Salut

Sense horitzó

Els epidemiòlegs asseguren que l’alarma de salut pel coronavirus durarà mesos

Només un confinament estricte aturarà l’expansió de la Covid-19 esperant la radiació solar del mes de maig

L’any 2003 un brot de coronavirus que va afectar només 8.000 persones arreu del món, 100 de les quals a l’Estat espanyol, va obligar l’OMS a decretar l’estat d’alerta sanitària durant quatre mesos i no va ser fins al juliol d’aquell any que es va certificar que l’amenaça havia passat. Aquests quatre mesos és la referència que els experts en epidemiologia prenen per sostenir que la pandèmia actual i el consegüent estat d’alarma decretat a l’Estat, amb el confinament dels ciutadans a casa seva, s’allargarà molt més enllà dels quinze dies marcats inicialment pel govern de Pedro Sánchez.

El doctor Josep Vaqué, professor emèrit de salut pública de la UAB, exresponsable del servei d’epidemiologia del Vall d’Hebron i membre del consell assessor de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, calcula que el risc de contagi “arribarà fins al maig i a partir d’aleshores farà una baixada a causa de la radiació solar; tot i això encara hi pot haver algun cas durant el mes de juny”. Vaqué parla de radiació i no de calor, ja que la temperatura (fred-calor) té poc a veure amb l’expansió del virus. El doctor respon a El Punt Avui des del seu domicili de Barcelona, on aquests dies viu confinat, com la pràctica majoria de la població.

Vaqué adverteix que és la seva opinió personal, que no hi ha càlculs de projecció de l’abast de la malaltia fets a Catalunya com els que sí que es fan als Estats Units de del Centre per al Control i Prevenció de les Malalties (CDC), però està convençut que tot plegat anirà per llarg. És per això que considera que l’única manera eficaç de fer front a l’elevadíssim índex d’infectivitat de la Covid-19 és tancar-se a casa. “Que la gent faci cas i mantingui un confinament estricte”, demana el doctor Vaqué, segons el qual aquesta situació de reclusió pot arribar a allargar-se dos mesos.

Aquest expert en epidemiologia explica que en el cas del 2003 el grau d’infecció era d’entre un 5% i un 10% de la població, mentre que en la pandèmia actual és molt més elevat, i arriba fins al 65%. Per les característiques d’expansió del coronavirus, l’única manera de frenar nous contagis és evitar al màxim la relació persona a persona. Vaqué explica que en primer lloc es fa front a aquestes epidèmies amb la contenció, és a dir, tancant un país per evitar que hi arribi el virus, i, en segon lloc, quan el contagi ja s’ha produït “s’ha de procedir trencant la cadena de transmissió, amb un distanciament social com el que ara estem vivint”, resumeix.

Per la virulència del coronavirus, “els casos de contagi encara poden anar pujant una mica fins a mitjans d’abril”, adverteix l’epidemiòleg, que el 2003 va desplaçar-se a la Xina per seguir de prop com feien front a l’epidèmia d’aleshores. D’aquella experiència, Vaqué lamenta que no s’activés una recerca per trobar una vacuna per fer front al coronavirus. “Segurament no s’ha invertit prou”, sosté aquest expert, que avisa que trobar un remei mèdic eficaç “no serà tan fàcil”.

El ciutadà, responsable

El doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, coincideix amb un diagnòstic de llarga durada. “Ara la lluita és aplanar la corba de contagi. Això durarà setmanes o potser mesos”, assegura. Segons el parer del doctor Padrós, cal exigir a les administracions, però també i sobretot als ciutadans, a qui demana que assumeixin la seva responsabilitat per frenar la propagació del coronavirus. Una de les coses que el president del Col·legi de Metges demana a la població és que aquests dies, més que mai, es faci bon ús dels serveis públics com el telèfon 061 o l’atenció als CAP.

Que n’hi ha per estona és consens entre els experts dins i fora de Catalunya. El catedràtic de medicina preventiva i salut pública i director del departament de salut pública, història de la ciència i ginecologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Ildefonso Hernández Aguado, assegura a El Punt Avui que, si bé és difícil de preveure la durada de la crisi en termes sanitaris “pel dinamisme de les variables que s’utilitzen en els models predictius sobre la Covid-19”, i atès que encara fa pocs dies que s’han implantat les mesures de distanciament social, “és bastant possible que d’aquí a uns deu dies tinguem aproximacions més ajustades”, però, d’entrada, calcula que “es necessitaran molts mesos per recompondre els serveis sanitaris pel retard en nombroses accions més enllà de les urgents, tant per l’estat dels professionals com pels recursos”.

L’epidemiòleg Alessandro Vespignani, director del Network Science Institute de la Northeastern University de Boston, sosté que la lluita contra el coronavirus “no serà un esprint, sinó una marató”. La mateixa idea, però parlant de “mitja marató”, és la que fa servir la regidora de l’àrea de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa, a cada roda de premsa per conscienciar la població que cal tenir paciència.

Sobre el temps que encara durarà tot plegat, Alessandro Vespignani preveu que la situació s’allargarà mesos i subratlla les mesures “molt agressives” per contenir el virus aplicades a la Xina, que “han funcionat”. Tot just ahir es registraven zero casos nous al país.

En tot cas, tothom està esperant que les temperatures pugin per determinar si l’expansió remet. Tanmateix, Fernando González-Candelas, membre del programa d’investigació de biologia de sistemes patògens de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (Universitat de València-CSIC), considera que la temperatura no és cap garantia de disminució de la infecció, ja que existeixen coronavirus estacionals, però a hores d’ara es desconeix si el SARS-CoV-2 n’és un. En aquest sentit, sí que és possible que el virus remeti àmpliament durant els mesos d’estiu, però això no vol dir que sigui conseqüència del canvi de temps, ja que també s’han registrat grips als mesos de juliol i agost. A més, segons recorda l’Institut de Salut Global de Barcelona, a Singapur hi va haver una transmissió sostinguda del coronavirus malgrat que s’assolissin temperatures elevades.

Hi coincideix el professor d’epidemiologia de Harvard Marc Lipsitch, que davant de les afirmacions de diverses veus, inclosa la del president dels Estats Units, que han suggerit que el coronavirus se n’anirà sol amb el bon temps basant-se en el que va passar amb la SARS el 2003, afirma que “si bé podem esperar disminucions modestes en el contagi de la SARS-CoV-2 en temps càlids i més humits i potser amb el tancament de les escoles a les regions temperades de l’hemisferi nord, no és raonable esperar que aquestes caigudes retardin prou la transmissió”. El professor admet que el virus es pot transmetre de forma més eficient a l’hivern que a l’estiu, però que la magnitud del canvi pot ser més aviat modesta i no suficient per parar-lo per si sol: “El canvi d’estació i les vacances escolars hi poden ajudar, però és poc probable que aturin la transmissió.”

Investigadors de l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la Universitat Politècnica de València estimen que el pic de l’epidèmia a l’Estat podria assolir-se la segona o tercera setmana d’abril. No en va s’ha ajornat Sant Jordi. També s’ha suspès el Festival de Canes, que és al maig, enèsim indici que la recuperació de la normalitat va per llarg.

LE XIFRES

4
mesos
va durar l’estat d’alarma decretat per l’OMS el 2003 per un coronavirus menys nociu.
65
per cent
de la població pot arribar a desenvolupar la malaltia pel contagi del coronavirus.
La pandèmia del coronavirus arribarà fins al mes de maig i aleshores farà una baixada a causa de la radiació solar
S’ha de trencar la cadena de transmissió amb un distanciament social
Josep Vaqué
professor emèrit de salut pública de la UAB
Ara la lluita és aplanar la corba i això durarà setmanes o potser mesos
Jaume Padrós
president del Col·legi de Metges de Barcelona
Això no és un esprint, és una marató
Alessandro Vespignani
epidemiòleg de la Northeastern University de Boston
La lluita col·lectiva contra el coronavirus no és un esprint, és una mitja marató
Gemma Tarafa
regidora de salut de l’ajuntament de barcelona
Es necessitaran molts mesos per recompondre el funcionament normal dels serveis sanitaris
Ildefonso Hernández
Catedràtic medicina univ. d’elx

Bargalló no es mostra partidari d’allargar el curs

R.M.B

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, no es mostra partidari d’allargar el curs als mesos de juliol i agost després de donar per fet que el període de confinament s’allargarà i amb ell, el tancament dels centres educatius, previst en un principi fins al 27 de març. “Haurem d’aprendre a reprogramar, prendre decisions sobre el currículum i estem preparats”, va afirmar ahir. Pel que fa a la selectivitat, que s’ha ajornat sense data, va assenyalar que per fer-la al juliol s’haurà d’haver acabat el batxillerat al juny. “Si al juliol encara estem així, el drama social i col·lectiu serà tan gran que la selectivitat no seria el més important”, va dir.

Un altre efecte del tancament és la interrupció del procés d’oposicions als cossos docents, ja que el Departament d’Educació va suspendre ahir tots els procediments i tràmits administratius de la seva competència. Quan es reprengui la normalitat es farà un nou calendari.

D’altra banda, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio difondran continguts pedagògics del Departament d’Educació en els seus programes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.