Eines

“Els bancs que s'han quedat pisos no estan pagant les despeses de comunitat”

Hi ha casos en què el mercat de lloguer està per sota del preu del contracte
Els propietaris encara estan desprotegits davant un llogater morós
Les taxes judicials frenaran les reclamacions i de retruc pujaran la morositat
A Catalunya les comunitats de propietaris sumen un deute de 250 milions d'euros

Ser administrador de finques no ha estat mai una feina plaent. Aquests professionals estan acostumats a fer de mitjancers en els conflictes entre llogaters i propietaris i també dins les comunitats de veïns, però ara amb la crisi els seus maldecaps s'han multiplicat, sobretot com a conseqüència d'una morositat que no para de créixer.

De fet segons les mateixes dades amb què treballa el col·legi aquesta morositat arriba al 25% a les comunitats de propietaris. Com es gestiona això?
Amb dificultat, perquè la comunitat ha de mantenir l'edifici en condicions i ha de mantenir els serveis, el conserge ha de seguir cobrant, la llum s'ha de seguir pagant, etcètera. Només es pot trampejar amb la participació dels altres copropietaris perquè assumeixin el deute dels que no paguen.
I s'aconsegueix aquesta participació?
La llei obliga els altres veïns a assumir els deutes de la comunitat, pot reclamar als que no paguen, però d'entrada han d'assumir aquest deute.
Tal i com estan d'atapeïts els jutjats no serà fàcil acabar cobrant...
No, i el que cal és que el procés de reclamació dels deutes de les comunitats de propietaris sigui suficientment àgil per donar solucions i sobretot que la comunitat tingui garantit el cobrament del deute, cal que hi hagi una afectació del deute a l'habitatge, no a la persona, que marxa i es pot declarar insolvent.
I a tot això ara afegim les noves taxes judicials. Com els afecta això?
Ara s'hi afegeixen les estatals, però des del mes de març aquí també paguem les catalanes. Això vol dir que potser per reclamar un deute de mil euros hem de pagar unes taxes de 600 euros, això és del tot injustificable i acabarà frenant reclamacions i per tant incentivant nova morositat.
Quina xifra de deute acumulen les comunitats de propietaris?
S'han fet alguns estudis i el càlcul és que al conjunt de l'estat estem parlant d'uns 1.606 milions d'euros, 252 milions a Catalunya.
Ha canviat el perfil de morós?
Hi ha de tot, el morós professional, el que realment no pot pagar perquè és insolvent..., però ara ha sorgit un nou tipus de morós, les entitats bancàries, que s'han quedat amb l'immoble i no paguen la comunitat de propietaris. De fet representen un 16% del total del deute. I un 30% més el copen les empreses promotores.
Aquesta morositat frena obres necessàries a les finques?
Sí, aquesta és la segona part del problema, els edificis han de passar uns controls que pretenen assegurar el manteniment adequat, la seguretat i l'habitabilitat de la finca, i veiem dificultats a assumir aquestes obligacions per part de les comunitats. Aquest any l'havien de passar un nombre molt elevat d'immobles construïts abans dels anys trenta del passat segle i estem arribant a finals d'any i ni la meitat l'han passat. Falten diners i a més s'han retallat les subvencions i ajudes, i els bancs no donen cap préstec a les comunitats de propietaris.
També ha crescut molt la morositat entre els llogaters?
Sí, molt. L'administració està parlant ara de promoure el lloguer ja que la compra resulta inassumible, però hi ha encara una manca de seguretat per a l'arrendador que el desincentiva.
Fins i tot amb els darrers canvis legislatius?
Van pel bon camí perquè volen flexibilitzar la relació entre propietari i llogater i facilitar el procés judicial quan hi ha una situació de morositat, però el problema de fons és el mateix, el propietari el que vol és cobrar cada mes i no tenir un deute que l'obligui a recórrer a un procés judicial que triga mesos abans del desallotjament. Això desestimula molt. I a més ara haurà de pagar taxes per tot.
Què recomanen als propietaris que busquen llogaters?
Que busquin, abans que rendibilitat econòmica, estabilitat; no és tan important cobrar un lloguer elevat com assegurar-se que un llogater pagarà i quant més temps millor.
Aquest és el plantejament a l'hora de renegociar contractes?
Sí, és habitual. En alguns casos el mercat de lloguer està per sota dels preus marcats en el contracte d'arrendament i realment quan es planteja aquesta situació habitualment s'arriba a un acord de rebaixar la quota a canvi d'estabilitat.
Tot plegat farà que l'administrador de finques sigui un professional més estressat amb la crisi...
Estem absolutament estressats, no només per la dificultat de fer la feina amb la crisi sinó perquè cada vegada hi ha més exigències tècniques i legals per gestionar una finca. És una feina tensa i a l'ombra, perquè està al darrere de tots els conflictes que hi ha en una comunitat.
La Generalitat acaba de reconèixer el títol oficial de grau als estudis d'Economia i Gestió de la Universitat Abat Oliba, que incorpora un programa que heu contribuït a definir. Cal avançar cap a una professionalització del sector?
La crisi ens ha de fer buscar l'excel·lència per evitar que en un futur es puguin repetir determinades actuacions que ens portin a una nova crisi d'aquestes dimensions al sector immobiliari. La qualificació i la capacitació són els factors que ajudaran a aconseguir això perquè aparcaran actituds centrades en exclusiva a l'especulació. El sector immobiliari necessita professionals ben formats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.