Cadells d'emprenedor
El gabinet d'estudis fundat fa més d'una dècada per la London Business School per analitzar xifres i tendències sobre l'activitat emprenedora mundial treballa amb dades de més de 70 països i, des de l'any 2003, desglossa la informació pròpia de Catalunya. És d'aquest observatori d'on surt la informació que detalla que el prototip d'emprenedor català és un home amb estudis universitaris i d'entre 25 i 34 anys. “La joventut al poder”, pensarà més d'un, però també n'hi ha que poden opinar que esperar-se als 25 anys per triomfar com a empresari és anar tard.
És el que els deu passar pel cap a un grup d'estudiants tarragonins que han demostrat ser els millors empresaris virtuals de l'Estat espanyol en la final del torneig Young Business Talents, un certamen organitzat per l'empresa Praxis MMT en què han participat més de 2.000 alumnes de 162 col·legis de tot l'Estat. D'entre tots ells, el millor ha estat l'equip integrat per tres alumnes de primer de batxillerat de l'escola Elisabeth de Salou, que, amb un projecte que simulava una empresa dedicada a la comercialització de iogurts i productes lactis, s'ha embutxacat els 4.000 euros del premi gros.
TALENT PATRI.
Praxis MMT és una empresa especialitzada a desenvolupar software de gestió i programes de simulació, i té en les escoles i universitats un dels seus nínxols de mercat, perquè els simuladors permeten als docents traslladar a la pràctica els conceptes i les explicacions teòriques.
Per primera vegada aquest any -però no per última, perquè el certamen tindrà continuïtat- l'empresa convocava un concurs entre escolars per posar a prova les seves capacitats a l'hora de muntar un negoci prou pròsper per passar les exigències del simulador. El patrocini per part de la firma de cremes i cosmètics Beiersdorf-Nivea va posar en joc 15.000 euros en premis.
L'equip integrat per Laura Gámez, Juli Molas i Pablo Acosta va resultar el vencedor de la final celebrada a Madrid, a la qual només accedien els equips que havien superat les eliminatòries regionals prèvies. Dins de l'assignatura d'economia de l'empresa, els alumnes treballaven en el seu projecte empresarial des del passat mes de novembre, i, després de saber que era la vencedora, Laura Gámez destacava: “Hem après un munt de conceptes i hem aplicat a la pràctica el que havíem après a classe.”
SIMULAR POT SER BO.
Més enllà de la seva aplicació en el camp de la docència, el director de Praxis defensa la utilitat dels simuladors en el dia a dia de l'activitat empresarial perquè, malgrat que no deixen de ser programes que treballen fent pronòstics, assegura que es regeixen per moltes variables i que són prou complets per minimitzar els riscos d'aquella dita que avisa que de prometre a complir hi ha molt a dir.
I és que a l'hora d'emetre un dictamen sobre si un negoci és rendible o una operació és viable, el simulador analitza tota la informació del negoci o projecte en concret i la contrasta amb les dades que se li donen de la situació del mercat i de la competència. D'aquesta manera, segons Martínez, el pronòstic no es fa a la babalà, sinó que està basat en dades reals i contrastables: “Et permet fer el mateix que en la realitat però en un laboratori.”
És per això, diu, que les empreses els fan servir per estudiar les variables d'un negoci, “un preu concret, el marge per al distribuïdor, les formes de finançament, la situació del mercat...”, però també com a eina de recursos humans: “Per formar personal i per avaluar-lo per a una contractació o un ascens.”