una única eina.

El projecte, en què hi participen 24 bancs de set estats d'Europa, té l'objectiu, prou ambiciós, de capgirar una situació com l'actual, en què conviuen realitats radicalment diferents: si en un estat com França la possessió de la targeta d'una entitat permet al consumidor anar a tots els caixers, en estats com Alemanya o Espanya es veu obligat a anar a la xarxa que li correspon per treure diners, si no vol pagar una comissió d'intercanvi.

El projecte Monnet és concebut com una plataforma oberta de pagament, en què la targeta tindrà un ús i un nivell de servei idèntic a tot Europa. Els seus promotors en destaquen la versatilitat, que ens permet parlar d'una eina que va molt més enllà de la targeta, ja que a banda de ser utilitzada a la botiga, es farà servir a internet, en pagaments per mòbil, transaccions sense contacte P2P, consulta de saldos, gestió de comptes d'estalvi i programes de fidelització.

És aquesta multifuncionalitat el que remarca Georges Pauget, antic director general de Crédit Agricole i actualment president del projecte Monnet. Com diu, “és molt més que l'oferta tradicional en targetes, no es tracta simplement d'una eina de plàstic per pagar al comerç, sinó que hi podem integrar el telèfon mòbil i tota mena de serveis addicionals d'informació i assessorament”. Es tracta, doncs, d'oferir al posseïdor d'una targeta “tenir la capacitat d'efectuar uns pagaments que ara mateix no pot fer si no és amb la possessió d'altres targetes o fer-ho per altres mitjans”. Els promotors de la iniciativa parteixen del fet que és el desig del consumidor de tenir, d'una banda, un vehicle de pagament barat, i de l'altra, absolutament universal. Així ho semblen indicar els estudis de mercat realitzats a tots els estats de la UE, en mostres de 500 persones a cada estat. Pauget té una fe ferma que “el que oferim respon al que vol”.

trobar la viabilitat.

Com explica Pauget, els mesos de setembre i octubre vinents s'hauria de concretar un acord que donés via lliure als bancs per concretar d'una vegada el projecte. Si no hi hagués acord, “els bancs abandonarien aquest projecte”. Tothom coincideix que una nova targeta que depassés les barreres dels mercats estatals tindria molts efectes benèfics per al consumidor, i és previsible que el preu de les transaccions es reduís de forma notable, ja que en l'àrea comunitària es realitzen milers de milions d'operacions.

Val a dir que per als bancs, Monnet és una nova arma per competir en un mercat, el dels mitjans de canvi, que s'acosta a una gran revolució. Als EUA ja tenim diverses plataformes de pagament, com Visa, Mastercard, Amex o Diners; al Japó, JCB i a la Xina és a punt d'aparèixer China Union Pay, i els bancs europeus no volen quedar-se arraconats en un mercat en què també hi volen tenir la seva part jugadors que procedeixen de la xarxa, com ara Google, Facebook o Microsoft.

L'homogeneïtzació que suposarà Monnet no vol dir, com s'encarrega de puntualitzar Pauget, que cada entitat no pugui posar-hi el seu propi accent comercial: “Els bancs podran desenvolupar serveis addicionals dins Monnet per diferenciar-se en l'oferta, a partir de la plataforma comuna”. L'arquitectura de Monnet separaria la plataforma del procés, per la qual cosa, si finalment cristal·litza, hi hauria dues societats, una que s'encarregaria de gestionar la xarxa d'acceptació de la nova targeta, i una altra tindria com a ocupació el processament de transaccions, mentre que Monnet seria una organització sense ànim de lucre gestionada per bancs.

A banda de les entitats esmentades, hi ha Banco Cooperativo, BNL, BNP Paribas, BPCE, Crédit Agricole, Crédit Mutuel-CIC, Deutsche Bank, Deutsche Postbank, DZ Bank, Fortis, ICBPI, Intesa Sanpaolo, La Banque Postale, SIBS, Société Générale, Unicredit i WorldPay.