opinio

El marc mental de la mala fe

El procés independentista està ple d'incerteses i és impossible assegurar quina serà la resolució de molts dels seus reptes. La seguretat en les prediccions catastrofistes ha estat en gran mesura rebatuda des del sobiranisme il·lustrat, per bé que ningú nega que no hi hagi incerteses impossibles d'anticipar i que només aniran aclarint-se davant de fets consumats. Tanmateix, cal adonar-se que una part molt significativa d'aquestes incerteses depenen de quina sigui l'actitud d'Espanya. En aquest sentit, ens fan creure que la independència comportaria una sèrie de desencadenants econòmics i polítics que es presenten com a naturals, propis del funcionament de l'economia i de les institucions internacionals. Aquestes conseqüències es presenten com a deterministes, establint una causa-efecte a partir de la secessió. Però en realitat moltes incerteses i impactes negatius sobre el benestar dels catalans dependrien únicament de l'actitud de tolerància o de revenja que adoptin el govern i els ciutadans espanyols.

L'exemple més evident és la permanent al·lusió a una caiguda comercial amb Espanya derivada d'un boicot als productes catalans. D'entrada, la reivindicació indirecta d'un boicot evidencia una baixa consideració dels consumidors espanyols. En qualsevol cas, el resultat comercial que es decideixi pel boicot no té a veure amb les forces i teories econòmiques pròpies del comerç internacional, sinó que seria només producte de l'ànim de revenja. El boicot no pot ser responsabilitat de qui el rep, sinó de qui l'exerceix. I aquest és el marc mental que cal capgirar. De la mateixa manera, ens han promès que les futures relacions entre la UE i Catalunya estaran sempre amenaçades per l'oposició d'Espanya. Fruit d'això es derivaria la nostra expulsió de la UE, l'obstaculització d'acords comercials i financers, etcètera. La incertesa sobre l'encaix de Catalunya a Europa no existiria si Espanya adoptés una posició democràtica acceptant la consulta i el seu resultat. Sembla clar que, diguin el que diguin els tractats, la solució al problema jurídic que generaria la independència seria de caràcter polític si existís la col·laboració d'Espanya. L'arribada a acords amb la UE, similars o millors als que tenen altres estats sobirans com Suïssa o el Marroc -en el cas d'haver de deixar temporalment la UE- podrien plantejar-se quasi automàticament si no es comptés amb l'oposició espanyola. Per això cal desemmascarar la fal·làcia de moltes conseqüències que es presenten com a objectives i inevitables i que se'ns atribueixen com a responsabilitat en la cerca de la pròpia emancipació. Però no es deixin enganyar per aquest marc mental i expliquin que en molts casos no és el funcionament de l'economia el que ens pot fer mal, sinó la mala fe. Que no és el funcionament rígid de les institucions internacionals el que ens pot perjudicar, sinó la mala fe. I si una part significativa dels perills de la independència depenen de l'actitud de revenja, del càstig i de la mala fe, es quedaria vostè amb qui el coacciona amb represàlies i li fa creure que si pren mal serà per culpa seva?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.