Gran angular

XINA I L’ÀSIA-PACíFIC ES MOUEN

La regió Àsia Pacífic s’està convertint en regió clau de l’economia mundial. Del total dels 7.500 milions d’habitants actuals de la Terra, 4.500 habiten a la regió i l’estat més poblat del món, amb 1.400 milions d’habitants, és Xina, seguit per l’Índia amb uns pocs habitants menys però amb perspectives demogràfiques molt positives.

D’ençà que Xina va entrar a l’Organització Mundial de Comerç (OMC) al 2001 com al seu membre número 143 i d’ençà que el fracàs de la Ronda de Doha de l’OMC ha impulsat el desenvolupament d’algunes entitats econòmiques regionals, la zona Àsia-Pacífic es mou mentre que els països occidentals no paren de perdre punts relatius.

El grup BRICS té a l’Àsia els seus dos puntals més importants (Xina i l’Índia), sobretot ara en que els altres seus membres (Brasil, Rússia i Sud-àfrica) no travessen el seu millor moment. Al mateix temps la Unió Europea està a punt de perdre el Regne Unit en procés de Brexit i els Estats Units del president Trump es mostren reticents a la cooperació internacional després d’haver renunciat a entrar en el Trans Pacific Partnership (TPP) que havia subscrit amb Austràlia, Brunei, Canadà, Xile, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur i Vietnam, i després que hagi aturat la signatura del Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) amb la Unió Europea alhora que ha demanat renegociar amb Mèxic i Canadà els termes de la North America Free Trade Area (NAFTA) que ha funcionat des de 1974 i que l’administració Trump diu que només ha beneficiat mexicans i canadencs, sense tenir en compte que les corporacions americanes s’han aprofitat de les cadenes de valor que han aconseguit gràcies a la divisió de treball amb aquests dos països veïns.

La Xina de Xi Jinping dona mostres d’un gran activisme econòmic internacional amb la recent creació del Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures, en què Espanya és el 14è membre en termes de capital subscrit, i el nou Banc dels BRICS (Nou Banc de Desenvolupament) i fa unes poques setmanes (14 de maig) va convocar una cimera a Pequín en la qual van estar-hi presents més de 40 caps d’estat i de govern per donar suport a la iniciativa del president xinès de recrear la Nova Ruta de la Seda amb una seva aportació d’uns 100.000 milions d’euros entre finançament a obres concretes, préstecs i ajudes a països en desenvolupament en la ruta en un intent de retorn a la ruta que fa 2.000 anys unia comercialment l’Europa Occidental i Xina. El projecte de la nova ruta transitarà per un total de 65 països i està previst que comenci a la Xina i acabi a Espanya passant per Istanbul i comprenent tant carreteres i ferrocarrils i connexions amb ports amb la corresponent línia marítima com gasoductes i oleoductes. El projecte es va llançar al 2013 i Espanya s’hi ha adherit per donar possibilitats d’actuació a les empreses constructores d’infraestructures amb possibilitats de projecció internacional.

Però al marge d’aquestes iniciatives altres projectes mostren també l’intens moviment dels països d’Àsia Pacífic.

A la Cimera de Hanoi del 24 de maig els 21 països de l’APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation) han debatut el futur de la cooperació amb presència, fins i tot, del representant comercial nord-americà Robert Lighthizer, i s’espera que Trump estigui present a la cimera de líders de l’APEC, que aquest any tindrà lloc a la vietnamita ciutat de Danang els dies 10 i 11 de novembre.

Lluny de l’era obama.

Veient que els Estats Units no entraran en el TPP els altres 11 països del TPP estan mirant de donar impuls a una Zona de Lliure Comerç d’Àsia Pacífic després de les bones perspectives que s’havien obert a la reunió de ministres d’Arequipa i la de líders feta a Lima al 2016, encara amb l’administració Obama al poder.

Per últim, cal constatar que el distanciament amb Estats Units ha donat força a l’Acord Global d’Associació Regional (Regional Comprehensive Economic Partnership, RCEP) en què participen 10 països de l’Associació de Països del Sud-est Asiàtic (ASEAN) que des de gener del 2016 formen un mercat únic de 600 milions d’habitants (Birmània, Brunei, Cambotja, Filipines, Malàisia, Papua Nova Guinea, Singapur, Tailàndia, Timor Oriental i Vietnam) i que mantenen relacions de partenariat que fins i tot podrien culminar en l’establiment d’una zona de lliures comerç amb altres potències regionals: Austràlia, Corea del Sud, l’Índia, Japó, Nova Zelanda i Xina.

Àsia es mou i Europa i Estats Units no han de badar si volen seguir tenint un cert pes al món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.