Gran angular

Gestionaria millor FGC el servei de Rodalies?

La gestió té poc marge de millora perquè els problemes estan localitzats a la infraestructura ferroviària. A més cal esperar una transició difícil pel traspàs de trens i plantilla de Renfe

Els vaivens polítics han portat Renfe de la glòria dels noranta al desprestigi actual
L'operadora catalana té un índex de satisfacció del 71% i el de Renfe és del 49%

Des de l'1 de gener del 2010 la Generalitat és l'autoritat ferroviària de Catalunya, un títol molt pompós que en la pràctica no vol dir gran cosa. En tot cas, que el govern català té la potestat d'obrir expedients sancionadors per incompliments del servei -quelcom que, d'altra banda, ha fet profusament a Renfe-, exercint el dret a la rabiola davant la impotència que suposa no poder decidir sobre les vies ferroviàries, propietat d'Adif, ni sobre els trens que pertanyen a Renfe, companyies totes dues dependents del Ministeri de Foment, que, de moment, tenen blindat per llei el monopoli del servei de rodalies i regional.

“Pseudotraspàs”, “transferència espiritual”, “competència virtual”... El que no es pot negar és que la Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha fet gala de riquesa lèxica per definir el caramel enverinat que va rebre fa poc més de dos anys arran de les negociacions entre el govern tripartit i l'espanyol de Zapatero, que també incloïa un paquet d'inversions de 4.000 milions d'euros que s'han incomplert sistemàticament. Fins i tot, des del govern català s'ha arribat a plantejar més o menys seriosament la possibilitat de retornar la competència.

Amb tot això, els milers d'usuaris que cada dia es traslladen en rodalies i regionals de Renfe continuen patint les conseqüències d'un servei amb marge de millora. Segons dades facilitades pel departament, amb dades referides al 2012, el servei de rodalies de Renfe té un índex de puntualitat del 95,6% i un índex de satisfacció del client del 49%(va caure 21 punts respecte del 2011). Els resultats de FGC per aquestes dues variables és de 99,6% i 71%, respectivament. En el cas de FGC cal afegir que l'índex de cobertura (la relació entre ingressos i despeses) va assolir el 89%, dada que situa l'operadora de la Generalitat com a una de les més eficient d'Europa. Tot això ha fet que la Generalitat es vanti d'operadora ferroviària i especuli amb la idea que sigui una alternativa per substituir, arribat el moment, Renfe: “Tenim una companyia ben posicionada per gestionar Rodalies, ha arribat l'hora que les dues administracions siguem capaces d'arribar a acords amb l'objectiu d'optimitzar els recursos”, ha declarat el conseller Santi Vila.

El president de l'associació Promoció del Transport Públic, Ricard Riol, pensa que “les amenaces són creïbles si tens la paella pel mànec i aquí qui mana és el Ministeri de Foment, que té la clau de la caixa”. A més dels dubtes sobre la capacitat de pressió que té la Generalitat en les actuals circumstàncies, també es qüestiona la idea que la Generalitat transmet que la culpa és de Renfe i que amb un operador com FGC les coses anirien millor. S'ha de reconèixer que el missatge té l'eficàcia d'arribar ràpidament i nítida a l'opinió pública domèstica, en part perquè ataca una companyia amb mala premsa.

Però Josep Maria Rovira, vicedegà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, recorda que després d'esforç inversor fet els darrers anys, “el 85% del material mòbil de la companyia té menys de 10 anys”. Per això proposa a l'hora de repartir les culpes mirar sota dels combois, a les vies, propietat d'Adif: “És evident que presenta un envelliment i una falta d'inversió que en aquests moments és un factor crític per oferir el servei”, diu.

L'hemeroteca ens recorda que a inicis dels noranta, Rodalies va viure un moment de gran reconeixement social. Era l'època de Mercè Sala com a presidenta de Renfe, Adif encara no existia i el servei urbà de Renfe era l'enveja d'Europa. En canvi de la plaça Catalunya sortien uns trens de FGC que semblaven ancorats en el temps. Com és que s'ha girat la truita? “Mentre les inversions als ferrocarrils espanyols han estat intermitents i molt condicionades pels canvis d'estratègia de 180 graus del govern central, als FGC, la inversió ha estat sostinguda en el temps, independent i fonamentada en l'eficiència”, afirma Riol. Per això PTP ha elogiat públicament el model FGC, sense estalviar adjectius, però sense que això els porti a defensar que la substitució es traduiria en una millora.

En aquest mateix sentit, Jordi Julià, del Col·legi d'Enginyers de Camins, recorda que un canvi d'operadora com el proposat passaria per una transició complicada, ja que FGC hauria d'assumir els trens i el personal de Renfe. “Tot aquest procés és d'una complexitat important i no hi ha cap garantia que al final estiguem millor”, afirma Julià. Per això, Rovira proposa una fórmula intermèdia que seria la creació d'un organisme neutral que integri tots els ferrocarrils de Catalunya: Renfe i FGC, però també metro. “Potser una forma més suau d'encarar el procés”, afirma.

LIBERALITZACIÓ.

El que sí que observa el president de la comissió d'ordenament del territori del col·legi d'Enginyers de Camins és que la gestió única de la infraestructura i del servei que té FGC s'ha mostrat més eficient, almenys en entorns metropolitans, que no la segregació que ha fet el govern espanyol entre Renfe i Adif com a pas previ a la liberalització. Sobretot quan els suposats beneficis de la liberalització no han compensat els inconvenients que ha generat. “El govern espanyol planteja ara dividir Renfe en quatre empreses, amb la qual cosa la complexitat es multiplica i això va en detriment de la fiabilitat”, diu Julià. El fet és que FGC no té una infraestructura folgada però ha demostrat treure més profit dels pocs mitjans de què ha disposat en cada moment, potser per aquest motiu. En aquest sentit, Ricard Riol recorda que altres països han optat per fórmules liberalitzadores del servei ferroviari que no han significat la separació total entre la gestió de la infraestructura i l'operador del servei. “Hi ha altres maneres de liberalitzar”, apunta.

Al final oferir un bon servei i tenir la satisfacció de l'usuari, que és l'objectiu que s'ha de perseguir, no té una única via, es pot aconseguir des de diferents models i admet múltiples solucions. Ara bé, els experts consultats situen el factor clau més enllà de les instàncies tècniques i el posen en l'esfera de les decisions polítiques. “Quan un govern té com a prioritat el transport públic els resultats acompanyen”, afirma Ricard Riol.

Ferrocarrils té una taca: la línia Lleida-la Pobla

La fama d'un operador de servei de transport es guanya dia a dia: costa molt d'aconseguir i és molt fàcil de perdre -com li ha passat a Renfe- i també varia molt en funció del context geogràfic. Així la bona percepció que FGC té a l'àrea metropolitana de Barcelona no és compartida a les comarques de Lleida, sobretot després de les retallades que se han produït al servei a la línia entre Lleida i la Pobla de Segur. Cal recordar que aquesta infraestructura va estat traspassada íntegrament el 2005 a la Generalitat pel govern central, que va encarregar la gestió a FGC, qui, a la vegada, ho fa amb trens i treballadors de Renfe. La intenció era revitalitzar una línia que poc a poc havia estat abandonada. Una de les primeres decisions de retallar despesa del govern català va afectar els usuaris d'aquest servei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.