Una reforma de doloroses mesures
Les futures mesures reguladores poden deixar malparat el sector de renovables i fer perdre atractiu a l'autoconsum
Un reajustament de la discriminació horària pot perjudicar el sector industrial
Hom demana una auditoria per saber
el cost real de distribució i transport
En les pròximes setmanes, el govern estatal ha de culminar una reforma del sector elèctric que tindrà el seu punt central, i dolorós, en les retallades de 4.000 milions d'euros en la retribució de renovables, distribució i transport, per tal d'eixugar el nou desfasament en el dèficit tarifari.
Amb el Reial Decret-llei d'Estabilitat Financera, que inclourà una retallada de 4.000 milions en els costos del sistema, amb la inclusió de partides als Pressupostos Generals i rebaixes en les retribucions, “les energies renovables i la cogeneració patiran molt, i això és un gran error estratègic, en un país com el nostre, sense recursos energètics propis”, sentencia Emili Rousaud, de Factorenergia. Expressa la seva estupefacció pel fet que la cogeneració pugui sortir malparada d'aquestes noves mesures de reforma, quan “és un clar exemple d'eficiència energètica aplicada al procés industrial.”
Carlota Pi, d'Holaluz.com també preveu que “les tecnologies renovables sortiran molt afectades, però fins i tot també el govern central, si prosperessin davant la Comissió Europea les denúncies que ha elevat el sector contra l'administració espanyola per incompliment de les directives europees en renovables, eficiència energètica i canvi climàtic.”
perill per als bancs.
Per tal d'avançar en la racionalització del sistema, també s'espera per al curt termini una nova metodologia de peatges perquè les elèctriques apliquin de forma molt més ajustada una diferenciació de preus per hora i mes en el consum d'electricitat. Es tracta que a l'hivern, amb molt vent puguin caure els preus en puntes de màxima demanda, mentre que a l'estiu, a l'agost, fins ara amb preus mínims, hi hagi una adaptació al fet que hi ha certa activitat, molta gent treballa. Rousaud creu que la mesura pot ser útil, “ja que el consumidor pot estalviar adaptant el seu perfil: a la llar programant la rentadora a la matinada, i a la fàbrica, els torns segons períodes horaris més barats”. És clar que per fer aquest consum intel·ligent “cal tenir un comptador digital, i fins i tot en aquest cas, la distribuïdora no utilitza les dades per hores, sinó per mes, amb la qual cosa el consumidor no pot comprar electricitat al preu que val a cada hora”, explica Carlota Pi.
Des d'Energía Local, Virginia Guinda avisa que amb aquest canvi “300 hores que abans eren vall ara passen a preu alt, amb la qual cosa pot passar que la indústria pagui un 10% més per l'electricitat”. Com diu, “això el govern ho ha de tenir en compte, perquè no podem permetre que sigui el sector productiu el que pagui la festa.”
El Reial Decret de Balanç Net, que hauria de fomentar l'autoconsum amb plaques solars a habitatges i indústries, s'aprova amb la por que els peatges que es facin pagar per l'ús de la cobertura de la xarxa siguin desencoratjadors. Com apunta Carlota Pi, “és raonable que si consumeixes l'electricitat que generes i exportes a la xarxa l'excedent, per importar, paguis un peatge, però el problema pot sorgir si a banda de l'ús internalitzen altres costos del dèficit tarifari, i així ja no surt a compte”. La cofundadora d'Holaluz.com es pregunta “per què un consumidor que fa balanç net ha de suportar el dèficit tarifari?”Jordi Dolader, a banda d'assenyalar la incògnita de quant faran pagar en peatges, també remarca que “si bé hem generalitzar l'autoconsum, no hem d'oblidar que requereix inversió i manteniment, si no volem que la instal·lació caigui en l'obsolescència”.
Emili Rousaud també entén que “l'autoconsum, tal com s'havia concebut inicialment, tenia d'interessant que et poguessis estalviar els peatges, i si ara això no es pot aconseguir, perd la rellevància que tenia”. Amb tot, el director de Factorenergia considera que “l'autoconsum ha de ser el vector fonamental del futur desenvolupament del mercat de l'energia, perquè és eficient per se, ja que el punt de generació i el de consum estan pròxims, amb la qual cosa no es perd energia en el transport”. Carmen Soldado, d'Energía Local, també entén que “el que havia de ser una sortida per a la fotovoltaica, tan afectada per la retallada en les primes, pot no ser-ho tot depenent del que facin pagar per poder accedir a la xarxa”.
De fet, un dels temors de fons del sector és que la reforma acabi pivotant precisament en el terme fix del consum d'energia, és a dir, que es pagui percentualment molt més per la disponibilitat de la xarxa que pel consum real. Tot plegat per assegurar ingressos, en aquest esforç per eixugar el dèficit tarifari.
Des de diversos angles del sector, durant aquests dies s'ha apuntat que una veritable reforma integral del sistema hauria d'estar precedida d'una auditoria per determinar les causes reals del desequilibri financer del sistema. Com insisteix Emili Rousaud, “cal auditar a fons els costos reals de la distribució i el transport, cosa que ajudaria a fixar els peatges i impostos que es mereixen.”
Hom també voldria un altre sistema de fixació de preus, que restessin excloses de la subhasta instal·lacions que ja han estat amortitzades, tot garantint una retribució segons el cost de producció efectiu, a banda de donar més protagonisme a les energies netes.
Un sector que es troba en fallida tècnica?
Si observadors crítics com Jordi Dolader consideren que el sector minorista és de fet un “simulacre” de competència, és perquè veuen el conjunt del sistema “en fallida, realment li caldria un rescat semblant al que han gaudit els bancs, s'hauria d'haver arraconat tot el deute del dèficit de tarifa en un fons a part, semblant al banc dolent financer”. Un deute que se situa per damunt dels 28.000 milions d'euros. Una motxilla que la conjuntura no ajuda a alleugerir, amb una caiguda crònica de la demanda elèctrica i una forta hidraulicitat que fan caure els preus del mercat majorista. Des d'àmbits polítics s'ha demanat un quitament en el deute elèctric, tot apel·lant al fet que la mateixa CNE reconeix que es van pagar 3.400 milions de més pels costos de transició al mercat liberalitzat. No és descartable, atès l'abast d'aquest deute, que finalment sigui inevitable anar a un quitament que recauria sobre les grans elèctriques, però la magnitud del deute és exagerada. Com remarca Carlota Pi, “hi ha 15.000 milions d'euros que estan titulats en bons, que estan en mans d'estalviadors alemanys, i això s'ha de retornar, sí o sí.” L'amenaça d'aquest quitament, però, pot ser la raó per la qual desaparegui la TUR, i el mercat es liberalitzi del tot.
