 200 rals per habitant. Seguien: Portugal, amb 184 rals; França, amb 168; Dinamarca, amb 124; Suècia, amb 80; Prússia, amb 60; Espanya, amb 47, i la Rússia dels tsars, amb 32 rals de comerç exterior per habitant.

No hi ha xifres, en aquest treball, d'altres estats amb comerç exterior important. Per exemple, Suïssa, Àustria-Hongria o Buenos Aires.

Pi i Sunyer, amb molt d'enginy, i molta prudència, calcula el valor del comerç exterior català. Suma les xifres oficials espanyoles del comerç català exterior per via terrestre obtingudes de les duanes situades a la ratlla de França, i els valors totals de les càrregues dels ports catalans (descomptant-hi el cabotatge, que fóra comerç interior).

La quantitat obtinguda (180 milions de rals) és la d'un 25% del comerç exterior del regne de les Espanyes. Però, Pi Sunyer pensa, amb tota la raó, que aquesta quantitat (que és la del registre duaner oficial) és molt inferior a la real, car el contraban –per via terrestre i per via marítima- era importantíssim.

Li cal, doncs, aplicar un coeficient de correcció de la xifra, que no ha d'ésser inferior, explica, a un 1,5. Multiplica, doncs, 180 milions de rals per 1,5.