Alertes primerenques
El sector bancari espanyol es troba en estat d’alerta a causa de diversos indicadors econòmics que han suscitat preocupacions a les entitats financeres més importants del país. Un dels principals gira a l’entorn dels ingressos de les empreses. Tot i que encara no s’han produït impagaments generalitzats, diversos bancs han començat a notar una debilitat en els ingressos de les companyies. Fonts d’un banc important, que em demanen mantenir en l’anonimat, em reconeixen que estan vigilant de prop aquesta situació. També des d’un altre banc líder en l’àmbit empresarial, especialment pel que fa a les microempreses i autònoms, m’arriba que estan ajornant les seves dates de pagament. Aquesta tendència ha disparat les alarmes i es considera una alerta primerenca de possibles dificultats financeres.
Aquestes tensions són menys pronunciades quan es tracta dels clients particulars, és a dir, de les famílies. Malgrat l’augment dels costos i el repunt de l’euríbor, la majoria dels petits deutors segueixen complint amb els seus crèdits, especialment les hipoteques, sempre que l’ocupació es mantingui estable. A més, els clients més vulnerables disposen de la xarxa de seguretat proporcionada pel Codi de Bones Pràctiques, aprovat fa un any i dissenyat per alleugerir l’impacte tant a les famílies com als bancs.
Aquestes alertes primerenques en el sector empresarial podrien ser indicatius d’un repunt de la morositat que s’ha estat anticipant durant molt de temps, però que encara no ha arribat del tot. Sorprenentment, la taxa d’impagaments de la banca espanyola es va situar al juny en el 3,5%, el seu nivell més baix en catorze anys. Aquest descens s’ha mantingut fins i tot des de l’inici de la pandèmia de la covid-19, quan es pronosticava un augment dels crèdits morosos. En gran mesura, això es va evitar gràcies als ERTO i a les línies ICO. Fins i tot quan es va començar a retornar aquesta liquiditat extraordinària a les empreses i pimes a mitjans del 2022 i aquest any, “les línies ICO es renoven sense cap problema”, segons m’expliquen.
Aquesta experiència prèvia fa que les entitats bancàries siguin cauteloses i no vulguin adoptar una posició excessivament pessimista davant les advertències actuals. Tanmateix, insisteixo, estan prenent mesures.
Menys crèdits.
També hi ha preocupacions a mitjà i llarg termini que generen inquietuds addicionals als bancs. Una d’aquestes preocupacions és la falta de demanda de crèdit per a inversions, la qual cosa ha portat molts emprenedors a ajornar projectes a causa de l’augment dels costos del crèdit. A més, hi ha preocupació per la demora en l’arribada dels fons europeus, que encara no han tingut un impacte significatiu en l’economia real.
Tot i aquests reptes i els núvols en l’horitzó econòmic, també hi ha aspectes positius. Tant les companyies com els particulars encara acumulen una quantitat significativa de liquiditat que els permet fer front a les turbulències econòmiques.
D’altra banda, en l’àmbit bancari, la bona notícia és que el sector financer es troba més ben preparat que mai per fer front a un possible repunt de la morositat. Això es deu als resultats rècord obtinguts per les entitats bancàries, que s’han beneficiat de la pujada dels tipus d’interès i d’una neteja dels seus balanços que es va dur a terme després de la crisi del 2008-2012.
Això significa que hi ha un marge considerable perquè les entitats bancàries absorbeixin qualsevol possible impacte addicional en cas d’un repunt de la morositat. Malgrat aquesta preparació, la preocupació persisteix i s’espera que augmenti en els pròxims mesos a mesura que es continuïn monitorant els indicadors econòmics.