Focus

Lagarde contra Merkel

La cancellera alemanya manté la seva estratègia per a Europa basada en la contenció del dèficit a pesar que creixen les alertes des d'institucions com l'FMI que una austeritat excessiva hipotecarà la sortida de la crisi al continent

Stiglitz, Soros o Krugman s'han sumat a les crítiques a la cancellera alemanya

A la cancellera Angela Merkel se li multipliquen els crítics amb la seva gestió de la crisi al capdavant de la zona euro. La seva aposta per mantenir com a única prioritat la reducció del dèficit públic a pesar de l'evident desacceleració i pronòstic de recessió a bona part del continent, es llegeix per molts experts i gurus internacionals com una tossuderia malaltissa que tindrà greus conseqüències sobre Europa.

Un dels organismes que més han aixecat la veu per criticar les directrius alemanyes ha estat el Fons Monetari Internacional (FMI), comandat per la francesa Christine Lagarde. Justament aquestes setmanes, i coincidint amb la presentació d'unes previsions de creixement revisades i empitjorades per a la zona euro, la institució ha alertat la líder europea que les seves receptes poden acabar sent contraproduents, sobretot per a economies com l'espanyola o la italiana.

Lagarde ja fa mesos que adverteix que, a banda de la reducció del dèficit, cal també plantejar mesures d'estímul econòmic que permetin combatre l'escenari de recessió que de nou cobreix el cel europeu. “Les retallades pressupostàries només es sumaran a les pressions recessives”, ha dit, tot demanant també un ajustament en el ritme dels ajustaments plantejats per a aquest any.

A més, aquesta setmana, l'economista en cap de l'FMI, Olivier Blanchard, resumia la petició afirmant que “el dèficit fiscal és una marató i no un esprint”, referint-se a la necessitat de ser flexibles amb els calendaris i objectius marcats per Brussel·les.

Merkel, però, de moment no demostra que s'escolti aquests missatges de l'FMI. Bé, ni els de l'FMI ni el de nombrosos economistes i gurus que s'han sumat a les peticions d'un canvi en l'estratègia a la zona euro.

Un dels més contundents i també un dels primers a fer l'advertiment va ser el Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz. Ja l'estiu passat l'economista advertia de la necessitat de plantejar polítiques d'estímul per sortir de la crisi i més recentment l'exvicepresident del Banc Mundial destacava que les polítiques d'austeritat són “una recepta” que porta a “un menor creixement i més atur”. Un “suïcidi” econòmic, destaca Stiglitz.

En aquesta mateixa línia, el guru nord-americà Nouriel Roubini ha aprofitat l'altaveu del Fòrum Econòmic Mundial de Davos per criticar les directrius marcades per Angela Merkel i en especial per les seves conseqüències sobre les economies més febles de la zona euro com és el cas de l'espanyola. “Espanya entrarà en un cercle viciós si Alemanya imposa més austeritat”, ha destacat, mentre ha reclamat una major aposta pel creixement econòmic al vell continent.

Sempre polèmic, el multimilionari i expert en especulacions als mercats financers, el nord-americà Georges Soros, no s'ha mossegat la llengua per deixar clar que la cancellera Merkel no està entre els seus models a seguir.

Soros també ha fet especial menció dels efectes sobre les economies perifèriques afirmant sense embuts que les directrius d'Alemanya han “relegat els estats més febles de la Unió Europea a països del Tercer Món”, tot referint-se als alts interessos que han d'assumir aquests per col·locar els seus deutes davant la negativa alemanya a aprovar els eurobons.

Merkel té les seves pròpies limitacions, en part motivades pel cicle electoral al seu país, conscient que en època de crisi el més impopular és donar missatges que es destinen fons de tots els alemanys a ajudar economies perifèriques que han estirat més el braç que la màniga en els anys de bonança. Però Angela Merkel té altres imposicions més estructurals, lligades amb la pròpia idiosincràsia dels alemanys. I una de les més evidents és la fòbia a la inflació, el que el mateix Soros qualificava aquests dies com el “trauma” alemany.

qüestió històrica.

Aquesta por té els seus justificants històrics, ja que va ser la crisi econòmica i la forta inflació soferta en el període d'entreguerres el que va impulsar en bona part la victòria del nazisme a Alemanya.

És per això que quan es va crear el Banc Central Europeu -sota l'evident patró del Bundesbank- es va fixar com la seva prioritària i quasi única missió el control de la inflació. Res a veure doncs amb la Reserva Federal dels Estats Units, molt més centrada -i sobretot en aquesta crisi- a injectar liquiditat al sistema. És cert que en els darrers mesos el BCE ha fet gestos significatius de voler complir aquest paper més dinamitzador, però per a molts experts encara li queda un llarg recorregut per fer.

A les veus crítiques amb les directrius de la cancellera alemanya s'hi suma un altre Premi Nobel d'Economia, Paul Krugman, qui també ha qüestionat l'austeritat com a única via per sortir de la crisi, o el cap de la divisió de globalització i estratègia de les Nacions Unides, Heiner Flassbeck, qui ha afirmat que “tots els països tenen els recursos suficients però estan bloquejats per certes ideologies i una fòbia al deute públic”.

Un panorama poc optimista per a Europa

A pesar que el drama va per barris i poc a veure tenen les perspectives econòmiques que es dibuixen per a l'Estat espanyol de les que s'anuncien per a Alemanya, el cert és que el panorama per al conjunt de l'economia de la zona euro no és especialment bo. Segons les darreres previsions actualitzades del Fons Monetari Internacional, l'economia d'aquesta àrea baixarà aquest 2012 un 0,5%. No és una caiguda espectacular però sí molt significativa, sobretot si es té en compte que la resta d'economies punteres, com ara els EUA, el Regne Unit o el Japó, quedaran lluny de la recessió a pesar de preveure'n creixements moderats.

És per això que l'atenció dels organismes internacionals es centren en el vell continent i en el lideratge alemany del grup de l'euro, sobretot també tenint en compte que les xifres de l'FMI parlen de la generació d'1,5 milions d'aturats més a la zona euro com a conseqüència d'aquesta nova recessió. És clar que aquests nous aturats no es repartiran de manera igual, com tampoc són iguals els pronòstics de creixement del PIB. Així, mentre que Alemanya i França se salven per la mínima de registres negatius, economies com l'espanyola o la italiana assumiran el major impacte del nou reajustament de l'economia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.