Gran angular

Hi ha un sector industrial que ho exporta tot

Les empreses de maquinària tèxtil aprofiten la fira Itma per reivindicar-se com una activitat que s'ha reconvertit apostant per la innovació

Electro-jet dissenya tots els components electrònics i el programari propi
Les màquines de Galan teixeixen Kevlar, una fibra set vegades més forta que l'acer

“El tèxtil és omnipresent i no em refereixo únicament a la roba que portem, sinó que es fa servir en els pneumàtics, en medicina, en electricitat o en les cintes transportadores dels supermercats, no veure això és estar molt cec”, explica Xavier Galan, director general de l'empresa Galan de Terrassa (Vallès Occidental). Les seves paraules són el clam d'un sector, el de la maquinària tèxtil, que havia estat molt important a Catalunya i que, després d'una penosa travessa pel desert –la que va comportar la desaparició dels fabricants de confecció locals i la deslocalització de la producció-, ha emergit com un dels àmbits més internacionalitzats i competitius del país.

Però el preu ha estat elevat i avui dia és una activitat reduïda a unes 84 firmes a tot l'Estat, la gran majoria a Catalunya, que facturen una mica més de 200 milions d'euros i ocupen unes 2.250 persones. Això sí, està vivint un moment econòmic dolç. “El 2010 va ser el millor any de la història de la nostra empresa”, explica el responsable d'una altra firma nascuda fa uns setanta anys. Ho diu fluixet, amb el sentiment d'haver comès un delicte: “Quan m'ho pregunten amics que estan molt tocats per la crisi, dic que anem tirant”, confessa. Tots dos empresaris han participat aquests dies a la fira Itma de maquinària tèxtil, entre el 22 i el 29 de setembre, que ha portat a Barcelona uns 100.000 visitants, la gran majoria estrangers, i ha demostrat per què és considerat un dels salons industrials més importants del món: ha estat la gran festa de la indústria.

Portar la 16a edició a Barcelona –es calcula que ha deixat uns 800 milions d'euros a la ciutat- va ser un gran èxit d'aquest sector modest en el context mundial, que la va guanyar fa quatre anys per a Catalunya contra pronòstic.

Per aquestes empreses, l'Itma havia de ser un moment de reivindicació sectorial, després d'anys no ja d'ostracisme sinó fins i tot d'un cert rebuig. “El desprestigi era tan gran que la carrera d'enginyeria tèxtil es va quedar sense estudiants i ara hem d'importar enginyers de l'estranger”, es lamenta Galan.

A més l'atzar ha fet que l'Itma –que té lloc cada quatre anys- hagi coincidit amb un moment de forta crisi, gestada en els sectors immobiliari i financer, que ha provocat que el país torni a girar la mirada cap a la indústria. Tot convergia perquè es produís aquesta reconciliació.

Però potser les expectatives eren massa altes. Valentí Rius, director de vendes de l'empresa Rius de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), es pregunta per què la fira no ha tingut el focus informatiu del Mobile World Congress, amb la meitat de visitants. D'altres empresaris consultats tampoc no entenen l'absència del ministre d'Indústria del govern espanyol, Miguel Sebastián.

NEGOCI.

Més enllà d'aquestes consideracions, l'activitat comercial desenvolupada durant la fira ha estat molt satisfactòria. “Hem pogut fer contactes nous i portar els clients a la nostra fàbrica; per nosaltres és una promoció que hem de rendibilitzar durant els pròxims quatre anys”, explica Ester Rovira, d'Electro-jet. La firma de Gurb (Osona) és la primera del sector per facturació i es dedica a fer línies de producció completes per a filatura, des que entra la matèria primera a la planta fins que surt el fil i s'empaqueta, sense necessitat que hi intervingui la mà humana. Els seus clients estan a l'Àsia i Llatinoamèrica -“A Europa no queda ja tèxtil”, afirma- i exporten el 98%. Rovira explica que fa dos anys van patir la crisi mundial, però que ara els seus mercats s'han recuperat del tot. Electro-jet, que disposa d'un equip tècnic que desenvolupa l'electrònica i el programari que necessiten les màquines, va aprofitar la baixada de l'activitat per introduir millores que ara els fan més competitius i els situen en primera línia mundial en camps com ara la reducció del consum energètic, clau en aquests processos.

Per la seva banda, Valentí Rius mostra la butxaca plena de targetes de visita: “En els vuit dies de fira haurem fet unes 1.800 entrevistes amb clients”, afirma. Tot i així, només entre un 10% i un 15% dels contractes que l'empresa Rius fa al llarg de tot l'any es tanquen durant l'Itma. Internet ha posat fi a la tendència tradicional que refrenava les vendes abans del saló per concretar-les en persona. L'empresa bagenca desenvolupa maquinària per fer teixit tradicional i teixit tècnic, sobretot per als sectors de la medicina i el packaging. A l'Itma ha presentat una màquina que produeix teixit en 3D per al qual han trobat utilitat en els sectors de l'automoció, la domòtica i els fabricants de matalassos: “Dediquem un 5% de la nostra facturació a R+D”, explica Rius. Diversos projectes als Estats Units i Amèrica Central van tenir un impacte molt positiu en la facturació del 2010 i per al 2011 es conformen amb mantenir la xifra. Amb unes exportacions del 97% i clients a tot el món, Valentí Rius explica: “M'afecta més un contratemps inesperat en qualsevol part del món que no la crisi econòmica.”

Les amenaces per a Galan, una empresa de maquinària per a la filatura, retorçat i bobinat de tot tipus de fibres naturals i sintètiques de Terrassa, són a l'Àsia, que ara està prenent posicions en el sector de la maquinària. Per Xavier Galan, la celebració de l'Itma és una forma de copsar aquest avenç: “Els coreans estan molt forts”, assegura. Per aquest motiu Galan, amb presència a uns 70 països i una quota d'exportació del 95%, està fent una aposta decidida pel teixit tècnic amb una clientela molt concentrada a Europa, explica Xavier Galan, mentre assenyala una màquina que teixeix Kevlar, una fibra orgànica set vegades més resistent que l'acer.

La firma terrassenca acaba de fer el relleu de la tercera generació i aborda el futur amb esperança però demana suport de l'administració en aspectes com ara facilitar els visats dels seus clients.

Les empreses

Galan

Seu: Terrassa

Facturació: 6 M€

Treballadors: 25

Quota d'exportació: 95%

Rius

Seu: Sant Joan de Vilatorrada

Facturació: 5 M€

Treballadors: 30

Quota d'exportació: 97%

Electro-jet

Seu: Gurb

Facturació: 25 M€

Treballadors: 120

Quota d'exportació: 98%



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.