Eines

Els treballadors del camp tindran al 2012 els mateixos drets que els altres

Seran integrats en el règim general però les empreses cotitzaran menys durant vint anys

Es deixarà de cotitzar per bases fixes al marge dels sous reals

Els assalariats del sector agrari tindran a partir de l'1 de gener del 2012 les mateixes prestacions de la Seguretat Social que la resta -llevat dels empleats de la llar-, segons el projecte de llei d'integració del règim especial agrari en el règim general que el Consell de Ministres va aprovar al 29 d'abril.

Bona part del cost de l'equiparació anirà a càrrec de la Seguretat Social i no dels empresaris, ja que les cotitzacions empresarials augmentaran gradualment durant un període transitori de 20 anys, perquè el canvi no afecti la competitivitat empresarial. A més, la quota empresarial per contingències comunes del règim especial continuarà sent molt més baixa -un 15,95% l'any 2012- que el 23,60- general.

DESCOMPENSACIÓ.

La descompensació que l'equiparació generarà entre les noves despeses i els ingressos augmenten perquè s'estableixen reduccions de les quotes empresarials -la de l'any vinent és de 6,15 punts- per a les bases de cotització iguals o inferiors a 986,7 euros mensuals. Aquesta base és la de la immensa majoria dels assalariats agraris ja que, amb el sistema actual, tots els treballadors –llevat dels enginyers, llicenciats i personal d'alta direcció– cotitzen per aquesta quantitat amb independència de quins siguin els ingressos reals.

Els canvis principals que introdueix el projecte de llei són els següents: Les bases de cotització en els períodes d'activitat es determinaran igual que en el règim general, per salari abonat.

En els períodes d'inactivitat, es cotitzarà per la base mínima vigent. Desapareix, per tant, la cotització deslligada dels ingressos, que passa a ser de 986,70 euros mensuals o 42,90 euros per dia.

Els treballadors podran quedar inclosos tant durant els períodes d'activitat com en els d'inactivitat. S'exigirà, amb caràcter general, un mínim de 30 jornades reals en un període continuat de 365 dies.

Es considera període d'inactivitat quan, en un mes natural, el nombre de jornades reals que realitzades sigui inferior al 76,67% dels dies naturals en què el treballador figuri inclòs en el sistema especial.

Els treballadors agraris contractats a temps parcial podran cotitzar proporcionalment a la jornada que facin.

Els treballadors del sector agrari també tindran dret a la jubilació anticipada.

S'afegeix la cotització per formació professional. El tipus serà del 0,18%: l'empresari pagarà el 0,15% i el treballador, el 0,03%. L'augment de la cotització empresarial queda atenuat perquè la cotització per al Fons de Garantia Salarial passa del 0,2% al 0,1%.

DESIGUALTATS.

La combinació d'uns ingressos més baixos que la mitjana, d'unes bases de cotització deslligades del salari real i d'uns tipus més baixos que el general ha fet que hi hagi unes conseqüències “nefastes", com explica Jesús Villar Rodríguez, secretari general de la Federació Agroalimentaria de CCOO, a la publicació Seguridad Social activa: La mitjana de pensions de jubilació d'un treballador agrari és de prop d'un 47,5% menys de la del règim general, i més de la meitat tenen complement perquè amb el que havien cotitzat no arribaven a la pensió mínima.

Segons les dades de la Seguretat Social del 31 de desembre, la pensió mitjana de jubilació en el règim general és de 1.130 euros mensuals, i en l'agrari és de 580 euros. I, en incapacitat permanent, la pensió mitjana és de 958 euros més en el règim general i de 500 euros en l'agrari.

El canvi beneficiarà un col·lectiu que actualment està format per 820.000 treballadors de l'Estat espanyol, dels quals 21.534 són a Catalunya on, a més, hi ha 7.963 treballadors agraris que cotitzen en el règim general i 26.225 que estan integrats en el de treballadors autònoms.

Amb el projecte -que recull els termes d'un acord a què van arribar el 8 de març el govern espanyol, la UGT, CCOO, CEOE, Cepyme, Asaja, Fepex i el Comité de Gestión de Cítricos- finalment s'aconseguirà l'equiparació dels treballadors agraris amb els d'altres sectors econòmics, que era l'objectiu de la creació, el 1966, del règim especial agrari de la Seguretat Social (REASS). És una equiparació que tampoc no es va aconseguir amb la llei del 1970 que, no obstant això, sí que va perfeccionar l'acció protectora i va modificar el sistema de finançament del règim especial agrari.

Aquesta llei va regular el règim especial agrari pràcticament fins al 2006, amb lleugeres modificacions. Amb la llei 18/2007 es va crear el Sistema Especial de Treballadors Agraris (SETA) que es va integrar al Règim Especial dels Treballadors Autònoms (RETA), i es va establir l'equiparació, a partir del gener del 2008, dels agricultors per compte propi amb els autònoms de la resta de sectors.

Només queden els empleats de la llar

La fi de la regularització agrària arriba quan el pes del sector en l'economia està sota mínims. L'any 1970, el sector representava un 11% del PIB espanyol, percentatge que el 2010 havia baixat al 2,7%. Si fa 40 anys el 29,3% de l'ocupació s'emmarcava en el sector primari, l'any passat s'havia baixat al 4,4%, segons l'enquesta de població activa.

Queda pendent, en la línia del Pacte de Toledo, que només hi hagi dos règims –l'un per a treballadors per compte propi, i l'altre per a treballadors per compte d'altres– i la reforma del règim especial d'empleats de la llar. A l'inrevés que en l'agrari, l'afiliació ha augmentat de manera espectacular, des dels 156.019 afiliats del 2001 als 293.793 del 2010. Cotitzen a una base fixa de 748,2 euros i un tipus del 22%, que va íntegrament a càrrec del treballador si treballa de manera parcial per a més d'una família.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.