Cap motiu per romandre invertits en renda variable. Cap llum al final del túnel que doni peu a una petita dosi d'optimisme. Cap mesura excepcional que tregui els parquets de l'espiral baixista que arrosseguen des d'abans de l'estiu. Cada dia que passa augmenta la percepció dels inversors que les autoritats competents es queden sense cartutxos per vèncer la frenada econòmica. Cada setmana és igual que l'anterior en el tema del rescat grec. El tram d'ajuda que necessita Grècia no s'allibera i el caos al país s'escampa arreu, tot i les retallades proposades pel seu govern. I això és reflecteix en forma de descensos generalitzats en pràcticament totes les borses internacionals, que han acabat la setmana submergides en pèrdues importants.

En la setmana que deixem enrere els inversors esperaven expectants la reunió del Comitè de Mercats Oberts (FOMC) de la Reserva Federal (FED) als EUA. Després de les injeccions de dòlars dutes a terme en anteriors ocasions, la darrera va concloure al juny d'aquest exercici, els mercats comptaven que Ben Bernanke, president de la FED, tornaria a optar per aquest estímul econòmic per esquivar la frenada de la seva economia. Però aquesta no ha estat la fórmula triada per la FED, que ha preferit un bescanvi de bons a curt termini per d'altres a llarg termini, i els mercats no han paït gens bé la decisió del banc central.

Si bé durant les primeres sessions de la setmana els índexs han encadenat una jornada de pèrdues amb una de guanys i amb una altra de pèrdues –totes al voltant d'un 2% de mitjana–, movent-se al ritme dels rumors sobre la fallida de Grècia i les advertències sobre la necessitat de capitalització del sector bancari que va difondre el Fons Monetari Internacional (FMI), la FED va ser qui va decantar la balança cap al vermell en la sessió de dijous. La decepció pel pla d'estímul de Bernanke va ser evident primer a Wall Street –els mercats europeus ja eren tancats–, i el Dow Jones va acomiadar-se dimecres amb una davallada del 2,5%.

El contagi a Europa no es va fer esperar i dijous va ser una nova sessió negra als parquets, que van caure a plom des dels primers minuts de contractació. El pànic venedor es va estendre per pràcticament totes les borses, primer sacsejades pel desencís de la FED i després estomacades pels nous indicis que assenyalen la proximitat de la recessió econòmica. En aquesta ocasió ha estat el multimilionari George Soros qui ha generat més por en assegurar que els EUA ja són en una doble recessió i que l'impagament a la zona euro es farà realitat.

Malgrat que el president del Banc Mundial (BM), Robert Zoellick, ha volgut tranquil·litzar els mercats afirmant que és improbable una segona recessió, aquests han ignorat les seves paraules. El conjunt de borses europees van tancar dijous amb pèrdues de prop del 5%: el parquet parisenc va rebre el càstig més fort amb una davallada del 5,25%, mentre que l'Eurostoxx-50 va caure un 4,90% i el Dax alemany un 4,96%. La borsa de Londres i l'Íbex-35 van ser dels menys perjudicats, ja que van retrocedir només un 4,67% i un 4,63%, respectivament. I és que els inversors estan cada cop més convençuts que l'economia global trontolla i que es complica l'escenari macroeconòmic, convenciment que pren cos amb les darreres declaracions de l'FMI, que assenyala que aquesta crisi pot ser pitjor encara que la del 2008 (Lehman Brothers) perquè el marge de maniobra és més reduït.