Economia

DAMIÀ TORMO CARULLA

INVESTIGADOR I EMPRESARI, PREMI FUNDACIÓ PRINCESA DE GIRONA EMPRESA 2017

“No conec cap emprenedor que no hagi lluitat molt”

“Com el meu cas, hi havia molts casos més en la recerca espanyola, amb ciència de moltíssima qualitat però sense transferència a la societat”

“El futbol és més fàcil d’explicar que la ciència”

No fem això pel reconeixement sinó perquè hi ha un problema mèdic i podem ajudar-hi

Damià Tormo Carulla, investigador valencià nascut l’any 1981, respon en plural a les preguntes d’aquesta entrevista, senyal que delata la seva modèstia i el respecte que té cap al seu equip de treball, gràcies al fet que ha assolit els reptes que s’ha proposat. Llicenciat en biologia per la Universitat de València i la FHS Bonn-Rieg-Sieg (Alemanya) i doctor en immunologia i genètica molecular per la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität Bonn (Alemanya), és fundador de diverses companyies biotecnològiques que investiguen en el desenvolupament de fàrmacs per a malalties autoimmunes o per a tumors agressius, per citar només alguns dels camps que toca. Ha estat distingit amb el Premi Fundació Princesa de Girona Empresa 2017.

Amb quina etiqueta se sent més còmode, amb la de científic, investigador, empresari, emprenedor, inversor...?
La veritat és que amb totes elles. Al final intentem fer sempre el mateix, apropar idees científiques a la societat. Es pot fer des de diferents llocs, però al final és un concepte que en cada moment hem treballat per trobar el major impacte.
La Fundació Princesa de Girona l’ha recorregut, però no crec que el camí hagi estat planer...
És clar, hi ha hagut moments que no estava gens clar que m’anaven a eixir les coses. Quan decidisc deixar la meva carrera en recerca i muntar una empresa de desenvolupament de fàrmacs, sense saber-ne, no estava gens clar que me’n pogués sortir. I aixina, al final, tot. No conec ningú que no hagi hagut de lluitar molt per aconseguir les coses, per tirar els projectes endavant.
Es va fer emprenedor per necessitat o per obligació?
Bé, perquè en aquell moment vaig pensar que per tenir l’impacte que volia era el que havia de fer. Pensa que vam descobrir investigacions importants per a pacients oncològics, però les troballes quedaven, sí, en molt bones publicacions, en les millors revistes, però no arribaven a l’hospital. Allà va ser quan decidisc deixar la meua carrera de recerca i em prenc un temps per mirar de muntar-ho jo i em faig emprenedor. Amb el temps, el que vaig veure és que, com el meu cas, hi havia molts casos més en la recerca espanyola, on hi ha molts bons investigadors, ciència de moltíssima qualitat però que no es dona la transferència a la societat, de manera que neix la idea de muntar un fons de capital risc que ens permeti tenir el braç inversor i buscar projectes per desenvolupar.
Es tracta de ‘Columbus Venture Partners’, el seu últim projecte, i que ja ha aixecat 40 milions d’inversió per a investigacions de laboratoris espanyols. A quins treballs dona suport?
Abracen aspectes diferents però tenen en comú que fan falta i que potencialment poden solucionar un problema. Un dels últims projectes és una investigació de Gloria González, una de les majors expertes de teràpia gènica i que estudia el cas de xiquets que naixen amb una deficiència i no poden metabolitzar un substrat –per exemple, el coure– i li poden incorporar el gen correcte i poden tenir una vida normal. Això, que és revolucionari en medicina, s’està fent des de Pamplona. Recentment hem anunciat un projecte en radioteràpia de protons, que sols descarrega l’energia en el tumor i no provoca toxicitat com la radioteràpia clàssica, per a tumors pediàtrics o d’òrgans vitals. La primera ronda que s’ha fet sols de transferència des de la universitat és de 40 milions d’euros de capital llavor, una de les més grans d’Europa el 2016, i hi participen inversors com Novartis o Roche.
Ara potser li pregunto una bestiesa, però... Se sent un heroi d’una petita revolució?
No, no, en absolut. Hi ha moltíssima gent fent coses molt bones a fora i aquí, també. Nosaltres només aportem un petit granet d’arena i quants més sigam, doncs millorem l’ecosistema.
I li ha calgut marxar fora o ho hagués pogut fer des de casa?
Eixir fora és una experiència bona per a tothom, perquè sempre ajuda a veure maneres diferents de fer les coses. Pensa que el meu soci [Javier García Cogorro, que havia estat vicepresident de desenvolupament de negoci a Lilly] és una columna imprescindible, amb més de 25 anys d’experiència internacional. Sempre parlem de recuperar talent investigador que ha marxat fora però també és important recuperar talent gestor.
Avui dia els herois són els futbolistes i no els investigadors. Tenim els rols equivocats? Els falta reconeixement?
Ací el problema és que no fem això perquè ens ho reconeguin. Ho estem fent perquè pensem que hi ha un xiquet o un pacient que té una malaltia, un problema que mèdicament no està cobert i he vist una ciència que potencialment podria millorar la seva qualitat de vida, tot i que s’ha de demostrar. I no et planteges res més. No ho fas per reconeixement ni per cap altra cosa, sinó perquè és la teva obligació. Nosaltres també ens hem d’obrir, a la premsa, per exemple, i contar aquestes històries. I a mesura que hi hagi més casos d’èxit hi haurà més reconeixement. Als EUA els jugadors de bàsquet són herois però també alguns empresaris de Silicon Valley. Explicar la ciència no és senzill tampoc per al públic normal. Potser un partit de futbol és més fàcil d’explicar que com funciona una molècula per tractar l’Alzheimer. S’ha de ser molt didàctic.
Està satisfet del punt en què es troba? S’ho esperava?
Sempre vols fer més coses, no per res, perquè veus solucions a problemes i penses que voldries provar-ho, a veure si surt... Ara estem en una posició molt bona, però no ens plantegem tampoc fins on volem arribar. Anem pas a pas i tampoc som conscients del tot del que anem fent més que treballar cada dia i donar el màxim en el que estem fent, i en el moment que aconsegueixes un projecte, eixe ja està aconseguit i passes al següent.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a