Si es compleixen els pronòstics, la reforma de la negociació col·lectiva estarà a punt per aprovar-se en el proper Consell de Ministres. Les cúpules de la CEOE i de CCOO i UGT estan treballant a contrarellotge per concretar els darrers detalls, sobretot pel que fa a la caducitat dels convenis. Abans el president de la patronal, Joan Rosell, ha hagut d'apagar el foc d'una divisió interna capitanejada pel president de la patronal madrilenya que reclamava introduir un contracte únic amb una indemnització de 20 dies per any treballat. Primera gran prova de lideratge per al nou president de la CEOE qui, a més, prepara una reorganització de la patronal que promet obrir més d'una tensió.

També els partits polítics hauran d'obrir negociacions per formar més d'un govern local. Les incògnites sobre què passarà a Badalona, on el popular Xavier Garcia Albiol podria topar amb el boicot de la resta de formacions, o sobre què passarà amb Plataforma per Catalunya després de la seva entrada a municipis clau com Mataró o Santa Coloma de Gramenet, concentren bona part del protagonisme. Però el que han deixat ben clar les eleccions és el triomf incontestable de CiU. Ni l'amenaça de retallades ha pogut fer res contra l'ànim general de canvi i de càstig al PSC. Mentrestant una Esquerra desfeta busca nou lideratge.

Qui tampoc deu voler recordar gaire els resultats i menys pensar en les properes generals és el PSOE. Ni els seus feus tradicionals han aguantat l'envestida del Partit Popular. José Luis Rodríguez Zapatero tindrà un comiat poc amable i segurament per això encara no ha decidit si clausurarà les XXVII Jornades de Sitges del Cercle d'Economia, que se celebren del 2 al 4 de juny. Sigui com sigui, en la cursa per succeir Zapatero no hi haurà la catalana Carme Chacón, que ha optat per no presentar-se a les primàries socialistes. Tot en mans d'Alfredo Pérez Rubalcaba?

I mentre els partits es concentren a guanyar eleccions la pressió dels mercats continua collant el deute espanyol de retruc de l'agonia de les finances gregues. De la mateixa manera que continuen en profunda agonia les opcions per accedir a crèdit. Així ho posa de manifest la darrera enquesta de l'Instituto Nacional de Estadística, que recull que una de cada quatre empreses no financeres que van sol·licitar un préstec el 2010 van rebre el no per resposta.

Pocs recursos, també, els que haurà de quadrar la Generalitat en el pressupost, que finalment, i un cop superat el 22-M, es presentarà el 31 de maig. De moment ja es van coneixent alguns detalls com ara la reducció d'un 4,9% del pressupost de l'Institut Català de la Salut, segons informa Europa Press.

On de moment no tenen previst parlar de retallades és a La Salle, que aquesta setmana ha explicat el seu projecte d'expansió a l'àrea BZ de la Zona Franca, als antics terrenys de la Seat on el CZF impulsa un nou espai d'innovació. Allà La Salle ampliarà les instal·lacions del seu parc Technova amb espais per a empreses en fase de creixement que sortiran en part de la seva incubadora. A més, La Salle també hi traslladarà part de la seva oferta acadèmica, centrada en estudis professionals molt lligats amb la indústria.

Noves ubicacions és també el que busca Ciments Molins per compensar la caiguda en picat del consum intern. La firma impulsarà les exportacions des de la seva planta de Sant Vicenç dels Horts per garantir la producció d'unes instal·lacions on invertirà 25 milions d'euros aquest any. Ni grans reestructuracions de plantilla ni fre a les inversions -en total preveu destinar-hi 169 milions-, en comptes d'això confia en la bona marxa de l'Argentina, Uruguai, Mèxic, Bangladesh i Tunis, on té fàbriques, per contrarestar la crisi de la construcció a Espanya, que a més es preveu llarga. També preveu entrar a la Xina i a Qatar. La internacionalització va permetre a la cimentera tancar el 2010 amb un augment de les vendes del 21,8% fins als 808 milions d'euros. En el primer trimestre de l'any la facturació puja un 6,2% però el benefici es redueix un 47%.