“L'estil del producte encara està per definir”

Neixen negocis de tast, venda i assessoria empresarial

“Gent inquieta, amb diferents perfils”

E. Pomares - barcelona

En paral·lel a l'eclosió de les microempreses, han nascut alguns negocis dedicats no sols a elaborar i vendre cervesa artesana, sinó també a promocionar-ne la cultura, com ara Humulus Lupulus, associació de què Guillem Laporta ha estat president. Aquest sommelier i elaborador també va crear el primer celler cerveser de l'Estat –La Cerveteca, a Barcelona– i l' octubre passat va obrir Homo Sibaris, amb cinc socis més. És un espai de tast, venda, divulgació i assessorament empresarial.

Què aporta una cervesa artesana enfront d'una industrial?

Organolèpticament, no ha de ser pas més bona. L'avantatge de l'artesanal és que té el potencial per ser-ho. I el desavantatge és que, com que no s'estabilitza la cervesa, el producte és irregular. Cada cop que l'elabores surt diferent. Depèn del lot. Ara, l'artesana és més saludable, perquè conté llevat viu. I aporta moltes vitamines que ajuden a la funció hepàtica i tampoc conté ni conservants ni additius. Aquest debat, però, és una qüestió de tradició cultural: quan parlem de vi, mai ens ve al cap remarcar les diferències entre l'artesà i l'industrial de bric. Són productes diferents, senzillament.

I la conservació?

Amb l'artesana cal tenir més cura que amb les cerveses industrials. De fet, igual que amb un vi. S'ha d'evitar tenir-la guardada a temperatures superiors a 22 graus i les vibracions, que l'alteren.

Quin és l'estil de cervesa artesana més demandat a Catalunya?

Encara està per definir. La gent està descobrint la cervesa artesana. Entre els entesos, es valoren les que tenen molt de llúpol, perquè és un factor diferenciador de les industrials. I aquest consumidor busca nous gustos. Agraden sobretot de les cerveses de la família ale. Potser perquè les industrials, majoritàriament, són del tipus lager.

El client mitjà, què hi busca?

Hi ha diferents perfils. Es consumeixen per criteris ètics –com ara el suport a petits negocis–, per filosofia de producte de proximitat, per salut, per curiositat... Ara, els qui beuen cervesa artesana sempre són gent inquieta.

Amb unes setanta marques, les microcerveseries han arribat ja al sostre?

Les cerveses artesanes catalanes han aparegut fa uns tres o quatre anys i encara falta molt perquè una majoria de públic les conegui. A Itàlia, que ens porten quinze anys d'avantatge, existeixen 300 microcerveseries i a la regió alemanya de Baviera, unes 1.200. Quantes marques de vi hi ha a Catalunya? Queda molt camí per endavant.

Tothom pot elaborar-ne a casa?

Sí, tothom pot fer-ho. Igual que tothom pot cuinar. Ara bé, el resultat és una altra cosa. Per fer uns vint litres n'hi ha prou amb olles, galledes de plàstic amb resistències i coladors. Aquest equipament bàsic no puja més d'uns 200 euros. Si es vol sofisticar, hi ha equips per uns 3.000 euros, que es poden aconseguir per internet o en algunes botigues de Barcelona. Els ingredients bàsics per fer una cervesa són el llúpol, ordi maltat, aigua i llevat.

Com es dissenya una cervesa?

Depèn de l'objectiu de cada client. De fet,a Homo Sibaris és una branca de negoci que encara estem desenvolupant. Hem fet una recepta de cervesa per a l'Associació de Castanyers de Viladrau i, naturalment, hi havia d'haver castanya. Ara estem posats en l'elaboració de la recepta per un restaurant japonès. Intentarem que reculli un ingredient propi d'aquella cultura i això quedi reflectit en el caràcter de la cervesa.