Focus

Pensar en petit per sortir de la crisi

Empresaris i experts reclamen polítiques en favor de la pime, que és el 99% del teixit empresarial

Les empreses gasela de Catalunya van generar 42.000 llocs de treball en dos anys
La posada en marxa a Europa de l'Small Business Act va topar de ple amb la crisi

Són les pimes les que generaran ocupació, és a elles a les que hem d'ajudar.” Ho deia el president de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, aquesta setmana passada en la cimera sobre promoció de l'ocupació juvenil convocada a Berlín, i on s'han compromès ajudes per valor de 18.000 milions d'euros per incentivar la contractació de joves per part de les petites i mitjanes empreses i per facilitar el seu accés a crèdit, tot a través del Banc Europeu d'Inversions (BEI).

Europa comença a posar sobre la taula mesures d'estímul després d'uns anys en què la lluita contra el dèficit i els rescats bancaris s'ho han endut tot, i és en aquest nou escenari on les pimes demanen pas. No en va les pimes –és a dir, aquelles empreses que no superen els 250 treballadors ni superen una facturació anual de 50 milions d'euros- representen més del 99% del teixit empresarial de la UE si bé això no s'ha traduït sempre en una atenció protagonista. El 2008 Brussel·les va tirar endavant la Small Business Act o llei de pimes que pretenia donar una empenta decidida al “pensar primer a petita escala”, però el cert és que la coincidència amb l'arribada de la crisi econòmica va deixar molt poc marge d'actuació. “Quan en fas un balanç veus que no s'ha avançat gairebé en res, una de les prioritats que es marcaven aleshores era el finançament i fa més de cinc anys que tenim sequera total”, destaca el president de Pimec, Josep González. La canalització dels nous ajuts a través del BEI tampoc genera gaire entusiasme al president de Pimec, ja que hi veu el perill que s'acabi convertint “en un segon rescat bancari encobert” si es distribueix a través de les institucions oficials com l'ICO. “Ja ho hem vist abans, les entitats financeres aprofiten per substituir els crèdits que ja tenen concedits les pimes per línies ICO i l'únic que s'aconsegueix és millorar la tresoreria dels bancs.”

PROPOSTA DE MESURES.

La patronal de la petita i mitjana empresa acaba d'entregar al conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, un document on recull un conjunt de mesures per millorar l'activitat productiva. Entre les propostes més destacades s'inclou l'enèsima demanda per avançar cap a la simplificació administrativa, veritable maldecap per a les pimes i sobretot per a les més petites. De moment sembla que l'anunci per part de la Generalitat que sotmetrà a un test de pimes tota futura llei per evitar l'impacte negatiu que la regulació normativa té sobre l'activitat empresarial es mira amb cautela. Segurament perquè tots els governs -independentment del seu color polític- que han ocupat la Generalitat han aprovat mesures per simplificar tràmits i de moment el balanç per als empresaris és que tot segueix igual. “Continuem tenint una mentalitat molt garantista, es posen traves i controls constants”, diu el secretari general de la Cecot, David Garrofer. Per al cap del Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, en aquest tema hi ha “una diferència evident entre el que es diu i el que es fa perquè fa falta voluntat política per plantejar una reforma del sector públic efectiva i perquè manca una coordinació al màxim nivell que permeti consensuar mesures en l'àmbit municipal”.

El govern d'Artur Mas ha fet, però, un pas més traslladant a l'administració catalana la figura del Mr. Pime impulsat per la Unió Europea, i convertint-se així en una de les primeres administracions no estatals a fer-ho. Per al secretari general de la Cecot aquest moviment resulta positiu “perquè d'entrada ja és una manera de reconèixer la importància de la pime i que s'entén que són aquestes les que generen ocupació perquè les grans multinacionals avui són aquí però demà no se sap”.

El cert és que la crisi econòmica ha posat en evidència que les grans multinacionals no sempre aporten el que els correspondria per volum de facturació i que, en definitiva, la seva contribució a les malmeses arques públiques deixa molt a desitjar. Casos flagrants com el de la nord-americana Apple, que l'any passat només va pagar un 2% d'impostos a Europa sobre 36.000 milions d'euros de vendes, han indignat més d'un governant. Un recent informe de l'OCDE posa de manifest la situació de competència deslleial que suposa el marc fiscal actual sobre la petita i mitjana empresa. En el cas de l'Estat espanyol, per exemple, les empreses que facturen més de 1.000 milions d'euros paguen un tipus mitjà efectiu en l'impost de societats que no arriba al 17% mentre que el de les pimes està en el 21%. “No pot ser que la pressió fiscal efectiva sigui més gran per a la pime, defensem menys pressió fiscal per a totes les empreses però sense que hi hagi discriminacions”, destaca Joan Ramon Rovira. També David Garrofer denuncia la incongruència que “les empreses de l'Ibex 35 suportin menys pressió fiscal que les pimes” i per això reclama que “a l'hora de parlar d'empreses socialment responsables es tingui en compte quines són les que estan contribuint més”.

Ara bé, els experts també alerten del perill d'anar a l'extrem contrari d'avançar en sistemes fiscals on es penalitzi guanyar dimensió. De fet sobre el paper això ja passa en alguns supòsits, igual que la legislació laboral no sempre incentiva guanyar dimensió en plantilla. “Hi ha normativa que no ajuda a fer que l'empresa es faci gran i seria un error que el govern plantegés mesures per protegir les pimes que dificultessin aquest salt”, destaca el catedràtic d'Economia de la UPF Oriol Amat.

I és que mirant les estadístiques queda clar que el que manca a l'economia són precisament grans empreses. A Catalunya les empreses de més de 250 treballadors només representen el 0,16% del total i de fet el que hi predomina són les molt petites empreses, ja que segons recull l'Anuari de la Pime Catalana 2012 de Pimec la grandària mitjana de les pimes al 2010 pel que fa al nombre d'ocupats se situa en 3,6 persones per empresa. I això al final, recorden els experts, té una incidència evident sobre els índex d'internacionalització i despesa privada en R+D+i ja que difícilment les empreses més petites tenen capacitat per assumir aquestes inversions. També el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, apunta que la prioritat en aquest moviment de suport a les pimes s'ha de fer amb cura perquè, explica, “tan important és mantenir les pimes com facilitar que aquestes creixin i passin a ser grans”.

En tot cas, on també hi ha coincidència és en el fet que són les pimes i les empreses de nova creació les que poden generar nova ocupació i contribuir així a reduir les elevades taxes d'atur. Un exemple s'extreu de l'estudi que està elaborant la UPF i que coordina Amat sobre les anomenades gasela -aquelles que mostren un creixement alt de facturació (al voltant del 20%) de manera sostinguda durant més d'un exercici-, i on es posa de manifest que entre el 2009 i el 2011 les 420 empreses identificades a Catalunya dins aquests criteris van generar 42.000 nous llocs de treball, una xifra que contrasta amb la destrucció neta d'ocupació que va registrar el mercat laboral en aquest mateix període.

Segons les xifres de l'Anuari de la Pime Catalana 2012 de Pimec, les pimes generen el 70% de l'ocupació i contribueixen en gairebé el 60% del valor afegit brut (VAB) mercantil del conjunt de l'economia catalana. Alhora, però, les pimes, i especialment les petites, són les que més estan notant les conseqüències de la crisi, en bona part com a conseqüència de la manca d'accés a crèdit. En aquest escenari el govern català també ha fet un nou pas per facilitar l'accés d'aquestes empreses a la contractació pública. No és la primera iniciativa en aquest sentit, però fins ara, recorda Josep González, “a la pràctica segueixen produint-se més concessions a les grans empreses en part perquè aquestes apliquen preus temeraris que després es tradueixen en una disminució de la qualitat del servei”. Per al president de Pimec, si el que vol l'administració és donar suport a les pimes hi ha moltes maneres de començar. “Per exemple, ajudant a l'aproximació de la universitat a la pime incentivant més la recerca aplicada i, per tant, fent que la universitat s'acosti a les empreses que no tenen capacitat de fer R+D per si soles.”

Segons el Departament d'Empresa i Ocupació, en els objectius del nou Programa d'Atenció a la Pime que liderarà Jordi Serret, s'inclou el d'“impulsar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses dissenyant eines per a la innovació, la internacionalització i la capacitació o el de promoure l'adaptació del marc normatiu fent-lo més idoni a les seves especificitats, així com sensibilitzar les administracions públiques”. Com es farà això, però, és encara una incògnita perquè segons el mateix departament el nou responsable de Pimes encara no pot concretar mesures perquè el seu nomenament és massa recent. Així s'entén la desconfiança que mostren els empresaris. “Ens omplim la boca parlant de la importància de les pimes però estem lluny de veure polítiques orientades realment a la pime”, diu González.

Mr. Pime a la catalana

Jordi Serret no és precisament un nouvingut a l'administració però no ho tindrà fàcil en aquesta etapa com a Mr. Pime. I no només perquè la manca de pressupost pot fer difícil concretar mesures sinó també perquè necessitarà capacitat d'acció per proposar polítiques transversals. “Si aquesta figura s'ha de limitar a fer recomanacions no avançarem gens, ha de tenir capacitat d'execució sobre tots els departaments”, explica Joan Ramon Rovira, de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Un univers dominat per les microempreses

Segons dades de l'oficina d'estadística europea Eurostat, a la UE-27 hi havia el 2010 21,8 milions d'empreses. D'aquestes, més de 20 milions, és a dir, el 92,44%, eren empreses de menys de deu treballadors. Un 4,07% eren empreses d'entre 10 i 19 empleats, un 2,13% tenien de 20 a 49 treballadors, un 1,01% de 50 a 249 i només un 0,19% superava els 250 treballadors.

Són dades que posen de manifest que l'univers empresarial europeu està dominat sobretot per les petites empreses. Aquest pes, però, no es trasllada al volum d'ocupació que representen ja que les grans empreses són menys però aglutinen més del 30% del total dels treballadors.

Per països, les estadístiques d'Eurostat posen en evidència que el mapa general varia molt poc, però que el pes relatiu de les empreses micro és més elevat en economies com l'espanyola, on els 2,3 milions d'empreses de menys de deu empleats representen fins al 93,79% del total i on les empreses grans de més de 250 treballadors (2.920 en total) no passen del 0,11% del conjunt. En canvi, en economies com l'alemanya el percentatge de grans empreses sobre el total se situa lleugerament per sobre de la mitjana de la UE-27, amb un 0,46% del total.

En aquest escenari no sorprèn que la UE hagi inclòs en la seva agenda per a l'Objectiu 2020 mencions concretes a afavorir la presència de la pime en determinades polítiques com per exemple aquelles que fan referència als projectes d'inversió en R+D+i.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.