És temps de ‘big data’
Cal destacar la falta de priorització dels casos d’ús. ‘Big data’ ha d’estar liderat per negoci. Tanmateix, la majoria de les empreses s’enfronten a problemes degut a la falta de priorització de casos d’ús. Tot i que estan disposades a implementar projectes ‘big data’ en diferents àrees de negoci, generalment es planifica d’acord amb el mapa de l’arquitectura ‘Big Data’ o l’estratègia d’aprovisionament de dades definida pel departament IT, en lloc de prioritzar-se segons l’impacte de negoci
Vivim en un món digital. Les nostres interaccions quotidianes generen dades que ens defineixen i ens fan únics. Fins ara no existia la capacitat de processar tot aquest volum d’informació, però avui podem dir que big data, accessible a baix cost per a les empreses, ens permet processar volums ingents de dades molt diferents, des de text fins a piulades o imatges, que ens permeten prendre millors decisions.
Malgrat que big data va ser identificat fa 10 anys com un nou paradigma tecnològic i avui en dia està en un estat madur des del punt de vista tècnic, és un àmbit de preocupació més recent per a les empreses que ja comencen a observar que big data és un tema de negoci que les pot ajudar, no només a generar nous ingressos gràcies a identificar models de negoci, sinó també a millorar l’eficiència operativa de la cadena de producció, així com prevenir i predir el frau i el risc.
Les dades, per tant, han demostrat el seu valor per al negoci gràcies a la quantitat de casos d’ús identificats en els diferents sectors de l’economia i a les diferents àrees d’una organització. En aquest sentit, observem ja una maduresa per part de les empreses en l’interès de desplegar projectes big data i, per tant, el pròxim pas en aquest camí per córrer és escalar big data per aconseguir l’objectiu final: el fet de convertir-se en una organització orientada a les dades (data-driven).
Des de la meva experiència, encara existeixen tres reptes fonamentals per superar per industrialitzar els projectes big data en una companyia i tenir un impacte econòmic real.
D’una banda, existeix una mancança global de talent analític, una falta d’experts en dades que engloba des d’enginyers o arquitectes fins a científics i visualitzadors de dades. No és fàcil per a una empresa trobar aquests perfils, atraure’ls i retenir-los. I quan una empresa els té, generalment es concentren en un departament en particular o en alguna funció de negoci, però el talent no es distribueix per igual a tota l’organització. Les empreses necessiten experts en la matèria que entenguin les necessitats de negoci i que siguin capaces de comunicar-se amb els experts en dades. A més, les noves habilitats requereixen noves formes de treball i, per tant, un canvi cultural organitzacional.
Govern de dades.
Això fa realment difícil industrialitzar i implementar solucions globals i assegurar la reutilització del codi. Per tant, és necessari definir normes sobre codificació, eines, control de versions, control de qualitat i tenir tots els equips treballant amb les mateixes eines i compartint metodologies. El segon aspecte clau és tenir polítiques i processos de govern de dades, controlar i limitar l’accés de dades al Data Lake (repositori de dades) i garantir la seguretat i els controls de privacitat de dades. A Europa, per exemple, s’establirà un nou Reglament General de Protecció de Dades a partir de juny de 2018 que requerirà processos molt exigents de rastrejabilitat de dades de camp. Les dades són un actiu valuós clau i les empreses estaran obligades a protegir-les; no només perquè així ho exigeix la legislació, sinó principalment per qüestions de reputació.
El negoci, la clau.
En definitiva, les dades són l’actiu principal de queè disposen les empreses avui en dia i seran tan útils com capaços siguem d’extreure intel·ligència d’elles.