Tips de treballar des de casa i sols
Un any després de la implementació massiva del teletreball, la major part dels empleats el vol combinar amb l’oficina
Enric Casal va deixar de treballar presencialment a l’oficina d’una consultoria fiscal per fer-ho des del seu domicili el març del 2020. Un any i dos mesos després, segueix fent teletreball els cinc dies de la setmana. “Estic tip d’aquest model de treball. És cert que soc més productiu a casa, però per a les feines que necessito l’equip sento que la creativitat se’n ressent”, explica per telèfon mentre s’escolta un gos bordant de so de fons.
“Necessitem el contacte humà, recuperar la relació amb els companys de feina i sentir-nos valorats pels nostres superiors”, manifestava Fernando Calvo, director de People & Culture a la consultoria de recursos humans HAYS en la presentació de la guia 2021, en què alertava de les mancances del teletreball. De l’anàlisi feta per HAYS durant el mes de març del 2021, només el 14% dels empleats voldrien una jornada laboral de teletreball al 100%.
El cert, és que un any després de l’esclat de la pandèmia s’han publicat un seguit d’estudis i anàlisis al voltant de la pervivència del teletreball i hi ha un cert desànim d’aquest sistema, en la mateixa línia en què s’expressava Enric Casal.
De fet, segons el Baròmetre Grup Efebé 2021 Teletreball i la necessitat de repensar l’Espai Oficina, només un 11,7% del miler de professionals entrevistats preferiria treballar en remot per sempre i renunciar completament a l’oficina. El baròmetre mostra que per al 76% dels empleats d’oficina que han treballat des de casa, el teletreball no ha estat una experiència totalment satisfactòria. “El teletreball comporta ineficiències en determinades tasques professionals que s’assoleixen millor a les oficines, com ara el treball en equip o les tasques més creatives”, es pot llegir a l’informe.
Més enllà dels aspectes organitzatius de les empreses, el teletreball també ha comportat un repte individual i ha generat unes conseqüències psicosocials noves.
El darrer Informe sobre Teletreball d’InfoJobs, presentat a finals d’abril, mostra com la salut és una de les principals tasques pendents d’aquest model laboral.
El 27% de la població activa destaca que ha tingut problemes físics com ara dolors musculars o problemes de visió amb motiu del teletreball. En el cas de les dones, aquest percentatge puja fins al 35%. A més, un de cada dos enquestats afirma que també ha sofert problemes de caràcter psicològic durant aquest últim any: estrès, ansietat o falta de motivació.
El professor de la Universitat de Barcelona, doctor en psicologia i tècnic superior de prevenció de riscos laborals Ramon Ferrer, explicava a una jornada de CCOO sobre teletreball que els dos riscos més grans en aquest model de treball són l’aïllament i l’estancament professional. El cert és que la urgència amb què es va implementar el teletreball amb l’esclat de la pandèmia no va ajudar a implementar el sistema amb garanties d’èxit. Així que si el 2015 només un irrisori 3,4% dels empleats de Catalunya treballava de manera ocasional o regular des de casa, el 2020 es va tancar amb un 17,2% dels empleats de Catalunya fent teletreball, amb un increment del 119%, segons dades d’un informe del centre d’estudis d’Adecco, lluny encara del 21,5% de la mitjana de la Unió Europea (21,5%).
Arribats a aquest punt, el teletreball ja no tornarà mai a les xifres prepandèmia, i s’espera que segueixi les passes dels veïns europeus. De fet, segons dades de la consultora Hays, el 63% de les empreses de l’Estat espanyol tenen previst incrementar la flexibilitat laboral aquest any i, per tant, recomanen uns seguit d’accions per garantir el bon funcionament.
El professor Manel Fernández, col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, explica que les organitzacions han de fer “una intervenció global encaminada a millorar la confiança en els treballadors, un aspecte que contribueix a reduir la percepció de negativitat”.
Perquè el teletreball funcioni “s’ha de canviar la manera d’organitzar i dirigir el la feina”, diu Manel Fernández, i això, subratlla, implica “un canvi cultural i, per tant, s’han de transformar les maneres de comunicar-se i relacionar-se, si es volen tenir bons resultats”.
Compensació al conveni
L’explosió del teletreball va fer que el govern espanyol agilitzés l’aprovació de la llei del treball a distància en plena pandèmia. La va aprovar el setembre passat, després d’unes llargues negociacions entre la patronal CEOE i els sindicats UGT i CCOO, i no va entrar en vigor fins al 13 d’octubre. La normativa preveu que s’ha de regular aquesta modalitat quan un treballador fa un mínim del 30% de la seva jornada setmanal a distància i per un període mínim de tres mesos. Entre altres punts, la llei inclou que l’empresa pagui o compensi les despeses del material o equips necessaris per fer teletreball, però no preveu que es cobreixin altres despeses com l’electricitat. El conveni col·lectiu és el que ha de recollir com es fa aquesta compensació.