L’escola ha començat a col·laborar aquest any amb el projecte Creative Art Interchange Chicago, que consisteix a emparellar una escola d’aquí amb una escola de Chicago. En total són vuit escoles a tot Catalunya. Cada any es proposa un tema de treball, i aquest any el que s’ha plantejat gira entorn de l’obra de Jaume Plensa. Perquè és un artista que és d’aquí i perquè té una obra a Chicago. Cada escola té llibertat per treballar entorn de l’obra de Plensa i ens posarem en contacte amb l’escola de Chicago per explicar-los el nostre procés.

Vam presentar als nens de cinquè diferents obres de Plensa perquè expliquessin que els suggerien, i vam veure que el que més els va cridar l’atenció va ser aquelles estructures que fa amb lletres de diferents alfabets perquè la majoria dels nens tenen una cultura d’origen amb altres alfabets. Van identificar lletres que a casa seva estan presents però a l’escola no.

Hi ha nens de la Xina, Tailàndia, l’Índia, el Pakistan, Geòrgia, Ucraïna, França, Itàlia, el Marroc, Hondures, Colòmbia, Xile, el Perú... En aquesta escola tenim la sort de tenir una gran diversitat. Plensa explica que la diversitat li interessa molt perquè entén que permet l’intercanvi. I veu aquelles lletres com a imatges d’una cultura, no pas com a llenguatge. Sobre aquesta idea vam convidar les famílies a venir-nos a ensenyar a traçar aquestes lletres en set alfabets diferents. Una altra cosa que els va encantar és l’obra que hi ha a Chicago de dos torres enormes on hi ha projectades imatges aleatòries de diferents habitants de Chicago que treuen aigua per la boca.

Perquè de vegades tenen la idea preconcebuda que l’art no es pot tocar, que és distant, i veuen que això tan divertit és art també, i d’aquí va sorgir la pregunta: per què no fem nosaltres també una cosa que sobti la gent. Vam pensar a fer aquestes lletres amb diferents materials per posar-les al patí dels petits, i això es va convertir en un experiment artístic amb la seva hipòtesi: un element artístic en un espai públic canvia aquell espai.

Van al·lucinar. Es van trobar un munt d’estímuls desconeguts per ells. I els grans van quedar també al·lucinats en veure que alguna cosa que ells havien fet generés aquest impacte. Els nens van trencar alguns elements, però aquí vam entendre que havien interaccionat.

Sí, sí. I aleshores vam pensar què passaria si ho féssim fora de l’escola. Vam estampar aquestes lletres en uns llençols molt grans i vam sortir al mercat i a la sortida del metro. Els nens es van convertir en formes geomètriques amb els llençols, es van moure fent bucles mentre d’altres observaven la reacció de la gent. Alguns nens van interpretar les lletres com la diversitat i el moviment en bucle suggeria que les cultures del món són infinites. D’altres deien que tot el que podem aprendre és infinit, entenent que les lletres són un símbol de la diversitat.

Els nens es van decebre força. O la gent de les parades del mercat s’enfadava i deia que aquell no era lloc per fer allò o moltíssima gent era com si no veiés res. I vam fer la reflexió. Ells pensaven que l’acció al carrer era més impactant, però els nens petits van reaccionar més a la instal·lació del pati. Alguns deien que va passar perquè els petits tenien curiositat i interès per aprendre i la gent gran no.

És que quan fas una acció mai saps què passarà, no podem pas controlar la reacció de la gent. Sí que podem, en canvi, fer una lectura del que ha passat, i han sortit reflexions molt interessant.

Aquesta ha estat l’activitat final. Ara farem un recull de reflexions i imatges, intentarem escriure aquestes idees, que cada nen intentarà concretar amb una frase, i seleccionarem què enviarem a Chicago. I esperarem a rebre què han fet els nens de Chicago i a l’escola muntarem una exposició. Coincideix que Plensa exposarà al Macba i mirarem fins a quin punt és extensiu que això que haurem fet les vuit escoles de Catalunya sigui visible al Macba d’alguna manera.

No només amb aquest projecte, sinó amb el que fem de visual i plàstica a l’escola, l’objectiu és que els nens i nenes puguin viure que l’art serveix per donar-te coses en què pensar.

L’experiència ha estat molt positiva; els nens s’han engrescat amb un procés de treball que no havien viscut fins ara i jo crec que sense ser-ne conscients han après moltíssimes coses.