Eines

Menys samba

El Brasil, amb un creixement del PIB per sobre del 8% anual i la necessitat de preparar-se per ser la seu de dues de les cites esportives més importants, té en les infraestructures, el reciclatge i els serveis grans oportunitats de negoci

En la darrera dècada, la classe mitjana ha passat del 36% de la població al 49%

Només l'estat de São Paulo, al sud del Brasil, té previstes inversions per un valor de 37.000 milions d'euros en els propers 10 anys. El país en el seu conjunt, tan gran en extensió com tot Europa i amb més de 200 milions d'habitants, té anotats en la seva agenda alguns dels esdeveniments esportius mundials més importants del moment, com són la copa del món de futbol per al 2014 i els jocs olímpics per dos anys després. Ambdós exigiran una altíssima inversió no només en infraestructures, sinó també en serveis.

A més dels grans esdeveniments previstos, al Brasil, com a tot país en vies de desenvolupament, existeixen un gran nombre d'oportunitats de negoci en infraestructures bàsiques, com ara carreteres, ports, metro, tractament d'aigua i reciclatge.

Segons un informe de l'Observatori de Mercats Exteriors (OME) que confecciona anualment Acc1ó, l'agència per a la competitivitat de l'empresa catalana, el sector de reciclatge al Brasil ofereix moltes oportunitats a curt termini.

La quantitat d'escombraries generades al Brasil és proporcional a la seva dimensió continental. Cada dia es produeixen prop de 170.000 tones de residus sòlids urbans al país, i més del 70% no es recicla. Totes aquestes deixalles desaprofitades poden aportar molts beneficis, com ara energia elèctrica.

PLANTES DE RECICLATGE.

L'aprofitament dels residus sòlids urbans per generar electricitat, amb un tractament ecològic, ja és una realitat en alguns països desenvolupats, però és molt incipient al Brasil, on encara no existeixen gaires plantes de reciclatge enfocades al reaprofitament energètic. És aquí on les empreses catalanes hi tenen molt a dir.

El Brasil junt amb la Xina, l'Índia i Rússia, que s'han guanyat el nom de països BRIC, ‘totxo' (format amb la inicial del nom de cada país en anglès), estan considerats com els mercats emergents per excel·lència que, a més, han trampejat amb més fortuna la crisi econòmica mundial. De fet, el president sortint del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, va anunciar que el país creixerà quasi un 8% enguany i es mantenen en l'objectiu de convertir-se en la quinta economia mundial el 2016. El cert és que les reformes que va iniciar el govern de Lula l'any 2003 han donat els seus fruits. Van contribuir a accelerar les exportacions i millorar la balança comercial exterior. Aquesta transformació ha reduït el dèficit públic, que es va situar el 2010 per sota del dels Estats Units. Alguns economistes asseguren que el Brasil seguirà creixent aquesta dècada per sobre del 4,5%. Així, el vigor de l'economia brasilera ha donat al govern federal la capacitat per poder destinar més diners a infraestructures i programes socials.

CLASSE MITJANA.

Un dels efectes d'aquestes reformes ha estat la reducció de les diferències socials i la creixent classe mitjana brasilera, l'anomenada classe C. Un dels informes sobre el país que ha fet la consultora internacional Accenture mostra que si l'any 2000 la classe mitjana representava el 36% de la població, una dècada més tard el percentatge ha arribat al 49%.

Lluís Lluch, director de promoció internacional de la Cambra de Comerç de Barcelona, assegura que tot i que la classe mitjana brasilera té un poder adquisitiu inferior al de l'espanyola, aquesta redefinició social obre moltes oportunitats en productes financers, automòbils i béns de consum massiu. “La classe més alta, l'anomenada A, reclamarà cada cop més productes de luxe, gurmet i alcohol, decoració o joies”, afegeix Lluch.

Pel que fa al sector de les TIC, Lluch considera que s'obren possibilitats de negoci en gairebé tots els àmbits, tot i que el Brasil no és un mal productor de tecnologies. Ara bé, assegura que les oportunitats més clares les trobem en el sector financer, el de mobilitat i el dels jocs.

INCONVENIENTS.

Tot i això, abans d'iniciar relacions comercials o d'instal·lar-seen aquell país, cal tenir en compte algunes de les principals barreres que persisteixen. Lluís Lluch explica que encara roman una burocràcia administrativa elevada en tots els processos d'exportació i inversió. Aquesta provoca restriccions a les inversions estrangeres, tot i que s'ha de dir que en ambdós aspectes s'han realitzat grans millores i el govern té previst un pla d'actuació concret per reduir-la.

Un altre dels principals problemes que troba l'empresa catalana quan vol vendre al mercat brasiler són els alts aranzels a les exportacions i un complex sistema fiscal derivat del Brasil autàrquic i proteccionista de finals dels anys vuitanta.

Lluch adverteix que encara preval un nivell de corrupció elevat que cal tenir molt present.

Per una altra banda, el que pot ser una oportunitat de negoci per a les empreses es pot tornar en contra a l'hora d'atacar el mercat brasiler. Segons Lluch, hi ha una clara manca d'infraestructures en carreteres i energia que incrementa els costos de producció i distribució.

Tot plegat fa necessari que l'empresa que vulgui accedir a aquell mercat hagi de buscar un soci local que l'ajudi a superar les barreres sense morir en l'intent. “Sovint resulta difícil trobar el soci adient, i això requereix una inversió inicial en diners i temps importants que es converteix en un tema clau”, afegeix. Una opció és fer servir la plataforma empresarial que té Acc1ó a São Paulo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.