Gran angular

La pedra del Montsià perd solidesa

Catalunya té peus ferms. Els límits meridionals del país són rics en un tipus de roca calcària que, per la seva estètica i solidesa, és molt usada com a pedra ornamental i per això acostuma a tenir demanda en els mercats nacionals i internacionals del ram de la construcció. Més selecta que la pedra que s'esmicola per destinar-la a àrids, la fama de la pedra sénia ha crescut des que s'ha fet notori que els blocs de marbre calcari que surten de la serra de Godall donen forma a elements de la Sagrada Família (com ara l'altar des d'on el Papa Benet XVI va dir la missa en la seva visita a Barcelona el novembre passat), però més enllà de l'anècdota devota la pedra del Montsià ha estat una, si no la principal, font de riquesa de la zona. Una font que ara s'eixuga.

Amb una població de prop de 6.500 habitants, Ulldecona té quatre pedreres que incansablement rasquen la panxa de la que a la zona es coneix com a Serra Grossa per extreure'n blocs de marbre calcari. Les pedreres van associades a la imatge d'aquest poble que marca la frontera de Catalunya amb el País Valencià fins al punt que en anys de puixança havien arribat a generar mig miler de llocs de treball i una facturació global d'uns 25 milions d'euros.

Aquestes xifres ja s'han esgrogueït perquè la facturació ha caigut a menys de la meitat (és de prop de 12 milions) i de les sis pedreres que hi havia hagut ja només n'operen quatre. “Estem vius de miracle”, diu Vicent Gerónimo, gerent de Canteras Ebro, la pedrera més potent de la zona i que justament a principi de febrer va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) de suspensió de contractes de 180 dies. Partint del darrer any bo, el 2007, calcula la caiguda de l'activitat “en un 60%” i explica: “A la pedrera havíem estat 86 treballadors i ara no passem de 40, i a la fàbrica érem 122 i ara som 80”. L'empresa té la fàbrica a Traiguera (Baix Maestrat) i allà poleix i tracta els blocs de pedra que arrenca de les muntanyes d'Ulldecona. Costa, però, trobar mercat on vendre: “Estem investigant mercats internacionals, però és aberrant la competència deslleial que patim en matèria de preus”.

LA XINA I LES SUBVENCIONS.

Gerónimo es queixa de les ofertes que surten de “la Xina i dels països orientals o d'Egipte i Guinea Equatorial”, però també de “gallecs i extremenys, que estan subvencionats”. Amb el mercat espanyol agonitzant, França és un bon camí de sortida per a la pedra d'Ulldecona: “Fan obra pública més noble que aquí, opten per més qualitat i per això prefereixen la pedra ornamental abans que el formigó”.

La durabilitat, la fiabilitat i la calidesa que dóna una superfície de pedra no té comparació amb la fredor i l'antiestètica del formigó i aquest és un valor afegit que els empresaris del sector defensen. Com és el cas de Fernando Castell, responsable comercial d'Inmar Stone Group, empresa que té pedrera a Ulldecona i fàbrica a Vinaròs. Explica que “del 2008 cap aquí la facturació ha caigut a la meitat i ens hem hagut de quedar amb la meitat del personal que teníem. Havíem estat 110 treballadors i ara no som més de 50”. L'abandonament al seu dia dels mercats internacionals té part de culpa de la sotragada que ha tingut el sector: “Havíem arribat a vendre el 50% de la producció a França, Alemanya, Holanda i alguna cosa als Estats Units i el Canadà, però amb el boom immobiliari que va haver-hi aquí no donàvem l'abast per satisfer la demanda nacional”.

Era època de vaques grasses i els terminis d'entrega s'allargaven fins a noranta dies. Ara s'han escurçat i en quinze dies el client ja té la comanda. L'opció per agafar embranzida consistiria a recuperar la quota de mercat exterior i aprofitar que “la pedra sénia és valorada per fer obra pública”.

SAGRADA FAMÍLIA.

La fàbrica de Marbres Castell és als peus mateix del castell d'Ulldecona i només uns quants metres més amunt, tocant a la carretera que va a la Sénia, hi ha la pedrera d'on obtenen els blocs de marbre. Jordi Castell és, juntament amb el seu germà, responsable del negoci i, a més, és president de l'Associació Catalana de la Pedra Natural. Explica que la caiguda de la demanda ha estat progressiva des del 2007, començant per un 20% i superant ja el 50%, i que els ha obligat a canviar la manera de treballar: “Abans les pedreres fèiem un pla de treball a principi d'any per definir com enfocaríem la feina. La cosa ha canviat i ara vas sobre comanda”.

Dels tallers de Marbres Castell en surten les peces que van a la Sagrada Família, unes peces que “tenen molt valor afegit però poc valor material”. Jordi Castell s'explica: “És una feina que vol molta dedicació perquè les peces s'han de polir i modelar de manera molt precisa. S'hi destinen moltes hores i cada pedra té poc rendiment”.

A criteri seu, la competència per a Ulldecona no és tant a la Xina, “ells treballen pedra granit i això aquí no ho toquem”, com a Turquia o Egipte: “Tant en un país com l'altre venen un tipus de pedra que, per estètica, és molt similar a la pedra sénia però que no té la mateixa qualitat ni durabilitat. Venen a preu més baix i el problema és que, a vegades, la fan passar per pedra sénia”.

Josep Homedes és el propietari de marbres Homedes i avisa: “De totes les pedreres d'aquí, nosaltres som els més petits”. Diu que, per això, la quota de producte que destinen a exportació és molt petita i que han patit molt la reducció de la demanda nacional. Assegura que des de l'últim trimestre del 2007 l'activitat està en decadència i “al principi tires per la inèrcia que et queda dels temps bons, però tot el que quedava al rebost ja ens ho hem menjat”. La plantilla s'ha reduït de 43 a 20 treballadors i l'activitat s'ha frenat “més d'un 50%”. Explica que competir amb països que donen el producte més barat no és possible, ni tan sols optant per donar més qualitat al producte propi: “La pedra és un producte natural i el producte no el pots millorar”.

La sensibilitat de la pedra catalana

La solidesa i les tonalitats de la pedra d'Ulldecona agradaven a Gaudí i les va escollir per a alguns dels seus projectes, com ara la Sagrada Família o la Pedrera. No deu agradar tant als tècnics que van dissenyar els terres de l'Institut de Desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Van escollir marbre italià. No és estrany. A banda d'Ulldecona, Catalunya produeix pedra a Vinaixa i al Bages. Amb tot i això, el terra de la terminal T1 de l'aeroport de Barcelona va venir de la Xina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.