És una figura representativa. De vegades ens oblidem de la part política de sentiment de comunitat que implica la figura de l’alcalde. De fet, l’alcalde pedani ha de vetllar per les bones relacions entre els veïns, i sobretot entre les entitats de Cabrianes.

Hi ha un llibre de Jordi Pinyer que m’agrada molt citar, que és Cabrianes, història d’un poble. En aquest llibre es parla del segon alcalde pedani i el situa entorn del 1936. Per tant, n’hi havia hagut un d’anterior abans de la Segona República i segurament va conviure amb la dictadura de Primo de Rivera. Amb la guerra de Successió es van anul·lar els consells de poble a través del decret de Nova Planta. Això va afectar la realitat municipal del país i els pobles van buscar figures que els representessin. Amb el temps, aquestes persones van anar evolucionant cap als alcaldes pedanis o alcaldes de barri. En el cas de Cabrianes, ha quedat alcalde pedani com podia haver quedat un altre nom perquè no som una pedania. Alcalde de barri tampoc crec que sigui correcte perquè Cabrianes és un poble i ho hem demostrat. Tenim les característiques d’un poble, però no tenim municipi.

Sí. Vam veure que faltaven candidats per a aquest càrrec. Jo vaig acceptar després que diverses persones hi renunciessin. Per això vam pensar que valia més deixar sobre el paper quines són les funcions de l’alcalde pedani per si ens trobéssim que en algun mandat no hi havia ningú. Vam elaborar un reglament i des dels serveis jurídics de l’Ajuntament se li va donar component jurídic i una forma vàlida per passar pel ple. Des de Cabrianes vam fer pressió perquè s’aprovés i es donés un component oficial a aquesta figura.

Calia que l’alcalde pedani entrés com a patró a la Fundació privada Antònia Soler, per substituir el rector de Cabrianes, que va morir. Fins ara l’Ajuntament de Sallent sempre ha reconegut oficiosament l’alcalde pedani. Però la Generalitat demana que sigui oficial. A més, jo tinc la intenció de marxar fora del país i agafaré una excedència d’alcalde pedani, i és important que es mantingui la figura. Estem en una etapa en què crec que hem avançat molt i que jo pugui marxar n’és un símptoma.

Ho fa oficial. Podré dir sense cap mena de complex que soc alcalde pedani i els alcaldes pedanis que espero que vinguin després també ho podran dir. Queda constància d’unes funcions que ara se sabien pel boca orella. Queda recollit en un reglament que ha passat pel màxim òrgan del consistori de Sallent, que és el ple. Aquest reconeixement és molt positiu. Estem en un moment en què tots els regidors de tots els grups polítics reconeixen l’autonomia de Cabrianes i la seva faceta diferenciada. És una cosa molt positiva i estem orgullosos que hagi guanyat aquest respecte que s’ha guanyat a pols.

Afirma l’autonomia i afirma la figura de l’alcalde pedani, que treballaré perquè es mantingui perquè és allò que uneix totes les peces de Cabrianes. És la persona que s’encarrega de representar el poble.

Això és la santa pregunta. És veritat que el poble de Cabrianes sempre ha demanat més autonomia. És evident que un poble ha de desitjar tenir la màxima autonomia possible però també hem de ser realistes i hem de veure quines són les capacitats que tenim com a poble d’autogestionar-nos. Si hi ha moltes persones disposades a treballar per Cabrianes i Cabrianes ha de trobar alguna manera de ser independent, endavant. Hi estic d’acord. Jo penso que les relacions amb l’Ajuntament de Sallent han estat positives els darrers anys i des de fa anys s’han fet passos endavant en l’autonomia. Però cal tenir en compte que ara no hi ha un excedent de persones disposades a treballar pel poble i que la LRSAL ens va en contra.

Sí, es va configurar amb la intenció d’avançar cap a una entitat municipal descentralitzada, una EMD. La voluntat hi pot ser però hem de veure què diu el marc legal. La lluita per una major autonomia a Cabrianes estic segur que hi continuarà sent perquè com a poble ens hem guanyat a pols el dret de tenir una autonomia.

Ara tenim competències en esports, en via pública i en cultura. La competència és de l’OTP, i els seus membres els escull el ple. L’alcalde pedani no hi té vot. El pressupost de l’OTP és de 9.000 euros l’any. És molt petit. Tenir més autonomia podria ser gestionar noves competències, però si som realistes hi ha d’haver unes sinergies creades per gestionar de manera més eficaç els recursos públics. Hi ha molts serveis públics que cal gestionar de manera mancomunada. El que no podem deixar perdre mai és l’autonomia política.

No s’ha planejat mai de manera seriosa. Hi va haver una èpica fa temps que hi va haver molta crispació i en aquest moment els veïns estaven disposats a arribar on fos. Ara la gent de Cabrianes sempre diu que ens hem d’independitzar de Sallent. Però a nivell oficial no ens hem plantejat mai una consulta. Estic convençut que si es fa una consulta surt un si de manera aclaparadora. Però també cal tenir en compte que de vegades costa que hi hagi gent que es posi al davant. A més és una feina que el valor més gran que té és que és feta des de l’altruisme i el voluntariat. Aquí ningú cobra res.