La dita diu que qui emprèn, se la juga. Tot projecte comporta sempre un marge d'incertesa. Però els inversors que conserven el seny avaluen les possibilitats de sortir-se'n abans d'arriscar els seus diners, una anàlisi principalment basada en el terreny i les normes del joc. Són uns paràmetres que també serveixen per valorar les possibilitats de culminar una aventura com l'escalada al cim de l'Everest o arribar al pol sud des de la costa de l'Antàrtida. Es pot girar un temporal que t'obligui a estar tancat a la tenda; et pots lesionar; se't pot estripar un dels guants... Hi ha molts d'imponderables, però les temperatures mai no passaran de gèlides a tropicals. Si fos així, ningú no s'arriscaria a emprendre l'aventura. L'esperit quedaria amputat.

I és així com han quedat les aspiracions dels empresaris del sector de les energies renovables i eficients incloses en el règim especial, un àmbit que crea llocs de treball qualificats i que és una aposta de futur i sostenibilitat. Ho és, però deixarà de ser-ho. D'aquí a uns mesos es veurà com queda l'escenari després del revés del Consell de Ministres, que ha suspès tot el marc tarifari que regulava les diverses tecnologies. És una decisió inesperada i indefinida que posa el sector en escac.

Els emprenedors estan acostumats a gestionar incertesa, però necessiten un context amb ànim de modernitat, que aspiri a formar part del club dels millors. Seguretat jurídica i coherència. Sense aquestes condicions, el que queda amputada és la creació de llocs de treball, riquesa i lideratge d'un sector amb valor afegit, llarg recorregut i destí inevitable.

Em vaig fer empresari amb 26 anys amb ganes de tenir un projecte professional propi, expansiu, enriquidor i amb beneficis socials. Va ser una carrera amb alguns èxits i força fracassos, però amb convicció. He donat la mateixa importància als resultats econòmics i a la consecució d'objectius mediambientals. Fa 8 anys que vaig derivar cap al sector de l'energia eficient i renovable. Això m'ha permès fer negoci i treure'n rèdits mediambientals. És una inversió de temps, diners i il·lusions per crear un projecte empresarial sòlid, no especulador, que potenciï la R+D+I, que permeti captar talent i dinamitzar l'economia del nostre país. Catalunya és capdavantera a l'Estat en la instal·lació de plaques solars a través d'una àmplia xarxa de petites i mitjanes empreses. Però les coses han canviat. Portats pels resultats a curt termini, l'executiu de l'Estat ha abandonat els empresaris del sector a la cuneta. Ha canviat les normes del joc. En definitiva, és com si el clima del pol sud hagués passat de gèlid a tropical.

L'Estat demanava inversions en una energia més neta i menys dependent del petroli i dels mercats exteriors, que són inestables i complexos. A canvi, oferia un marc legal que garantia un mínim de seguretat per generar beneficis socials i empresarials. Ara ha menyspreat l'esforç, ha traït els que van confiar en aquesta proposta, ha anul·lat l'aposta per una economia de futur basada en el talent, el desenvolupament tecnològic i el respecte per al medi ambient.

Es tracta, per tant, d'unes mesures basades en el curtíssim termini i d'una claudicació en relació amb els lobbies de les grans energètiques. Dels que ens volen convèncer que la solució és cremar més carbó, més petroli, o més urani.

El sector de les renovables i l'eficiència energètica s'ha d'adaptar al canvi de les normes del joc. En canvi, l'Estat espanyol i la Generalitat es mostren disposats a empassar-se les lleis actuals, per emmotllar-se a les exigències d'un complex monumental i de mal gust com l'Eurovegas que promou una economia antiga i buida de valors de tota mena i que, a més a més, posaria en perill l'aqüífer del delta del Llobregat i ens hipotecaria la imatge de Barcelona i de Catalunya durant moltes dècades. Potser els emprenedors i el talent local hauran d'obrir joc fora d'aquí, si és que no hi ha lloc pels projectes amb sentit. Tot plegat, una qüestió de normes i joc.