Gran angular

FRANCESC XAVIER GRAU

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES (ACUP) I RECTOR DE LA URV

“Les universitats no necessitem més control extern”

El marc legal ja preveu prou mecanismes de seguiment
Si una Universitat considera que aquesta figura li pot ser positiva, endavant
Si les retallades continuen el 2013 esdevindrem una reestructuració de la nostra funció
Seria sa que el finançament públic cobrís les despeses de personal
Abans de parlar d'apujar matrícules cal resoldre primer el dèficit fiscal català
És cada universitat qui ha de decidir quines titulacions vol oferir

La difícil situació financera que viuen les universitats públiques ha provocat que el govern plantegi la creació d'una figura, un comissionat de comptes, que ha d'actuar com a interventor. Tot i que el govern sembla que ha fet marxa enrere en la possibilitat que es pugui imposar aquest figura d'ofici, el cert és que la qüestió continua envoltada de polèmica. Un exemple l'hem tingut aquests dies en el cas de la UAB, en què el consell social es va mostrar a favor d'aquesta figura i la seva rectora, Ana Ripoll, la va rebutjar perquè la va considerar una ingerència en l'autonomia universitària.

Un interventor per fiscalitzar els comptes de les universitats amb problemes... Tan extrema, és, la situació?

És cert que el govern plantejava que d'ofici pogués designar un comissionat de comptes però en les seves funcions jo no vaig veure mai que es parlés de funcions executives sinó de recomanacions, de seguiment, i per això no li deia interventor.

En tot cas, les universitats públiques van rebre la proposta com una intromissió a la seva autonomia...

Nosaltres vam plantejar que les situacions de tensions o problemes econòmics que pugui tenir una Universitat no són excepcionals, el que és excepcional és que avui tinguem una reducció pressupostària com la que tenim. Però en tot cas, aquesta situació no fa necessària la introducció de figures noves perquè el marc legal ja preveu mecanismes de seguiment suficients, fins i tot potser massa.

.

Hi ha hagut gestions poc acurades, o tots els problemes que s'estan produint ara són deguts a les retallades en els pressupostos públics, que van ser del 16% el 2011 i es planteja de l'1,9% pels comptes del 2012?

És un error plantejar aquesta qüestió com una guerra entre uns i altres. El sistema de govern de l'educació superior a Catalunya té com a responsables el govern de la Generalitat i les universitats, i és aquest global el que ha de funcionar. La introducció de mesures extraordinàries, en tot cas, estarà dient que aquest global necessita una ajuda extraordinària, i no que només ho necessita una de les parts.

Aleshores com s'hauria de plantejar la introducció d'una mesura extraordinària com aquesta?

El que vam dir és que poder disposar d'aquesta figura a criteri de les universitats pot ser positiu. Des del meu punt de vista no és necessari però si alguna universitat identifica que per ella pot ser positiu, aleshores endavant.

Per tant, sempre que sigui voluntari les universitats ho veurien bé?

Sí.

Les universitats van advertir l'any passat que no es podria fer front a un escenari de retallades prolongat. Per a aquest 2012, els pressupostos consoliden la retallada i encara l'augmenta una mica més. El marge s'esgota?

Entenem la necessitat de fer una reducció de despeses i això és el que s'ha fet durant el 2011, i encara serà vigent en el 2012, però no veiem sostenible en el temps aquest nivell de reducció de finançament de les universitats. El 2013 hauríem de començar a veure una recuperació, sinó esdevindrem una reestructuració de la funció de la universitat i això no és el que el país necessita.

Per mantenir una docència al màxim nivell europeu i una recerca competitiva a nivell internacional es requereixen uns recursos que avui no tenim.Calen recursos humans perquè treballem amb el coneixement i aquest coneixement està en el cervell de les persones, i és això el que no podem perdre, ni en la inversió feta durant molts anys amb tots quest joves investigadors que s'han format a les universitats ni en el nou coneixement, ni en la captació de nou talent.

I ara per ara, està compromesa aquesta funció?

Des del moment en què les despeses de personal estan per sobre dels ingressos que rebem, la situació està compromesa, sí. Potser fora qüestionable que el nivell d'inversió pública hagués de ser del mateix nivell que les despeses de personal però és una norma molt sana, el capital humà de les universitats ha de tenir estabilitat que recolza en el finançament públic.

Si els pressupostos públics són limitats, i sembla que ho seran durant força temps, potser caldrà intensificar la recerca de noves vies d'ingressos. Parlar de mecenatge, per exemple, és factible o això és fer volar coloms?

Aquesta és una fórmula que a Catalunya, a Espanya i a Europa no està prou desenvolupada. Aquí les societats tenen la consciencia que es participa en les despeses socials per impostos, i això és el que ens diferencia culturalment dels EUA. La imatge d'una Hewlett Packard que paga mitja universitat d'Stanford no és la nostra. I no dic que no sigui importable, però el que està clar és que no es pot fer d'un dia per l'altre i en tot cas caldria importar tot el model de societat i no tinc gaire clar que realment sigui això el que volem.

En aquest mateix debat, però, hi ha una altra qüestió oberta que és la participació directa del ciutadà en les despeses de la Universitat o en les de qualsevol servei públic.

Hi ha marge per què hi hagi més aportació dels alumnes a través de la matrícula?

Aquí ens hem de plantejar de nou quin és el model d'Estat que volem, és a dir, com repartim el finançament dels serveis públics entre impostos i contribucions directes. Aquesta és una qüestió que no té la mateixa solució arreu d'Europa, i no té tant a veure amb l'eix de dreta o esquerra sinó amb el model d'Estat.

Hi ha països que tenen una contribució directa propera al cost real, com Anglaterra, països que tenen unes taxes testimonials, com França o Alemanya, països que tenen taxes que doblen la catalana com Holanda, o països que no tenen taxes, com Suècia. Aquesta és la discussió que hem de tenir entre tots.

Aquest és el debat amb el copagament sanitari. El govern diu que sense aquesta contribució el sistema no pot mantenir el nivell de prestacions. Això pot passar igual amb la universitat?

És possible que el país arribi a aquesta conclusió però hi ha d'arribar el país a través del Parlament. En tot cas, com a ciutadà i com a responsable de les universitats públiques, el que demano és una discussió global, és a dir, una identificació clara de quins són els recursos públics amb què comptem i amb quins podríem comptar. Hi ha qui parla de dèficit fiscal i qui va més enllà i ho qualifica d'espoli fiscal, però el que està acceptat per tothom és que una part dels ingressos públics del nostre país no retornen.

La Universitat no ha de pagar els plats trencats d'un mal sistema de finançament...

Ni la universitat, ni la salut ni les autopistes ni cap altre servei. Però de la mateixa manera que parlem del dèficit fiscal podríem parlar del frau fiscal o de l'economia submergida. Aquests són el tipus de debats que hem de tenir abans d'aprovar qualsevol mesura estructural.

En tot cas, la crisi ha obert altres debats sobre la sostenibilitat del sistema i entre altres coses s'ha qüestionat si Catalunya ha de tenir 8 universitats públiques...

Efectivament s'ha posat aquest tema com una manera de qüestionar l'eficiència del model. Però des de quin punt de vista es planteja? En base a què diem que són moltes? Al món hi ha 17.000 universitats, a Europa n'hi ha més de 4.000 i, si ens centrem en l'Europa dels 15, resulta que a Catalunya és on n'hi ha menys.

Potser el problema és que el perfil dels 8 centres és molt generalista i a tots s'ofereixen les mateixes titulacions. Per exemple, té sentit que el grau de Periodisme s'ofereixi a quasi totes les universitats públiques?

Aquí ja entrem en un enfocament que és d'ingerència de la Universitat. El que té sentit és dir que la Universitat té, posem per cas, 6.000 euros per estudiant i a partir d'aquí exigir tants de titulats d'aquesta qualitat i a aquest preu, i això és el que fa el Parlament quan crea la Universitat i això és el que ha de fer el govern quan controla la feina de les universitats. Quants estudiants es graduen, quantes publicacions es fan i de quin nivell, i també a quin preu, però la resta correspon a la Universitat decidir-ho. Si fa Periodisme, o bé si manté una Filologia Hispànica malgrat que aquesta tingui pocs estudiants, això forma part de l'autonomia universitària.

Precisament l'autonomia universitària és un dels punts clau en els treballs que s'han obert per discutir el nou model de governança dels centres. Es parla, per exemple, de la necessitat d'obrir els òrgans de govern a gent externa a l'àmbit acadèmic. Hi està d'acord?

Estic d'acord que les decisions de la Universitat han de ser més obertes als interessos legítims de la societat. Això no és senzill perquè primer cal identificar bé quins són aquests interessos i qui els vehicula, i a més, algú podrà dir que això ja és el que es fa a través del consell social.

Ara bé, sembla evident que la dicotomia entre consell social i consell de govern no ha acabat de funcionar i per això crec que seria millor disposar d'un sol òrgan d'establiment de la política de la Universitat, que no de la gestió del dia a dia. Aquest nou òrgan, però, hauria de respectar la idea d'autonomia universitària i, per tant, hi hauria d'haver una majoria acadèmica.

La Universitat reivindica el seu paper

Feixuga, excessivament burocratitzada, malgastadora... Aquests són alguns dels adjectius que ha d'afrontar sovint la comunitat universitària. Segons dades de l'informe Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat encarregat per l'ACUP, per cada euro invertit, les universitats en retornen 1,88. Una xifra que el mateix president de l'ACUP admet que “no sempre hem sabut explicar des de la comunitat universitària”. Però Grau és contundent a l'hora d'afirmar que és la societat qui ha de ser conscient del paper de la Universitat “perquè és la societat la principal beneficiària o perjudicada de si ho fem bé o malament”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.