Focus

El català que va inventar un setrill i va deixar escapar una fortuna

No patentar una invenció a temps frustrarà les opcions de treure'n rendiment econòmic

Els agents de patents coneixen el sector amb detall i tenen ull crític per valorar invents

Ser el primer a patentar un invent ve a ser com ser el primer a plantar la bandera en un pic de 8.000 metres. És a dir, deixant de banda les possibilitats econòmiques que es deriven de l'exclusiva, la patent és un massatge a l'ego. Samsung i Apple ho porten a l'extrem (es gasten milionades en judicis) i originen situacions curioses: Apple va instar patentar com a tecnologia pròpia i exclusiva el lliscament de dits que desbloqueja una pantalla de telèfon. Se li va concedir, però, durant el tràmit, la companyia va haver de suportar com la competència es burlava de tanta ansietat patentadora dient que “en d'altres temps haurien volgut patentar fins i tot el gest de llepar els dits per girar el full d'un diari”.

Hi ha casos que agafen ressò, precisament, pel fet contrari. Juli Capella és arquitecte i coautor del llibre Cocos: copias y coincidencias, un llibre que repassa la història de suposats invents que en realitat mai ho van ser (van ser pures còpies) i d'invents brillants que no van tenir tota la rendibilitat que mereixien per falta d'instar la patent. El català Rafel Marquina (traspassat el passat 4 de juny) personifica aquest darrer cas, ja que el setrill antidegoteig que va inventar no va ser patentat i ha estat copiat a bastament sense que ell rebés compensació en concepte de drets d'autor. En aquest sentit, Juli Capella manifesta que “li quedava el consol de pensar que, si l'havien copiat tant i tant, era perquè la idea era bona”. Capella sentencia que “les coses més copiades són les que donen diners, ningú copia el que no és rendible”.

La possible rendibilitat d'una invenció no ho és tot per patentar, sinó que també s'examina la veritable utilitat que pugui tenir. Els agents de patents, tips com estan de veure presumptes creacions, valoren.“Ha de ser alguna cosa que valgui la pena, sinó no cal ni iniciar els tràmits”, diu Mario Sol Muntañola. Un col·lega del sector admet que hi ha projectes que abans d'arribar al registre de patents ja han passat un primer filtre: “Jo em vaig negar a tramitar la patent d'uns bastonets que servien per enrotllar el paper higiènic i poder-te eixugar el cul després d'anar de ventre sense risc d'embrutar-te els dits.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.