Enceto una nova etapa al capdavant de la Cecot amb la mateixa il·lusió i energia que ho vaig fer la primera vegada però molt més conscient de la responsabilitat i el repte que comporta comandar una entitat tan compromesa, diversa i plural com aquesta. Totes les persones que conformen les juntes directives dels diferents col·lectius empresarials de la Cecot sabem que a banda de les moltes hores de gestió, de reunions per la millora de les relacions institucionals, d’anàlisi econòmica i empresarial, de definició de serveis, d’anticipació a les conseqüències dels canvis normatius, etcètera, s’ha de posar passió i convenciment en el que s’està fent. Sense passió, sense el compromís de moltes persones empresàries i directives, aquesta entitat no seria el que és avui en dia, un referent en la defensa dels interessos empresarials i una entitat dinàmica i en constant moviment.

I és en aquest punt que un dels objectius que perseguirem serà el de recuperar la interlocució amb l’administració, conjuntament amb els sindicats, per fer arribar la veu de l’empresa abans de la presa de determinades decisions que puguin afectar l’activitat productiva. Com a ciutadans i com a empresaris tenim la responsabilitat de millorar i canviar la situació, no podem esperar que altres vinguin i ens ho resolguin, hem de ser proactius i apel·lar al coratge dels dirigents que han de prendre decisions. Si volem fer una bona transició de model econòmic és necessari retornar el pes del lideratge als sectors productius. Una visió que comparteixen altres agents socials i econòmics i que requereix de més diàleg i administracions més properes.

Intensificarem les accions i la preservació activa dels interessos de les empreses catalanes, com ho hem estat fent fins ara, però amb especial incidència en l’àmbit de les infraestrucLltures, l’energia, la fiscalitat, l’emprenedoria i la formació a la feina.

Juntament amb altres entitats, estem incidint en la finalització de la Ronda Vallès o el Corredor Mediterrani i en infraestructures tecnològiques i de subministraments en polígons industrials. En matèria d’energia, no oblidem que representem un important volum de sector industrial productiu, hem iniciat accions en defensa de l’autogeneració, el reajustament de les tarifes elèctriques sobre la base de criteris tècnics i no polítics mitjançant el Síndic i, fa dos anys, una demanda a Brussel·les pel Castor.

També hem impulsat un canvi de model de la formació professional que la CEOE ha recollit en el seu Llibre Blanc sobre el sistema de formació en el treball. I actualment la Defensora del Poble està gestionant una queixa que vam interposar en relació a l’ús indegut dels fons per a la formació per part del Govern. El ministeri d’Ocupació ha destinat a altres finalitats 4.000 milions d’euros de l’aportació que empreses i treballadors realitzem a aquests fons que són finalistes.

Tanmateix, ens tenim per una entitat responsable amb l’entorn que no entén el desenvolupament econòmic sense un creixement paral·lel de la cohesió social, i més enllà d’incidir en l’entorn més proper, també ens sentim en l’obligació de defensar causes més globals, com l’acollida de refugiats.

I no pararem, ni afluixarem el ritme de les actuacions que calgui prendre per adequar l’entorn a una major competitivitat de les pimes catalanes i un manteniment del benestar de la nostra societat.