Teatre

teatre

De l’ètica a l’estètica

Uns vuitanta programadors de tretze països assistiran de dijous a diumenge a una concentració de creació contemporània dins del Temporada Alta

Roger Bernat reprèn el ‘«No se registran conversaciones de interés»’ després de l’atemptat terrorista a Barcelona del 17 d’agost passat

Una desena de propostes de creació contemporània s’integren al cap de setmana de programadors d’aquesta edició del Temporada Alta. S’alternen les produccions internacionals (Romeo Castellucci, Christiane Jatahy i Rocío Molina), tres coproduccions del festival (Pep Ramis, de Mal Pelo; Roger Bernat, amb No se registran conversaciones de interés, i Lali Ayguadé) i altres treballs que poden aconseguir una bona recepció dels prop de 80 programadors de 13 països diferents. Un denominador comú és abordar l’ètica des d’una estètica pròpia. Construir un estri teatral, des del document o la ficció, que permeti revalorar el posicionament de l’individu al món.

The mountain, the truth and the Paradise significa el retorn de Ramis al solo. Només l’havia abordat un cop, el 1994, arran de la mort del seu pare. Ara ha demanat a molts companys que hi donin punts nous per replantejar-se la seva feina d’intèrpret. És un “tot per a mi” que obliga a tornar al punt zero de la creació. Per això es pregunta, per exemple, per què l’atrau un quadre quiet de Caravaggio, (“quant dura la tensió d’una imatge aturada?”) però també hi ha descobert un clown amb el treball de Blai Mateu i Camille Decourtye dels Baró d’Evel o amb Pietro Steiner.

Per la seva banda, Roger Bernat presenta un treball a partir de la transcripció de la policia de tres dones que van veure com els marits marxaven a Síria “a fer-se esclatar”. El públic pot sentir només una de les tres històries. Per la qual cosa és evident que només pot conèixer un terç de la història. Al públic li agrada fer de jutge però “sentenciarà en fals” perquè tindrà la informació fragmentada, aclareix Bernat. L’obra és la mateixa que es va presentar al Grec tot i que, després de l’atemptat és veu més clar com aquelles dones també són víctimes.

Per últim, IUanME, de Lali Ayguadé, manté l’equip de Kokoro (2015) i insisteix en la transformació. Si el de fa dos anys parlava de l’ànima (ben diferent segons cada cultura), ara afronta el funeral, i com una persona es preocupa pel que puguin pensar els altres d’ella.

Pel que fa a espectacles, al Temporada Alta hi ha Guerrilla, d’El Conde de Torrefiel, un treball que s’ha pogut veure en diferents working in progress a l’Antic Teatre i al TNT 2015 però que ara arriba compacte, i estrenat fa un any i mig a Brussel·les. Cada producció demana un equip d’investigació sobre les referències de la guerra en aquella comunitat (a través dels avis o pel fet que ells en són víctimes com a refugiats, per exemple). El Conde..., de fet, ha estat un dels grups que han tingut més bona rebuda entre els programadors en edicions anteriors per la seva radicalitat en la posada en escena. Unes 80 persones anònimes (poden tenir coneixements artístics o no) intervindran en la funció doble al Temporada Alta.

La companyia Atresbandes presentarà All in, una peça també rodona després de prop de dos anys d’investigació. Ells han fet un camí a la inversa: de l’estètica han arribat a l’ètica: descobrir la tesi d’una peça en la qual transita l’actor Melcior Casals en clau de protagonista. També es recupera Fang , de Quim Giron, una peça que s’ha pogut veure puntualment a La Pedrera i al TNT. En espera que Angélica Liddell vulgui tornar actuar al Temporada Alta (fa uns anys va decidir que no tornaria a cap escenari espanyol), el festival programa el film Angélica (una tragedia) de Manuel Fernández Valdés.

LA XIFRA

0
euros
ha destinat Acción Cultural Española. Fins ara facilitava desplaçaments i allotjaments de programadors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.