Ted Turner deia “el meu fill ara diu que és emprenedor; és el que diuen els joves avui dia quan no tenen feina”. Sembla que avui els emprenedors hagin de salvar el món. Abans em preocupava la gran pressió que podien tenir, pobrets. A més, les empreses són com nens, quan neixen necessiten ajuda, cures i molta sort per aconseguir superar l'època en què hi ha més risc de fatalitat. De fet, hi ha estudis que determinen que la mitjana de vida d'una empresa no arriba a la majoria d'edat de 18 anys. Bé, doncs per solucionar això es pot mirar Sillicon Valley, no? Ells són la referència. Els millors. El que tots volem, no? Doncs no. Almenys jo no. Jo no suporto Sillicon Valley. Hi han estat, alguna vegada? Els han convidat a alguna barbacoa? Si la resposta és sí, el motiu és un dels següents. Vostè és part d'aquest terç de la població que són enginyers de l'Índia o d'origen hindú i que volen fer-se milionari s en algun projecte. Vostè és part d'aquest terç de la població asiàtica que són enginyers i treballen en algun projecte i que vol fer-se milionaris. Vostè és vostè part d'aquest terç d'enginyers de tot el món que tenen o treballen en algun projecte i que volen fer-se milionari en algun projecte. O finalment, vostè és un milionari que vol invertir. No hi ha lloc per a ningú més. Vostè té família i fills? És el lloc perfecte per viure, si els seus fills i la seva dona tenen algun projecte tecnològic i desitgen ser milionaris. No hi ha amistat, hi ha el treball en xarxa professional. Això és Sillicon Valley. De fet, allí no sols escoltar gaire que la gent vulgui canviar el món i fer-lo millor. Això és secundari. Es tracta “de forrar-se”. Al capdavall està en la cultura americana, Déu t'ha beneït si ets ric, has fet feliç el senyor amb el teu treball i els diners són la recompensa. Tenint en compte que gran part dels motius pels quals estem en aquesta crisi vénen del pensament a curt termini, la inversió sense control i assumir riscos excessius, tinc seriosos dubtes que aquesta visió de l'emprenedoria sigui la que necessitem. És més, crec que si pensem a curt termini, el que necessitem són empresaris de debò, no dels del model “tinc un amic polític i un projecte interessant”. Empresaris als quals la burocràcia no ofegui, que no hagin de ser experts legals o fiscals, que no hagin de pagar IVA de factures que no han cobrat, que l'administració els doni suport en el creixement de maneres tan senzilles com no cobrar-los inapel·lablement mentre els retorna Déu sap quant o com. Almenys, amb alguna cosa tan senzill com això, pararem la sagnia d'empreses que moren o queden com zombies, la qual cosa és més important fins i tot que invertir en nous projectes arriscats.