Gran angular

Fer un pas tecnològic per evitar el cementiri

El comerç tradicional i la petita i mitjana empresa mostren reticències a donar una oferta per internet al consumidor tot i que aquesta inactivitat amenaça la seva supervivència

El negoci per internet no s'acaba amb la transacció, l'objectiu és fidelitzar el client

Els dubtes i les pors són els primers graons de l'escala que mena cap al canvi. Explica Carles Martín, professor de la Universitat Pompeu Fabra i assessor de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) en noves tecnologies, que en la petita i mitjana empresa no és estrany trobar reticència per l'aposta tecnològica perquè impera un pensament, o una excusa, que proclama: “Les noves tecnologies són difícils d'aplicar a la meva empresa.” Ara bé, en una jornada celebrada a Tarragona i que girava al voltant de la innovació i l'eficiència als comerços, el mateix Carles Martín assegurava que “sempre hi ha alguna possibilitat per millorar la competitivitat de l'empresa”.

En el mateix context, Agustí Iglesias Rubio, gerent de Telefónica Empreses a Catalunya, posava de manifest que fer un pas tecnològic és vital per a tot petit comerç i defensava que, perquè un negoci no acabi tancant, només hi ha un plantejament vàlid: “Què faig per resistir i tirar endavant?” Avesat a copsar les necessitats tecnològiques del sector empresarial del país, Agustí Iglesias no dubta a manifestar que “una botiga petita pot tenir la mateixa necessitat que una multinacional com Zara, amb una dimensió menor, és clar, però la necessitat és la mateixa”. Per resoldre la necessitat hi ha tot un ventall d'aplicacions i solucions, però apunta que “la tecnologia no ha de ser un fi, ha de ser una eina perquè el negoci vagi millor”.

En aquest sentit, l'aplicació Xopik.com, per exemple, està pensada perquè els comerços tinguin més visibilitat a la xarxa i, a més, busca aconseguir una relació de complicitat amb el client consumidor. Xopik.com manté que “els clients fidelitzats generen el 80% de la facturació d'un negoci local”. També la consultoria Pwc ha publicat un informe en el qual destaca que “la confiança és un factor clau per al nou consumidor, fins i tot al davant del preu”. En la mateixa línia, Agustí Iglesias afegeix que aquest nou client és “incrèdul, exigent, està hiperinformat, connectat i és col·laboratiu”. El client deixa de ser un consumidor per ser també un prescriptor (un recomanador o un crític). Si li fa el pes, farà bona publicitat del producte més enllà del seu cercle proper (el boca orella s'ha sobredimensionat amb les xarxes socials); però si l'ha decebut, el missatge negatiu es difondrà irremeiablement. Controlar aquesta informació i interactuar amb el consumidor (esbrinar-ne els gustos, anticipar-se a la queixa o esmenar-la si convé) és clau. En la ponència, Agustí Iglesias llançava a l'aire una sèrie de preguntes sobre com aconseguir la dinamització d'un negoci a internet i ell mateix tractava de donar-hi resposta.

Què volem?

L'objectiu és “que el client vingui a la botiga, que compri i que després repeteixi, que hi torni. A més, hem de voler que digui als seus contactes que la nostra botiga és fantàstica”. Controlar la impressió que s'emporta el client en una botiga física pot ser senzill (comunicació no verbal, comentaris que faci o mostres de disgust, per exemple), però captar el grau de satisfacció després d'una operació a través d'internet és més difícil. Saber-ho manejar, fa decantar la balança de l'èxit.

Com ho fem?

Cal “potenciar la imatge de la marca. Si algú ens busca en un cercador com Google i no ens troba, anem malament”. És important “facilitar la manera de comprar, dinamitzar el punt de venda i fer-lo accessible”.

La cursa no s'acaba quan s'ha tancat la primera compravenda sinó que tant o més important serà encertar les estratègies de fidelització. Tenir interacció amb el client és la manera de saber què en pensa, del producte i del servei rebut, i, de retruc, possibilita saber el missatge que difondrà entre els seus contactes socials. Amb la interacció s'aconsegueix un tracte més proper, fluid i personal i, com més detalls se saben d'un consumidor, més fàcil és assessorar-lo i fer-li recomanacions, via correu electrònic o missatges al mòbil, dels productes o ofertes que li poden interessar.

Control i anàlisi.

Tota la feinada no serveix per a gaire res si no hi ha un control i un desglossament de les dades. És a dir, sense separar el gra de la palla la feina és incomplerta. L'anàlisi de les dades i seguir el rastre al client comprador és determinant per fidelitzar-lo. Per fer-ho no cal ser cap multinacional, la tecnologia ho posa a l'abast de la mà, també de les mans més petites.

Negocis petits que es fan grans gràcies a internet

m.r.c

Anna Genís treballa de consultora en màrqueting i és molt aficionada a la cuina. Fa cinc anys es va decidir a penjar receptes i consells en una pàgina web, Llepadits.com, i l'èxit de la pàgina l'ha dut ara a obrir una botiga online. Amb puntes de 85.000 visitants al mes (rècord assolit pels volts de Nadal), la cuinera de Llepadits va voler aprofitar el trànsit a la web “per distribuir i vendre producte de proximitat”. El peix de Vilanova i la Geltrú (acabat de pescar i enviat en fresc a destí) és l'estrella d'una oferta que també inclou olis, vins, piràmides de foie o sucs de fruita. La intenció és que “el producte vagi directament des del productor al consumidor, buscant el màxim de qualitat i el mínim de passos entremig, perquè cada pas encareix el producte de manera innecessària”.

El flequer 2.0.

També a Vilanova i la Geltrú, Jordi Morera ha abraçat internet per enfortir i dinamitzar la imatge del forn de pa familiar. Cinquena generació d'una nissaga de flequers, explica: “Quan vaig acabar la carrera d'empresarials vam pensar què ens calia fer a internet.” L'opció no va ser dinamitzar la web de l'Espiga d'Or i les seves quatre botigues sinó que van voler crear una nova marca, associant-la al pa i a la seva imatge personal. Culturadelpa.com és “una web molt interactiva, amb molta informació sobre el pa i el seu procés d'elaboració, però ben poques referències a l'empresa”. Jordi Morera explica: “Directament no donava cap benefici al negoci, però és que tampoc ho perseguíem. No buscàvem fer una pàgina per fer publicitat de les ofertes del dia sinó ser una mena de referència sobre el pa i la seva cultura.” L'impacte ha acabat arribant a l'empresa: “Perquè enfortint la imatge del flequer, centrant-nos a destacar els beneficis del pa com a aliment i la qualitat del producte, ho reforces tot. Passa com amb els cuiners. Fa 20 anys ningú volia ser-ne perquè imaginaves un home amb un davantal tacat i tot el dia tancat a la cuina. Ja no és així. Els flequers intentem que no se'ns vegi com aquells vampirs que només treballen de nit, ens cal comunicar que estem fent un bon producte.” Perquè, conclou, “amb fer un bon producte ja no n'hi ha prou. Si no s'explica, queda coix”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.