L'e-factura busca més llibertat d'elecció
L'extensió de la facturació electrònica xoca amb les imposicions d'algunes empreses als seus clients de treballar amb determinades solucions tecnològiques
Algunes empreses s'encaminen cap a l'e-factura per esquivar la crisi
Permet a l'empresa recórrer al ‘factoring' en lloc del préstec per finançar-se
La factura electrònica es va imposant com a eina d'eficiència en l'administració dels pagaments de les empreses, però encara xoca amb obstacles seriosos, com la manca d'interoperatibilitat entre diverses solucions tecnològiques de desmaterialització de documents. Com explica Alberto Redondo, director de màrqueting de SERES, líder europeu en l'intercanvi de documents electrònics, “hi ha empreses que obliguen els seus clients a treballar amb solucions tecnològiques determinades, tot obligant a noves inversions en programari que, si bé la gran empresa pot afrontar, la pime hi troba dificultats”. Al seu parer, caldria un entorn més obert, i que hi hagués una veritable capacitat d'elecció que evités un sobreesforç econòmic en l'adopció de l'e-factura.
És un fet contrastable que la factura electrònica guanya punts dia a dia com a eina que optimitza la gestió de pagaments de i per a l'empresa i que, fins i tot, es pot utilitzar com a instrument de finançament: a Catalunya, durant el primer trimestre del 2012, es van emetre 25.032.000 factures electròniques, el 44,70% de l'Estat espanyol, i van ser 17.087 les empreses que van optar per aquesta solució tecnològica -el 15,97% de l'Estat-, segons l'estudi sobre la Factura Electrònica 2009-2012 publicat per SERES.
EL PAPER DE L'AOC.
Tot i que la penetració de la facturació electrònica ja disposa d'un cert gruix, encara resta camí per generalitzar una eina que presenta avantatges diversos, com guanyar rapidesa en els tràmits i desplegar tot un seguit d'automatismes: el seu procés de comprovació és automàtic amb la comanda i l'avís de rebut i no pateix errors comptables, atès que el sistema informàtic els pot rebutjar.
Però és que també pot donar molt de joc per resoldre tensions de tresoreria, com destaca Alberto Redondo: “La factura electrònica permet a l'empresa recórrer al factoring, en lloc de crèdits, per finançar-se sobre les seves vendes, gràcies a les seves factures emeses, que valida de forma automàtica el client.” Així mateix, en tenir més informació sobre l'estat de la factura un cop s'emet, pot preveure més fàcilment si patirà algun episodi de morositat.
Són tot aquest seguit d'avantatges els que poden convèncer la pime de la necessitat de transitar cap a la facturació electrònica, però, com insisteix Redondo, “si se'n vol incentivar l'ús, a banda de predicar els avantatges evidents que comporta, no es pot obligar l'empresa a anar implementant cada vegada noves solucions tecnològiques, creant-li un sobrecost que molt sovint és inassumible”. Al seu parer, “no és crea precisament un entorn de confiança si s'obliga contínuament l'empresari a implementar en els seus processos noves tecnologies per bescanviar documents electrònics”. Afegeix que “cal procurar que els projectes tecnològics que es desenvolupin tinguin més recorregut en el temps”.
Impulsivament podríem deduir que la crisi ha suposat un entrebanc en la progressió de l'e-factura en el nostre entramat empresarial, però a cop d'ull la realitat és una altra. Alberto Redondo ho desmenteix, ja que ha pogut constatar que moltes empreses s'han encaminat cap a la facturació digital precisament per esquivar les escomeses de la crisi: “Moltes empreses han adoptat l'e-factura per reduir costos, ja que si cal retallar, es pot retallar en tot el procés de facturació.”
Si fem una llambregada a la implantació de la facturació electrònica arreu del món, veurem que ha servit de vehicle per a dos tipus d'estratègies completament diferents: en l'àmbit geogràfic d'Escandinàvia, i Dinamarca en seria l'exemple paradigmàtic, digitalitzant tota la facturació de l'administració pública, s'ha volgut guanyar en eficiència, però també, i aquí l'exemple és Finlàndia, es cerca que la factura electrònica pugui tenir un valor executiu com a justificant d'un càrrec.
A Llatinoamèrica, en canvi, la facturació electrònica té un valor fiscalitzador en estats en els quals no és senzill donar plena seguretat als pagaments i hi ha molts negocis que es desenvolupen més enllà dels llindars legals. A Mèxic, en què ja suposen un 19% del total els documents que es generen entre empreses i clients, les mercaderies només poden passar les duanes entre estats sí que van acompanyades de facturació electrònica.