És saludable. Efectivament, tot en excés és dolent. Però la combinació és el que fa que sigui saludable. Una persona que només corre acaba ressentida de les seves articulacions. Si només vas en bicicleta, només exercites les cames. I la natació, potser, és l’únic esport que per sí mateix no és dolent. Crec que una combinació de les tres modalitats és l’ideal.

Efectivament!

Cal estar preparat. Avui en dia es pot fer a un nivell popular. Hi ha triatlons que es fan per relleus de tres persones. Però competir a la copa catalana o al campionat estatal requereix nivell, esforç i sacrifici diari.

És una disciplina esportiva de tres modalitats: natació, ciclisme i cursa. A part, hi ha diferents divisions, entre les quals hi hauria el duatló –córrer, bicicleta i córrer– i l’aquatló –córrer, nedar, córrer–. Però la disciplina reina és el triatló.

Doncs no. Bàsicament, la unió de la natació, que et permet fer molt de fons, juntament amb la tendència de fer sèries en l’atletisme, que et donen fortalesa als músculs de les cames, el que fas és augmentar la capacitat respiratòria.

Des de molt petita que faig natació. Vaig ser campiona a Andalusia de 100 i 200 papallona. L’he practicat tota la meva vida, fins i tot estudiant medicina. I l’esport per a mi sempre ha estat com beure aigua, és bàsic. Fent la residència no podia dedicar-hi tant de temps i vaig començar a córrer. I just en arribar a Girona vaig reprendre la natació i ho combinava amb el córrer. Un dia em vaig apuntar a Platja d’Aro a un aquatló, que em pensava que era de nivell popular. Però va resultar que formava part del circuit de la copa catalana i vaig quedar segona. A partir d’aquí, m’han fitxat diversos clubs importants, com el Reus, i actualment estic al Prat Triatló, competint a divisió d’honor.

Tothom que tingui alguna il·lusió o projecte, que lluiti per ell. Perquè tot en aquesta vida es pot aconseguir. Amb il·lusió, esforç i sacrifici tot s’aconsegueix. Res no és impossible!

He estat campiona de Catalunya d’aquatló ara fa dos anys. L’any passat ho vaig tornar a ser en la distància llarga i en la curta. Ara ja he començat amb els duatlons i hem quedat terceres de la categoria absoluta per clubs. I ara comença la temporada de triatlons.

Del meu temps lliure. Bàsicament, el meu temps lliure és l’esport. Visc per a l’esport. És la meva afició, el meu descans, el meu entreteniment. I haig de compaginar-ho molt bé perquè tothom sap que la carrera de medicina no s’acaba, sinó que cal seguir estudiant per estar al dia. Però una bona organització diària és el que permet fer-ho tot.

Mínim dues hores. A vegades tres. Però més no puc. Perquè a part de la feina també estic a la facultat, a classes d’anglès...

Ja he vingut amb l’esport fet, avui! De bon matí he fet uns circuits de deu quilòmetres.

[Riu] Doncs n’hauria de fer més però avui toca descans perquè el cap de setmana hi ha competició.

Estar entre les cinc primeres de l’Estat. És el primer cop que participo en el triatló però amb l’ajuda d’un club i esforç i dedicació els resultats han d’arribar.

Per la medicina. Vaig triar una de les cirurgies més complexes a l’hora de trobar feina perquè només s’exerceix en hospitals de tercer nivell. Havia estat cinc anys a Santander. Però m’atreia més el Mediterrani i vaig anar a Girona. I estic encantada.

Està ben valorat i tècnicament es disposa de tot el que es necessita. Ara mateix no s’hi fan trasplantaments i jo em vaig formar justament en això. Però li dono un notable alt.