El terme neix a principis del segle XX en els escrits de teoria econòmica i més aviat com una figura negativa perquè era una representació imaginària d'un ésser humà que davant els estímuls econòmics actuava segons els seus propis interessos. Però el que a mi m'interessa d'aquest homo economicus és que reflecteix molt bé el que és el dilema de la persona davant l'economia.

Entre el que és en realitat l'economia i el que ens agradaria que fos. És un homo imperfecte, que té molts desitjos i anhels però que topa amb la crua realitat un cop i un altre. I és això el que a mi m'ha servit per plantejar el llibre.

Com sempre que hi ha una crisi, el que pesa més és la cobdícia d'uns pocs i el desig d'enriquir-se de la majoria, que a partir d'un moment vol pujar al carro. Però, quan s'acaba la festa, els que paguen la factura són la immensa majoria, mentre que els pocs que realment mouen les cordes de l'economia mundial en treuen profit. Però això passa regularment.

En totes les grans crisis de la història ha passat el mateix: apareixen oportunitats de guanyar molts diners, tothom s'apunta i alimenta la bombolla i per fer-ho s'endeuta i, al final, la bombolla esclata i la gent es troba que el que té ha perdut el valor i que està fins al coll de deutes. Un cop i un altre hi ha com una mena d'emmirallament col·lectiu, ens encega el desig i les ganes de pensar que aquesta és la bona, i un cop i un altre fracassem.

Ara estan en el punt de mira els bancs, que van donar uns préstecs fantàstics. Els que més prudència i més control haurien d'exhibir, més van demostrar el contrari. I és que també són persones, millors o pitjors, però que van pensar que havien de ser en la bogeria dels crèdits.

Aquelles persones que advertien dels perills que estaven assumint eren titllats d'apocalíptics, de fatalistes i aixafaguitarres.

Em genera tendresa aquest homo economicus. Crec que en el fons no són les males intencions les que el mouen: vol millorar la situació.

No som robots, si tot fos matemàtic, calculador, racional i previsible seríem màquines. El que fa interessant l'economia al meu entendre és que és la ciència més humana, perquè es comporta com les persones. L'economia beu de moltes fonts, de la sociologia, de la història, del dret... necessita moltes ciències per explicar-se a si mateixa. Malgrat que l'hem volguda sistematitzar amb anàlisis matemàtiques i estadístiques, que tenen la seva utilitat, però sempre ens continua sorprenent.