Opinió

El repte de la Xina

El setembre s'encetà amb una inusual concentració d'autoritats a la Xina, on s'aplegaren en pocs dies el president del govern espanyol, el de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona. A més de visitar l'Expo, el president Zapatero defensà a Pequín les bondats de l'economia espanyola davant les autoritats i la premsa d'un país que ha esdevingut un comprador de deute públic espanyol. L'alcalde Hereu, de la mà del Port de Barcelona, promocionà la ciutat com a porta d'entrada a Europa davant empreses xineses. El president Montilla, per la seva banda, feia un viatge llampec a la seu de Chery, emergent fabricant xinès d'automòbils. L'anunci de la seva possible inversió havia de contrarestar les males notícies de Sony. Durant la visita dels nostres polítics, el fabricant xinès de components d'automoció Tianbao anunciava la compra definitiva, per 450 milions de dòlars, de l'empresa americana Nexteer, titular d'una contrastada tecnologia en caixes de canvi. El portal de compres Alibaba adquiria també un competidor de Califòrnia, alhora que China Merchants prenia el control d'un fabricant australià de palets per 600 milions de dòlars. Els xinesos ja han invertit al continent australià uns 24.000 milions de dòlars entre el 2008 i el 2010. En conjunt, les inversions xineses a l'estranger són ja gairebé equivalents a les entrades de capital. Les notícies més recents il·lustren, però, el caràcter de la immensa majoria d'operacions. D'un banda, es tracta d'assegurar recursos naturals, principalment a Austràlia, Àfrica i Amèrica Llatina. De l'altra, els xinesos cerquen noves tecnologies o marques reconegudes, principalment als Estats Units i Europa. L'objectiu ara no és tant accedir a mercats exteriors, sinó més aviat aprofitar aquests intangibles pel propi mercat xinès. La compra de Volvo per Geely pretén convertir la marca sueca en un autèntic competidor de BMW i Mercedes. Alguns experts apliquen al món de l'empresa la història i la cultura xineses tot afirmant que els xinesos tampoc no tenen una ambició expansionista en aquell àmbit, sinó que cerquen a fora els elements per fer-se més competitius. Molts empresaris catalans no hi estaríem d'acord davant l'allau d'exportacions xineses, si bé és cert que el creixement del mercat domèstic i la progressiva apreciació de la seva moneda facilitaran que la Xina exporti cada cop més capital i menys productes. Les nostres empreses han d'aprofitar aquesta tendència per establir nous models de cooperació internacional, tot assegurant-se el control de mercats propers i combinant a la Xina el nostre know how amb l'abundant capital local en forma d'empresa mixta, franquícia o cessió de tecnologia. Encara no sabem si finalment arribarà l'esperada Chery, però és evident que ens convé atraure el capital emergent xinès, amb l'ajut de les nostres empreses, que han de poder desenvolupar tecnologies i marques atractives i potenciar la presència forana. En un món globalitzat, la relació entre empreses i indústries són més claus que els avantatges geogràfics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.