La gran majoria de convenis de sector que tenien com a data de caducitat el 8 de juliol del 2013 han estat finalment acordats, però en aquells convenis en què les posicions es mantenien molt distants, l'acord ha estat impossible. Per a les empreses que es trobin afectades per aquesta última situació, la normativa estableix que, un cop decau un conveni, passa a ser d'aplicació, per defecte, el conveni d'àmbit superior. Si no n'hi ha cap que sigui d'aplicació, l'empresa té diverses opcions. No significa que les empreses hagin de passar automàticament a aplicar la normativa general bàsica (l'Estatut dels Treballadors i normes complementàries) i el salari mínim interprofessional, sinó que dependrà de la decisió que vulguin adoptar en un sentit estratègic de gestió de les relacions laborals, valorant aspectes tan importants com ara la possible conflictivitat que es pugui produir o la inseguretat jurídica derivada de la interpretació que finalment facin els jutges.

L'empresa, per exemple, pot adherir-se a un altre conveni que respongui a la realitat productiva de l'empresa o negociar un conveni propi. També pot mantenir les condicions laborals que contenia el conveni que ha decaigut, o optar per la legislació bàsica, tot regulant aquelles qüestions concretes de les relacions laborals que l'empresa consideri necessàries per complementar les insuficiències de la legislació general. En qualsevol cas, les opcions que ofereixen més seguretat jurídica i menys conflicte són totes aquelles que, en la mesura del possible, inclouen un diàleg amb els treballadors o els seus representants, per tal d'arribar a acords i garantir solucions estables per a totes les parts.