NOMS PROPIS de l'imperi del cereal
Qui posa el preu de la gana al món?
En un any el cereal s'ha encarit un 100% i entre les causes de l'escalada hi ha el poder dels oligopolis que compren collites a futur
Tot va molt de pressa. Si fa un temps calien un parell de generacions perquè un individu es guanyés el dret a poder asseverar allò de: “Encara recordo quan amb aquests diners comprava el doble de coses”, actualment n'hi ha prou amb què passi un any perquè una persona pugui recórrer a la mateixa sentència sense por que l'acusin de mentider. El cereal ho ha fet possible.
Retrocedint al mes de juny del 2010 i comparant-lo amb el moment actual s'observa que el preu del cereal ha experimentat una indiscriminada puja del 100%, i s'ha situat gairebé en els temuts nivells a què va arribar l'any 2008, quan les pèssimes collites –sobretot a la tradicionalment prolífica Austràlia– van coincidir un encariment del preu del petroli que va derivar en un augment de les taxes dels fertilitzants i del transport i de retruc, en una major demanda de biocombustibles (derivats precisament del cereal). Aquella escalada de preus va derivar en una crisi alimentària mundial (va afectar sobretot els països més pobres) que torna ara a ensenyar les orelles.
Segons els números de Corporació Alimentària Guissona, amb set fàbriques repartides a Pallargues, Lleida, Moià, Bujaraloz, Tremp, Reus i Guissona, actualment -en plena campanya de collita- el preu del blat està a 230 euros la tona (0,23 euros el quilo), quan l'any passat en aquesta època es pagava a 130 euros la tona. El blat de moro o panís, tradicionalment més car que el blat, ha experimentat un encariment gairebé idèntic, ja que la tona surt per damunt els 260 euros i, igualment, cas similar es dóna amb l'ordi (de 110 euros la tona el 2010 a 220 euros la tona enguany). Més exagerat és encara el cas de la soja (de 170 euros la tona a 360 euros). La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'agricultura i l'alimentació) ja ha advertit que aquesta vegada les repercussions estan sent més preocupants perquè el preu dels aliments ha augmentat “de manera alarmant i a un ritme molt més ràpid que el 2008” i que la conseqüència és una seriosa amenaça de fam per a 44 milions de persones. Què hi ha darrere del desmesurat augment de preus i qui en té la culpa?
LA DEMOGRAFIA.
LES MALES COLLITES.
El mercat europeu depèn del gra de l'estepa i per això va trontollar quan ara farà un any el primer ministre rus, Vladimir Putin, va anunciar que a causa que el país havia perdut un terç de la collita de blat quedaven prohibides totes les exportacions de cereal (la mesura havia de tenir vigència fins a l'1 de juliol d'enguany).
Els països compradors van córrer a buscar altres proveïdors (tradicionals productors com ara Austràlia, el Canadà i l'Amèrica del Sud es van començar a fregar les mans) i la puja de preus va ser instantània. El mandatari francès Nicolas Sarkozy (coincidint amb la seva presidència del G-20) va proposar regular els preus de les matèries primeres i fixar uns preus màxims per evitar fer negoci amb la gana. La negativa dels països productors va ser immediata i l'Argentina, l'Uruguai, el Brasil i el Paraguai van apuntar que les exportacions de gra són clau per a la seva salut financera.
CONTROL OLIGOPOLÍSTIC.
Alejandro Domingo és el responsable del sector cereal a Unió de Pagesos i no està d'acord amb la caricatura que identifica l'especulador com al responsable de tots els mals: “D'especulació n'hi ha hagut sempre. Ara no n'hi ha ni més ni menys que la que hi havia fa deu anys quan el cereal anava barat”. Malgrat que admet que el pagès cerealista cobra bé i no té queixa d'una situació en la que li treuen el producte de les mans abans fins i tot que el planti “és clar que el ramader té dificultats per poder pagar el pinso”.
La venda en el mercat de futurs ha acabat, de fet, amb una altra especulació: la que feia el mateix pagès guardant el cereal a les sitges i esperar a vendre'l quan estigués més alt de preu.
Amb més de 880.000 hectàrees és el latifundista amb més terres a l'Argentina. L'origen de les adquisicions era tenir prou terreny per fer pasturar el bestiar que serveix per proveir de llana l'empresa, però acumula tanta terra que el govern vol regular-ho.
L'home anònim del control absolut
Dirigeix una empresa que factura 120.000 milions de dòlars i en què treballen 130.000 empleats i el mèrit de Page està en l'anonimat. En part gràcies al fet que Cargill no ha perdut l'estructura d'empresa familiar.
La llana de la Patagònia
Poder ser en tot el procés productiu
És brasiler i dirigeix una empresa fundada el 1818 i que ha esdevingut una de les companyies agroalimentàries que més volum generen en el món. Bunge ven el que sigui pel procés de producció.
A Suïssa no només fan xocolata
Quan té temps entre aventura i aventura Simon Murray -és un apassionat de l'adrenalina i de les expedicions al pol sud- dirigeix la multinacional de capital suís, que, a banda de remenar els fils del mercat del cereal, té un pes especific en el comerç de zinc i coure.
La tercera dona més rica del món
Segons el rànquing de la revista Fortune és la tercera dona més rica del món gràcies als seus negocis de blat, blat de moro, cacauet i pinso, entre d'altres. La companyia, amb seu a Illinois, té 29.000 treballadors.
L'hereu del rei de França
El magnat francès Robert Louis-Dreyfus (a banda de l'empresa agroalimentària controlava Adidas) va morir el 2009 als 63 anys. Veyrat va assolir el control de l'empresa (líder en control de cotó i arrós) desplaçant a la vídua de l'antic capitost.