Els fonaments del nou estat
Els experts coincideixen a assenyalar-lo com l'element més crític en el procés de construcció del nou estat i indiquen la necessitat d'anar a un sistema més transparent i eficient contra el frau.
El CATN ultima els propers informes sobre la hisenda de l'estat propi
El nou estat hauria
de garantir el subministrament energètic
L'endemà d'una hipotètica victòria del sí en un –encara avui també hipotètic– referèndum per a l'autodeterminació s'obrirà una nova etapa, un nou escenari de legitimació democràtica cap a un nou estat que demanarà al seu torn noves estructures i institucions. Algunes d'aquestes, però, les més vitals, requeriran un treball previ per arribar a l'anomenat dia D amb certes garanties per a la viabilitat d'un futur estat català. I és aquí on destaca per sobre de la resta la futura hisenda catalana. “Aquesta és la primera qüestió, més enllà de les dificultats polítiques del procés de secessió, del reconeixement internacional... la clau i el més complex serà tenir una hisenda pròpia”, destaca el membre del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) i coautor de l'informe Estatuir Catalunya, Salvador Cardús.
El camí per recórrer és molt llarg, entre altres coses perquè avui la Generalitat només recapta un 5% del total dels impostos generats a Catalunya (successions i donacions i transmissions patrimonials) i té uns 300 empleats, enfront dels més de 3.000 que treballen a la delegació de la Hisenda espanyola a Catalunya. En un escenari ideal en el qual es dibuixés un procés ordenat i negociat de separació amb Espanya es podria pactar un traspàs dels efectius i de la informació acumulada per l'administració espanyola, però si més no a hores d'ara no sembla que la primera opció de l'Estat espanyol sigui avenir-se al pacte.
Preparant el terreny, el govern d'Artur Mas va fitxar just abans de l'estiu un antic inspector d'Hisenda a Barcelona i l'exdelegat de l'AEAT a Girona. Tots dos han d'ajudar la Generalitat a posar les bases de la futura hisenda catalana. A més, el CATN ultima la presentació al govern dels seus nous informes, que després de l'inicial sobre la consulta se centraran ara en l'Agència Tributària i l'etapa inicial de la hisenda del nou estat. Un dels membres del CATN que més directament està treballant en aquests informes és la catedràtica d'hisenda pública de la Universitat de Barcelona Núria Bosch, que destaca que l'element clau en el procés de constitució de la nova hisenda catalana serà “tenir la col·laboració dels ciutadans i de les empreses perquè en el moment que el govern català dicti que s'han d'ingressar els impostos a l'Agència Tributària catalana, tothom ho faci”. Perquè això es produeixi, afegeix Bosch, “serà necessari garantir la seguretat jurídica: el ciutadà s'ha de sentir plenament segur fent aquest pas”. El nivell de col·laboració ciutadana amb la nova hisenda serà, segons Bosch, l'element que marcarà també el temps que caldrà per tenir a ple rendiment la nova administració tributària. En aquest mateix sentit l'economista Modest Guinjoan, coautor del llibre Sense Espanya i que presenta aquest dilluns, dia 9, junt amb els altres autors –Xavier Cuadras i Miquel Puig– Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible, “si tothom reconeix com a seva la nova administració el canvi serà ràpid, perquè al cap i a la fi les eines informàtiques ja existeixen, i si no, es poden crear; l'important és la resposta dels administrats”.
DE TRES A SIS MESOS.
Més enllà dels problemes per disposar de l'estructura necessària, els experts coincideixen que la posada en marxa de la nova hisenda catalana hauria de servir per no reproduir els errors de l'AEAT. Millorar la lluita contra el frau fiscal i la transparència serien els elements clau. “Hauria de ser una administració molt més propera i que no es basi en el principi que tothom és culpable fins que no es demostri el contrari, i amb una normativa molt clara i transparent”, explica Albert Macià. Al cap i a la fi, destaca Cardús, “la independència ha de ser una oportunitat per fer les coses millor, i per això caldrà assegurar que tota la nova administració que se'n derivi sigui molt més eficient”.
El nou estat també hauria de construir la seva pròpia seguretat social. Igual que passa amb els impostos, en el canvi resultarà clau la col·laboració de les empreses que haurien d'assumir passar a pagar les cotitzacions socials a la nova administració. La viabilitat dels nou sistema estaria garantida, si més no, diuen els experts, més del que hi està actualment el sistema espanyol. Les pensions es paguen amb les aportacions dels treballadors que cotitzen ara al sistema, “no surten de cap caixa de Madrid”, recorda Núria Bosch, i les estadístiques, afegeix Paluzie, demostren que “en moments de superàvit de la Seguretat Social, aquest ha estat més alt a Catalunya que a Espanya i en moments de dèficit com l'actual, aquest és inferior a Catalunya”.
A pesar que disposar d'un sistema de pensions de repartiment i no de capitalització, l'economista i recercador de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC Ángel de la Fuente creu que a l'hora de construir la seguretat social catalana “caldria repartir els drets i les obligacions, perquè hi haurà molta gent que haurà treballat part de la seva vida a Catalunya i part a Espanya, i per tant caldria negociar qui paga les pensions de qui”.
La tercera gran pota en matèria econòmica i financera seria el banc central català, peça clau perquè el nou estat pugui accedir a la liquiditat del Banc Central Europeu. De moment l'executiu de Mas ja ha posat en marxa el procés de sol·licitud de fitxa bancària per a l'Institut Català de Finances (ICF), un pas, però, que demanarà el seu temps i que es podria allargar encara més d'un any. L'abast d'aquest futur banc central català estarà subjecte, a més, a l'encaix que tingui el nou estat al si de la Unió Europea i, de retruc, a la zona euro. En qualsevol cas, pel responsable d'estudis del CCN, dins o fora de la UE el sistema financer català no quedarà aïllat, “perquè entitats com ara Caixa Bank i el Banc Sabadell ja tenen aquest reconeixement de banc sistèmic dins la UE i, per tant, tenen accés a liquiditat”.
La llista d'estructures d'estat en matèria econòmica segueix i és llarga. Caldria crear un sistema nacional d'ocupació, assumir la gestió d'infraestructures clau ara en mans estatals, com ara ports i aeroports –i definir els nous models, que haurien de fugir, recorden els experts, del model Aena–, i la constitució d'agències i organismes reguladors que ara pengen de l'administració estatal. Per exemple, apunta Ángel de la Fuente, “Catalunya té diverses centrals nuclears, i algú haurà de supervisar-les quan deixi de fer-ho el Consejo de Seguridad Nuclear”. Igual passaria amb els mercats de valors, les telecomunicacions, l'alimentació, el tribunal de la competència, etc.
I evidentment el nou estat hauria de garantir el subministrament energètic, un punt on d'entrada seria necessària una certa negociació amb l'Estat espanyol, tot i que, com apunta Salvador Cardús, “costa imaginar que a Espanya se li acudís tancar el subministrament elèctric i deixés sense llum la Volkswagen, s'hauria d'enfrontar de ple amb el govern alemany; el col·lapse no té sentit en una economia globalitzada”.
Caldrà finançament extern?
Si hi ha un punt on costa trobar consens és en la capacitat que tindrà el nou Estat català d'afrontar els seus primers dies sense recórrer a finançament extern.“Caldrà explorar aquesta via per pagar nòmines i factures de proveïdors i poder posar en marxa tota la maquinària. Altres estats han necessitat aquest ajut en una primera fase”, destaca la catedràtica d'hisenda pública i membre del CATN Núria Bosch. En canvi, per la degana de la Facultat d'Economia de la UB, Elisenda Paluzie, això no serà necessari. “Descomptant la Seguretat Social, l'Estat no es gasta a Catalunya més de 52 cèntims de cada euro aportat via impostos. Recaptant nosaltres el 100%, per molt que hi hagi errades i falles a l'inici, serà millor que ara.”
