Societat

SALVADOR RIBAS

ASTROFÍSIC I DIRECTOR CIENTÍFIC DEL PARC ASTRONÒMIC DEL MONTSEC

“La llum de l’àrea de Barcelona es veu des de bona part del Pirineu”

El parc del Montsec divulga i contribueix a preservar un dels millors cels del món per a l’observació astronòmica. Rep milers de visitants cada any, que són un revulsiu per al territori

El Parc Astronòmic del Montsec compleix deu anys, fent recerca i divulgació sobre l’univers, i doblant el nombre de visitants previstos inicialment. El parc contribueix a preservar un dels cels nocturns més bons del món per a l’observació astronòmica. Quines són les fites més importants assolides des del 2008?
El parc ha sacsejat a tots els nivells el territori, amb l’arribada d’un gran nombre de visitants i un retorn estimat de 2,5 milions anuals. També ha permès una major preservació del medi nocturn al Montsec. Ara podem oferir activitats que abans no existien a Catalunya: l’observació en un recinte d’un cel natural en unes condicions excel·lents. Som reserva Starlight avalada per la Unesco. Aquesta certificació abasta 11 municipis del Montsec, a les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. Aquest territori s’ha posat al mapa, en bona part, gràcies al seu cel.
Al mapa europeu?
Al mundial. Aquest cel està considerat un dels millors del món. Pràcticament, no n’hi ha cap altre de tan bo a tota l’Europa continental, excloent les Canàries, on encara és millor però és un territori insular. És la valoració dels diferents equips científics d’arreu que han treballat al Montsec.
És tan bo sols per la falta de contaminació lumínica?
Per tenir un cel excel·lent per a l’astronomia la poca presència de contaminació lumínica és molt important, però no és l’únic factor. També calen bones condicions meteorològiques: pocs dies de núvols, de pluja i humitats baixes. Aquí no tenim el 3% d’humitat mitjana del desert d’Atacama [Xile], on t’enrampes sols de mirar-te... Però aquí estem per sota dels valors que afecten l’observació amb telescopi. Al Montsec, al voltant d’un 70% del temps és útil astronòmicament parlant. És un percentatge molt alt, equiparable a altres indrets del món amb grans observatoris. A mesura que anem pujant cap al Pirineu, el risc de tempesta i núvols és molt més gran. Al Montsec, som just a cavall entre les boires de la plana i la humitat i la neu del Pirineu. A la costa, hi ha molta llum.
Quina és l’amenaça més gran per a aquest cel?
El procés de possible canvi climàtic, que no sabem cap a on ens portarà. Ara, el risc més proper és el vinculat a l’enllumenat artificial. Els municipis del voltant estan molt implicats en la protecció del cel, han fet accions per adequar l’enllumenat i estan orgullosos de ser referents en qualitat del cel nocturn. El problema ve de més lluny: al Montsec és molt patent la llum procedent de la ciutat de Lleida i de l’àrea metropolitana de Barcelona. Ara mateix, coordinem la part científica d’un projecte europeu sobre la qualitat del cel, juntament amb socis navarresos i francesos. Actualment, aquest és el projecte científic més destacat en el qual participem. Durarà encara dos anys, però les mesures ja ens indiquen que pràcticament des de tot el Pirineu –fins i tot l’aragonès i el francès– es nota l’efecte lumínic de la ciutat de Barcelona. Des del pic del Migdia de Bigorra es veu. I quan arribes al Pirineu de Navarra, que ja no veus la llum de Barcelona, la contaminació ve de Madrid, que és a 300 quilòmetres. Per proximitat, ens convé ser pesats per demanar que es corregeixi l’emissió de llum de la ciutat de Lleida i Barcelona.
Cal posar-hi fre.
La contaminació lumínica no es pot obviar, però moltes administracions ho fan, potser per desconeixement. Afecta l’observació de l’univers, però els estudis mostren que també pot afectar greument la salut de les persones i del medi natural. No és sols una qüestió de quatre científics que mirem el cel.
Quin és el paper científic?
Al parc hi ha dos equipaments científics: l’observatori astronòmic de recerca, que opera l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i ha tingut resultats en l’àmbit dels exoplanetes, estrelles variables, seguiment d’asteroides, etc. I l’altre àmbit de recerca és el dedicat a la qualitat de cel nocturn.
L’any passat, el parc va rebre 33.000 visitants. Hi ha voluntat i capacitat per créixer més?
Hi ha poc camí per créixer en nombre de visitants, perquè les sessions més sol·licitades són les nocturnes el cap de setmana, i estan pràcticament al cent per cent d’ocupació durant tot l’any. El creixement implicaria fer-ho en temporada baixa i és complicat. Quan vam obrir, ens plantejàvem 12.000 o 15.000 visitants anuals i fa dos anys vam arribar als 30.000. La xifra és extraordinària. L’acollida ha estat molt bona i tenim més d’un terç de repetidors. Alguns venen a veure nous continguts. Com ara que acabem d’estrenar la nova exposició permanent del centre. O durant el festival d’astronomia, als concerts... Hi ha públic que ens visita cada any. Tenim persones que en són entusiastes, del parc, i n’estem molt satisfets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.