Focus

Efectes col·laterals d'expropiar

Mentre esperen la indemnització, els afectats han d'assumir la despesa que els generen les obres en els sistemes de reg o de llum

Al tram nord de l'N-II Foment retorna les terres expropiades quan ja hi ha fet obres

El grup de música Manel té una cançó que diu “Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”. És un cant a la paciència, però hi ha casos en què el patiment no cessa ni quan s'arriba a la fita. És el que ha passat amb el tram nord de la carretera N-II al seu pas per les comarques gironines, on, quan tots els impediments semblaven salvats, la cosa s'ha estroncat.

De fet, el projecte per arranjar aquesta carretera en qualsevol dels seus trams genera com a mínim perplexitat per a qualsevol que no estigui avesat a la manera de fer del Ministeri de Foment. Si les obres que han d'enllaçar Tordera, Maçanet, Sils i Caldes de Malavella han estat un exemple d'indecisions, intermitències i de la política de “l'ara sí però no”, el desdoblament del tram que va de Medinyà a Orriols ha aconseguit encara reblar més el clau.

En aquest sector les finques van ser expropiades fa anys i el juliol del 2010 els treballs estaven començats quan l'Estat -que encara no havia abonat la contraprestació- va anunciar que aquell tram havia deixat de ser prioritari i que retornaria les finques als seus legítims propietaris.

CANVI DE TORNES.

En perdre la consideració d'utilitat pública hi hauria la possibilitat d'instar una mutació demanial, que ve a significar que l'administració declari que aquells terrenys han perdut la utilitat que establia la seva funció original però que se'ls dóna una altra finalitat i conserven interès públic (per exemple el que ha passat en tants llocs amb les línies de carrilet que segueixen tenint interès per a l'administració però per destinar-les ara a via verda). Foment no té cap interès a fer aquesta mutació i l'opció que queda és, doncs, la reversió: tornar-les als propietaris. El problema és que els expropiats es queden sense cobrar cap indemnització però amb uns terrenys empantanegats per les obres i als quals difícilment poden treure la mateixa rendibilitat que tenien abans de l'entrada de les màquines.

ELS AFECTATS TIREN DE CARTERA.

De prop han vist passar el mateix problema al sud del país. Les obres de la carretera N-340 a l'altura de l'Aldea (Baix Ebre) han anat a batzegades des que els propietaris afectats i Foment van signar l'acte de prèvia ocupació, entre finals del 2008 i primers del 2009. Les obres van arrencar però van quedar aturades per, suposadament, falta de pressupost.

Oriol Benito és pèrit agrònom i gestiona una finca de més de 160.000 metres quadrats a l'Aldea. La finca és de les més afectades pel traçat de la variant i quan Foment va expropiar-los 16.000 metres quadrats per fer les obres va abonar 45.500 euros en concepte d'ocupació i de reparació del danys que feia en la collita dels presseguers i cítrics d'aquell any. Oriol Benito recorda: “A causa de les obres, només modificant el sistema de reg ja ens vam gastar 80.000 euros.”

En molts casos, fins que Foment no paga les indemnitzacions el deute escanya l'activitat econòmica dels afectats, ja que amb menys terra per treballar hi ha menys ingressos i altres conseqüències: “Deixem de cobrar part de les subvencions que rebem per hectàrea cultivada, que en el nostre cas és pels cítrics.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a