Gran angular

La pagesia d'olivera està bevent oli

La producció ha caigut enguany més del 50% per culpa de la sequera i per segon any el preu de venda no en compensa els costos

Diu la llegenda que va ser Isis, la deessa egípcia de la fertilitat, qui va ensenyar els homes a plantar i a cultivar oliveres perquè així s'assegurava, molt presumida, indefinides dosis de l'ungüent daurat amb què s'untava la pell. Aquell suc d'olives que Isis la persistent (a banda de la seva dèria pel conreu de l'olivera la història també li atribueix una llarga i penosa travessia pel desert fins a recuperar els 14 trossos en què havia quedat esquarterat el seu marit Osiris) feia servir a manera de crema corporal, es va acabar convertint en un dels tres pilars del que es coneix com a trilogia mediterrània (pa, vi i oli) i en un dels pals de paller de l'agricultura a Catalunya.

Ho il·lustra una dada del Departament d'Agricultura, en què es posa de manifest que la superfície agrícola dedicada a l'olivera és, per exemple, el doble de la que es destina a la vinya, tres vegades més de la que es dedica als cultius de fruita fresca o deu cops superior al que es reserva per plantar-hi hortalisses. En total, l'olivera catalana ocupa 122.805 hectàrees de terreny de les quals la majoria, 74.388 hectàrees, són a la província de Tarragona i 42.223, a la de Lleida. Per la seva part, Girona, amb 3.524 hectàrees concentrades sobretot a l'Alt Empordà i, en menys mesura, al Baix Empordà, queda lleugerament al davant de les comarques de Barcelona, que les acumulen a l'Alt Penedès, el sud-est de l'Anoia i el nord del Baix Llobregat, amb 2.660 hectàrees d'olivera que hi ha en el seu territori.

És a causa d'aquesta ampla i espessa taca que l'oli dibuixa en el camp català, que s'aventuren temps foscos per a l'agricultura del país. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) calcula que enguany la producció d'oli català ha caigut més de la meitat a causa d'una climatologia que ha estat massa seca i que ha frustrat el creixement de les olives. Joan Segura, responsable del sector de l'oli d'oliva a la FCAC, explica que “ens hem trobat en la pitjor situació possible: tot l'estiu sense ploure i, després, quan al setembre i l'octubre plou, l'oliva cau a terra i ja no la pots aprofitar”.

El mal és que un estiu extremadament sec altera el procés natural de maduració de l'oliva, que queda petita i feble per falta d'aigua i, llavors, no aguanta les pluges de la tardor i es desprèn de la branca convertida en un fruit petit i inútil: “pràcticament només és pinyol, que és l'únic que sí que s'ha format.”

En la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya calculen que l'última collita (es recol·lecta des de la primera setmana de novembre fins a primers de gener, un termini que s'endarrereix aproximadament un mes a la zona del Montsià) haurà reportat 21.300 tones d'oli, la qual cosa suposa un 51,3% menys de la producció total assolida l'any passat (43.720 tones).

EL PREU NO puja.

La davallada de la producció no ha servit, però, per fer recuperar la cotització del preu de l'oli, que ha caigut 64 cèntims per litre en quatre anys i, des l'any passat, està per sota els preus de cost.

El portal Poolred serveix de mesurador per saber a quin preu es paga el litre d'oli a granel a l'Estat espanyol. L'indicador marca que enguany es paga a 1,80 euros i, en el sector, alerten que el cost de producció d'un litre d'oli de la classe verge extra difícilment pot estar per sota dels 2,18 euros. En aquest sentit, les queixes van dirigides contra la falta de regulació dels preus de mercat i contra les campanyes de les grans cadenes de distribució, que usen l'oli com a producte de reclam: “És la guerra de la política barata” diu el representant de la FCAC, en la mateixa línia que el sindicat JARC, que denunciava fa uns dies que la cadena francesa Carrefour tenia una promoció d'oli verge extra a 1,76 euros.

També en la Unió de Pagesos, en una roda de premsa a Tortosa, denunciaven que la caiguda de la producció és especialment preocupant a les Terres de l'Ebre i han fet una crida per buscar solucions que serveixin per salvar un sector en què, cada temporada que passa, hi ha més abandonaments de terres.

LES AJUDES.

“Avui per avui si no fos per l'ajuda, hauríem fet fallida” es resigna Joan Segura. L'ajuda a què es refereix és la prima que la Unió Europea paga als agricultors per cada hectàrea de vinya, una quantitat que varia segons l'explotació però que a Catalunya repercuteix en pocs casos per sobre dels 0'50 euros per litre d'oli (en el cas d'Andalusia, per posar el cas de la zona productora principal de l'Estat espanyol, la repercussió ronda entre els 0'80 i 1 euro per litre d'oli).

Per la seva part, el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, va aprofitar una visita a les Borges Blanques, en la XV Fira de l'Oli de Qualitat Verge Extra, per assegurar el compromís del govern amb el sector. Pelegrí es va remuntar a unes manifestacions fetes al mateix lloc un any enrere, en què era la seva estrena com a conseller del govern de Mas, per recordar: “Us vaig dir que creia en el gran potencial del sector agrari, i avui totes les dades indiquen que és una ferma aposta per a la recuperació econòmica: l'ocupació al sector ha tingut un lleuger augment amb relació a l'any anterior, les exportacions han augmentat, els ciutadans han incrementat la despesa en alimentació; sembla clar que el sector agrari està disposat a seguir-nos explicant que és un sector viu, estratègic i estabilitzador de la nostra economia.”

Pelegrí va anunciar que el Departament d'Agricultura ja treballen, conjuntament amb el d'Economia i Coneixement, en l'activació de mesures per tal d'ajudar a donar liquiditat les empreses del sector oleícola, que han patit els efectes de la sequera.

Essencialment, es treballa en dues línies alternatives: d'una banda, augmentar els períodes de carència per a aquelles explotacions que ja tenien préstecs contractats amb l'Institut Català de Finances (ICF), o amb l'Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) i, de l'altra, crear una línia de crèdits a interès bonificat per a aquelles altres explotacions que puguin acreditar la manca de liquiditat a causa de la crisi de l'oli d'enguany i no hagin contractat els préstecs esmentats.

Aquestes mesures es podrien activar durant el mes de març, un cop se n'hagin concretat els detalls i s'hagi dut a terme la corresponent tramitació per a la seva aprovació i publicació al DOGC.

El conseller es mostra convençut que els ajuts que s'han previst han de servir per ajudar un sector que, segons diu, “ha realitzat una gran feina per aconseguir una qualitat reconeguda i que ara no passa pels seus millors moments”.

Denominacions d'origen

Les comarques del Baix Ebre i Montsià són les primeres productores d'oli de Catalunya i constitueixen una de les zones designades com a denominació d'origen protegida (DOP).

També tenen la seva DOP l'oli de les Garrigues, l'oli de Siurana, el de la Terra Alta i l'oli de l'Empordà. Promocionar la cultura de l'oli i activitats com la visita dels trulls i el coneixement de l'olivera catalana (amb un 90% arbequina i un 10% de rojal i morruda) és una de les activitats que en diverses instàncies intenten promocionar turísticament a fi i efecte de donar valor afegit als territoris i a un sector en què, si no innoven i busquen activitats diferents, poden tenir, en moltes explotacions, la supervivència compromesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.